Nadal 2024

 

Encara que el nadal sembli una festa repetitiva, any rera any, me n’adono que cada vegada que la celebrem té la seva particularitat.

Les particularitats d’aquest any: tota la decoració que hem heretat de l’antic propietari de la casa de Sant Cugat, el Jaume Sanahuja. L’avet del jardí tot ben il·luminat amb llums de colors, els animalons lluminosos de l’entrada, i ninots de neu, llumetes de colors, espelmatoris de papas noels, etc.

També vam anar amb la Lola a comprar boles per decorar l’arbre de nadal, i ens ha quedat un arbre de nadal preciós.

I hem afegit un event a la traca de celebracions. El dia 23 a la nit vam fer una celebració nadalenca a Premià. Fa uns mesos, uns quants cosins meus van decidir que estaria bé fer una reedició de la nit de nadal a Premià de quan érem petits. La recordaven com una nit entranyable, que fèiem la missa del gall amb un capellà amic dels meus avis, hi havia menjar bo de pica pica, els nens corrien per la casa i pel jardí de nit... la idea era fer una reedició actualitzada a la família que som ara i als temps que corren. Així que en comptes de missa del gall, vam fer la “màgia del gall”.

A mi em van encarregar ser la mestra de cerimònies, i vaig agafar el repte encantada. No era fàcil, la família és molt nombrosa, hi ha un rang d’edats molt ampli, gent de tota mena de gustos i procedències. Però vaig mirar de fer un ritual senzill, profund, bonic, i apte per a tothom.

El primer canvi va ser la disposició de la gent. Enlloc de bancs alineats, tots mirant a l’altar, vaig demanar que ens poséssim en cercle, per poder-nos veure tots. També vaig demanar que posessin una gran fotos dels avis a l’altar amb dues grans espelmes. I a l’entrada, un cistell amb espelmes una mica més petites per la 2G, mitjanes per la 3G i petitones per la 4G.

Vaig començar la cerimònia amb un centrament i de seguida vaig explicar que un dels eixos de la celebració serien els avis. Ells van ser els amfitrions que ens van convidar tantes nits de nadal, ens han regalat la magnífica finca de Premià, van impulsar la construcció de l’ermita, són els nostres ancestres, venim d’ells i allà jeuen les seves cendres. Vaig demanar que ens connectéssim amb ells a través de la foto, amb la relació que hi teníem, i que qui volgués digués alguna característica, virtud que apreciava, de la que ells havien estat exemple vital. La 3G van dir moltes coses, va ser ric i amè.

Llavors vaig parlar del segon eix, el solstici d’hivern. La nit més llarga, el dia més curt. Inici d’any per a moltes tradicions. Moment que invita a fer balanç. Vaig invitar-vos a repassar com havia anat la darrera volta al sol, què era el més destacat, quin regust deixava. I quins propòsits i fites teníem per la propera volta al sol. I llavors vaig encendre les espelmes dels avis, i vaig convidar a tothom a anar passant per l’altar, i encendre la seva espelma amb la dels avis, i deixar-la a l’altar. Simbolitzant que agafem l’energia dels avis perquè ens acompanyi, il·lumini, orienti i doni escalfor en els propers mesos. I a més, simbolitzant tota l’energia de la nostra família.

Va ser tan bonic. I l’altar, tot ple d’espelmes, feia un goig! Per acabar, vaig demanar que junts dediquéssim un moment per enviar energia al Lluís, perquè tingui un any ple de salut. Vaig demanar que penséssim en un desig per a tota la família pel proper any. I un desig per tota la humanitat.

Després vam cantar unes nadales. Vam anar a fer el picapica delicatessen. El Jordi i la Montserrat havien preparat un recull de fotos de quan érem petits preciós, em va transportar directament a la infància a Premià. I finalment, l’Adri i la Cristina van oferir als més petits de la casa una gimcana, de búsqueda dels ous d’or. El més graciós va ser que l’ou estava amagat al galliner, i no el trobàveu perquè la gallina se l’havia fet seu i l’estava covant!!

Una altra cosa molt bonica va ser que el dia 24 vam convidar a l'àvia, vam fer el tió, vam sopar delicatessens en una taula super ben parada i després vam visualitzar el vídeo-resum de l’any 2023 tots junts. Crec que faré perquè sigui tradició i fer-ho així cada any a partir d’ara. Aquest any us vam regalar a tots dos un rellotge telèfon i que pot enviar watsapp, a tu Marcel un poster amb llums led que van canviant de colors i diu Marci, i a tu Dani uns patins.

El 25 vam anar a casa la Tània, a tu Marcel et va regalar un lego, a tu Dani un kit de scrap booking i a tots dos un llibre.

 El dia 26 fam fer Sant Esteve a casa l’àvia, i et va regalar un altaveu per poder fer discos! Et va encantar.

I la guinda del pastís va ser la nadala que vau tocar la Daniela i tu a 4 mans a tota la família. Em va costar convèncer-vos, però quan us vaig dir que podríeu passar la panera i guanyar bons calerons, no us hi vau pensar dues vegades. El Miquel us va fer una versió de Jingle Bells super xula i la vau brodar.

Ja tens dues xifres, 10 anys!! i festassa a casa!

Daniela, el dia del teu 10è aniversari, tal com tu em vas demanar, en el calendari d'advent et vas trobar la primera pista d'un joc de pistes per la casa, en el que et vas anar trobant els regalets de cumple: un kit de slime, una càmara polaroid lila (el teu color preferit), un estoig tie dye dels teus colors i una mini motxilla de peluche.

Daniela, la teva festa va ser un exitàs. Tan complerta!! La vas estar pensant, creant i preparant durant setmanes. Vas fer tu soleta el disseny de la invitació. 

I vas decidir totes les activitats que faríem, on seria cada cosa i amb quin ordre.

Venint del cole, les amigues del Creanova vau estar jugant al pati i berenant a la cuina. Quan van arribar totes les amigues de l’Akua, vas fer-los un tour per la casa. Van flipar amb la nostra mansió, clar. Vau jugar una estona més al pati i vau berenar al menjador d’estiu.

La gran novetat, sorpresa per a tu de part de la Vicky, va ser la fondue de xocolata: una cascada ininterrompuda de xocolata despeta, amb pinxos de fruita per forrar de xoco.

Llavors vau estar al Salón de Belleza: us vau posar una mascareta, cremes a la cara, us vau fer les ungles (unes pintades i altres postisses) us vau maquillar.

Després vam estar fent jocs de festes a la sala: carreres de sacs, relleus de portar l’ou amb cullera, competició de derrumbar una torre de gots tirant una pilota i  de penjar la cua al burro.

Finalment, el més esperat: la disco al garaig. Havíem retirat els cotxes i els munts de caixes que encara teníem de la mudança. Havíem decorat l’espai amb globus i tires de colors. Havíem comprat una bola giratòria de llums de colors. I tu havies fet la llista de cançons que t’agradava. Vam apagar els llums i... a ballaaaaar!! Com no, en un momento donat vau posar la BSO de Matilda i vau fer el ball de teatre musical. La resta, corrent, ballant i cantant amb totes les vostres forces.

Vam fer un entremig per fer el pastís, al teu gust, d’Oreo. I per rebre els regalets, que et van encantar (una mini-motxilla, una cartera, una tassa amb fotos de tu i l’Annabelle, una agenda i bolis, un peluche, chuches, una làmpara per il·luminar de nit l’habitació, un set de fer polseres...).

Només et vam deixar quedar a sleepover a dues nenes. Vas escollir l’Annabelle i l’Alba, però l’Alba no va poder venir perquè estava a Bèlgica a l’enterrament de la seva besàvia. Així que va ser una sleepover tranquil·la amb la teva BFF del moment.

 

Nova casa: Sant Cugat!

 

Ja feia molt de temps que volíem sortir de Barcelona amb el papa. Però la força d’atracció a la ciutat era gran, ja hi teníem la vida muntada, feina, escoles, extraescolars, amigues, botigues, metges... tot un entramat difícil de desmuntar.

Però una vegada vam aconseguir sortir de la roda de hàmster marxant a Nova Zelanda, vam veure clar que era el moment de no tornar a la gran ciutat.

Vam escollir Sant Cugat perquè hi ha una escola de la nostra corda, el CreaNova. Perquè està en la ruta Barcelona-Llívia, i no ens allarga el viatge sinó que ens l’escurça, a nosaltres que hi anem tan sovint i ens encanta. Perquè està ben comunicat, té tota mena de serveis, té molts espais verds i zones residencials de qualitat.

Va costar trobar una casa de lloguer. A SC n’hi ha moltes en venda, però en lloguer quasi cap. Vam estar mirant des de NZ. L’anunci d’aquesta no tenia cap foto. La descripció ens encaixava i la zona també. Així que hi vam enviar a l’àvia Mariona a veure-la, i de seguida ella ens va donar el vist-i-plau, ens va dir que ens hi trobaríem a gust. No va poder fer gaires fotos perquè aquesta gent prioritzen molt la discreció. O sigui que la vam llogar sense haver-la vist.

Recordo el primer dia que vam arribar: ens va deixar en shock, per les dimensions (és una mansió), per les vistes precioses, per la tranquil·litat del barri, i també per un disseny interior que no encaixa amb el nostre i una distribució poc racional. Però poc a poc ens l’hem anat fent nostra, hem penjar els nostres quadres, posat les nostres catifes i plantes, i gerros amb flors. Ara no la canviaria per res del món!

A vosaltres també us agrada molt, el garatge és enorme i permet fer festes i jugar a ping-pong, tenim gallines, hi ha billar i escalèxtric, les vostres habitacions són molt divertides, el jardí és enorme, tenim piscina climatitzada... quan vénen amics vostres flipen amb la casa.

Però el que més us agrada és una altra cosa. Resulta que amb la casa, ens vam quedar també la Vicky, la dona de fer feines. I ella s’havia quedat amb els gossets de l’amo anterior quan va morir, perquè ella era qui els havia estat cuidant. Quan la vam contractar ens va demanar si podia portar els gossets, i li vam dir un SI enorme, perquè estàvem compromesos amb vosaltres de feia temps que quan anéssim a viure en una casa tindríem gos. Ara teníem la solució perfecta, tindríeu l’experiència de gossets, i sense haver-los de cuidar i preocupar-nos-en ja que fèiem només de tiets.

El Bicho i la Luna han passat a formar part de la família. I si abans odiàveu que marxéssim de nit màgica a Llívia, ara us encanta perquè podeu dormir amb ells!

Wellcome party a Premià amb les amigues de l'Akua

 

Igual com vas voler fer una festa de comiat abans de marxar a NZ, també vas voler fer una festa de benvinguda, per tornar a veure les teves amigues després d’un any.

Les bessones, l’Elsa i la Vera no podien venir el dia de la festa, i vam quedar amb elles una tarda, que van venir a casa l’àvia Mariona, vam anar a jugar al Turó Park i a fer un gelat.

Amb la resta vam quedar a Premià. Era tan bonic veure les abraçades plenes de carinyo i alegria de la retrobada!

Com era d’esperar vau estar gaudint de la piscina, vau ballar, vau fer pica pica juntes, vau córrer per la finca i xerrar i riure i menjar xuxes.

Teníem dues sorpreses preparades per aquesta ocasió.

La primera va ser tubs de pintura comestible per decorar el pastís i plaques per forrar-lo i donar-li forma. Va ser un moment molt divertit, vau fer veritables obres de pastisseria! Després no us les vau menjar perquè ho trobàveu massa dolç!!

Una altra sorpresa va ser algo que vaig trobar fent trasllat, que tenia entaforat en un armari de feia anys i panys: una llum lila i pintura fluorescent i tubs de maquillatge fluorescent. Vaig comprar papel d’embalar i us vaig muntar un taller a la sala de baix de casa l’àvia gran. També va ser un moment molt divertit.

Al vespre estàveu ben cansades i connectades, les dues coses a parts iguals.

Es van quedar a dormir l’Oihana, la Charlie i la Yassia. L’endemà vau passar una estona molt divertida fent un joc que entre dues i una manta fèieu un cavall i la tercera era l’amazona. Com que teniu aquestes melenes, quedava molt realista tan la crisma com la cua.

L’endemà ja era l’últim dia de vacances, i a preparar-ho tot per la nova aventura: començar en un cole nou!

Bora Bora i Tahití

Bora Bora és una illa paradisíaca ubicada a la Polinèsia Francesa. Famosa per les seves platges de sorra blanca, les seves aigües cristal·lines color turquesa i els bungalows sobre l'aigua. Mira que hem estat a illes i mars bonics al món, però com aquest mar, no n'havia vist mai cap. La quantitat de blaus turqueses que s'arriben a veure és al·lucinant. Ens hem fet conscients de quanta bellesa que hi arriba a haver al nostre planeta. Des del nostre resort es veu com s'eleva el volcà Otemanu, majestuós. M'he quedat amb les ganes de caminar pels seus senders, deuen tenir unes vistes que treuen l'alè. 

L'illa està rodejada per una llacuna protegida per un escull de corall que la converteix en un lloc ideal per fer snorkel. Hem vist quantitat de peixos de colors, ratlles gegants i en un punt ens vam banyar rodejats de taurons petits. 

Una nit vam fer un tastet de la música i dansa tradicional, en un festival del poble. Vam quedar impressionats per l'abundància de ballarins, les disfresses super currades i els balls expressius i sensuals. No m'extranya que els primers mariners que van venir a aquestes terres no se'n volguessin tornar a Anglaterra. 

La gent té uns trets hermafrodites. Homes que semblen dones i dones que semblen homes, totes les faccions arrodonides i ambigües. Entenem que la llibertat sexual que han tingut durant segles hi deu tenir a veure. 

Ha estat un destí de somni, ideal per unes vacances tranquil·les per afluixar la intensitat dels comiats i tenir temps i calma per digerir una mica i adaptar-nos al clima tropical abans de submergir-nos a la calor estiuenca de la nostra terra.

La visita a Tahití ha estat cojuntural. De Papeete surt l'únic vol directe Polinèsia-Europa. Ja que havíem d'anar-hi, hem aprofitat per fer-hi una ullada. És una illa volcànica, de muntanyes escarpades i platges negres, que contrasten amb vegetació tropical de colors. La capital és una ciutat colonial mig decadent però amb encant, té un passeig marítim molt agradable, amb fires d'artesania on les perles negres i el nàcar són els protagonistes, i bistrots d'influència francesa amb vistes al mar. Hem vist cascades, coves, geizers, assentaments religiosos dels antics polinesis i dones Gaugainianes, totes amb la flor darrera l'orella. 

Finalment hem agafat l'avió del Retorn. La quantitat d'hores enquibits a la màquina voladora m'ha fet prendre consciència, novament, de l'immensa distància de casa a la que hem estat vivint tots aquests mesos.

Festa de comiat de NZ

Ahir vaig fer una bogeria que m'he promès a mi mateixa no tornar a repetir mai més: una sleepover amb 16 nenes i nens, de 8 a 13 anys. Vosaltres, Marcel i Daniela, també mereixíeu una festa de comiat "comme il faut". Vaig deixar-vos "barra lliure" per fer-la com volguéssiu. Volia que  segelléssiu les amistats que heu fet amb una jornada especial i inoblidable. Vosaltres no sé si l'oblidareu, però jo segur que no!! 

Primer vau anar al Kidz Corner a saltar com bojos i berenar, i finalment tots cap a casa, vau pintar els vidres amb missatges de comiat, vau veure la peli Home Alone, el joc de “truth or dare” i us vau instal·lar a l'altell de la teva habitació, algunes al pis de baix, i la Tara va dormir amb mi... Una currada per part nostra però molt bon ambient. Molt maco veure-us gaudir totes juntes. A l'escola esteu acostumades a la barreja d'edats i a que els grans cuidin dels petits. A mi em recordava una mica un "summer camp", energia eufòrica i poques regles. Només faltava el foc de camp! Va fluir tot la mar de bé. Només a l'hora de dormir vaig captar que estàveu demanant a crits un límit fort per poder-vos deixar caure al sac de dormir. I vaig fer quatre crits. Per sort vau respondre a la primera. 

La gent d'aquí, que fan festes senzilles de dues hores, no se'n sabien avenir. Em van declarar tota l'admiració i em van fer la Queen de les Wild Parties. Quanta raó tenen. Però "que nos quiten lo bailao", un bon comiat per una bona aventura, única i irrepetible.

Pink Shirt Day

El Pink Shirt Day va començar a Canada el 2007 quan dos estudiants es van posicionar en contra el bullying homofòbic cap a un alumne de 10 anys que va ser amenaçat i acosat per portar una camiseta rosa. Des del 2009 es celebra a NZ i la campanya va creixent i creixent cada any.

Portar una camiseta rosa avui simbolitza el compromís per "stand up" contra el bullying i fomentar un ambient d'inclusivitat i empatia. Tu vas estar preparant el teu outfit durant tota la setmana, i anaves guapíssima. La intenció és aturar el bullying a través de la celebració de la diversitat i promocionar l'amabilitat i la inclusió. L'objectiu és crear una comunitat on totes les persones es sentin segures, valioses i respectades, més enllà de la seva identitat de gènere, orientació social, edat, habilitats, religió, aparença o cultura. 

Ahir vam celebrar el Pink Shirt Day a l'escola. Durant tota la setmana vau estar treballant sobre el tema per entendre què és el bullying, com es presenta, qui solen ser les víctimes, per quins motius ho sol fer l'abusador, i sobretot com poder ser una "upstander" (algú que usa paraules i accions per ajudar a una víctima). A l'assamblea del divendres cada grup d'edat va fer una presentació del treball elaborat. Vosaltres vau fer un quizz. Em va cridar l'atenció que en una enquesta anònima a tota l'escola, un 20% declarava haver estat abusat més d'una vegada.

El bullying és una xacra social que causa molt dolor paicològic i de vegades físic a les persones que el pateixen, i pot deixa seqüel·les a llarg plaç. Malhauradament encara és una pràctica molt extesa i fa falta la cooperació de tota la comunitat per erradicar-la: alumnes, professors i famílies. La sensibilització i visibilització és un primer pas molt important. 

El Pink Shirt Day ja es celebra a 180 països. A Catalunya no se celebra. Podríem importar-lo, oi?

 

 

Viatge a Illes Fiji

 

Fiji és un estat insular format per 322 illes enmig del Pacífic. En el mapa es veu tot blau amb piquets. Només un terç estan habitades. Els indígenes es caracteritzaven per ser els millors constructors de barques de fusta del Pacífic, i grans lluitadors i caníbals.

És un oasi de luxe: clima tropical, mar calentet de color verd, sorra blanca amb palmeres cocoteres i els esculls de corals més variats i plens de colors que hem vist mai.

Aprofitant les vacances de tardor hem vingut 10 dies a Viti Levu, l’illa més gran i on s’ubica la capital. Hem estat a un resort que es diu Nanuku, i teníem una casa xulíssima, amplia, amb pati, pisina i molt comfortable. El resort estava molt cuidat. El menjar deliciós. Ens desplaçàvem en bici pel seu interior. I el vam triar perquè tenia un Kid’s Club amb moltes activitats. Des del primer moment vau tenir una Nanny assignada per vosaltres dos, la Bernie. Us heu entès molt bé, i heu jugat molt amb ella. Els vostres jocs preferits eren el Marco Polo a la piscina, l’escondite per la casa, i jocs de taula. Tant ella com tot l’staff de l’hotel tenien un somriure d’orella a orella, super amables, carinyosos i emetien una felicitat natural contagiosa.

Per desplaçar-nos dins del resort anàvem en bici. Un dia vam anar a unes tirulines llargues, que travessaven un riu en mig de la selva. Tu, Daniela, no hi havies anat mai, et vas estrenar. El dia abans estaves morta de por. Però estic molt orgullosa de tu, perquè en cap moment et vas fer enrere. Un cop allà, les primeres tirades et veia tensa, amb les cames ven entrelligades per no xocar amb res. Però mica en mica li vas anar agafant el tranquillo. Quan vam acabar, com que no hi havia ningú al darrera, ens van oferir de tornar a fer el circuit, i tu ràpidament vas dir que sí. A la segona volta ja et tiraves com una experta. Et vam felicitar molt i estaves tan contenta! Una conquesta més de superació de la por.

El dia del meu aniversari em vas fer uns detalls que em van robar el cor, com sempre. Una targeta de felicitació moníssima, en Canva, i des de la porta de l’habitació, em vas fer un passadís amb tovalloles, decorat amb flors a banda i banda, que es bifurcava en dos: un caminet anava fins a un cistell amb la roba i joies que m’havia de posar aquell dia, i l’altra anava cap a un perfum que em vas regalar.

Aquell 21 d’abril el vam en un lloc ben especial: una de les illes desertes, justament Nanuku, la que dóna nom al resort. Era una illa petita, amb arbres que feien ombra i alguna hamaca penjada. Res més. Vam fer snorkle i vam veure coralls de mil formes i colors, peixets amb dissenys variats i una tortuga. Vam fer castells de sorra, un barco amb la closca d’un coco, vam buscar petixines, gronxar-nos a les hamaques i pujar als arbres. Al cap d’unes hores, sense massa estímuls, estàvem tots relaxats, a la sorra, mirant l’horitzó. No ens en volíem anar. Va ser un aniversari que mai oblidaré.

Ah, i un detall graciós. Al restaurant, pels altaveus, quasi sempre sonava la mateixa cançó, i vam fer molta conya amb ella. Si la busques, segur que la reconeixeràs. És: Shoot Down de Maoli, fiji, Jamey Ferguson.

Pasqua 2024

 

Per seguir la tradició dels ous de Pasqua de l’àvia Mariona, jo us he comprat uns quants ous de xocolata de diferents mides i colors, i us els he amagat pel jardí. Perquè no hi haguessin baralles, a cada punt n’hi havia dos, un per tu i un pel Marcel. També he posat dos grans conills de xoco que tu em vas aconsellar que comprés.

Acabant això, tu ens havies preparat una sorpresa familiar. Amb un cartell de benvinguda preciós, i unes instruccions de que no podíem parlar, hem fet una cerca del tresor amb pistes per tota la casa, que tu t’has currat amb Canva, i al final hi havia uns conillets de cartolina moníssims que tu havies fet pel teu compte, en silenci. Un per cadascun de la família. Se m’ha caigut la baba, una vegada més, del teu amor expressat a partir dels detalls altruistes cap a nosaltres.

Austràlia: Sydney, Port Mcquire i Byron Bay

 

L’última etapa va ser Oz, com diuen els kiwis, Aussie, com diuen els seus. Necessitàvem sortir del país per la Visa del papa. L’arribada a Sydney va ser un shock: després de tants mesos en un medi tan natural i tranquil, la gran ciutat ens va resultar massa intensa: tràfic, soroll, fum, edificis alts, molta gent amunt i avall i a més, pluja. Ja portàvem dies trotant, el cansament s’acumulava, feia dies que no veieu als amics... els ànims familiars van punxar i el cotxe va somatitzar: rebentón! Vam fer un dia de pànxing a la piscina de l’hotel. L’endemà vam anar a l’aquàrium, a l’edifici de l’òpera, als parcs del voltant i l’últim dia al parc d’atraccions antic, amb una nòria que ens va permetre veure l’skyline de Sydney. També una muntanya russa intensa i un ascensor que et pujava l’estómac a la gola.

Vam resseguir la Golden Coast, fent parada a Port McQuire. Em va encantar l’escullera amb pedres pintades amb graffitties, i algunes frases que em van tocar especialment, com “the family that travels together stays together” o “the Love in our family flows strong and deep, leaving us memòries to treasure and keep”. Al marxar vam passar per un wild zoo on vam poder acariciar i alimentar varis koales i ens va encantar la seva energia pacífica i amistosa. També vam veure suricates, cocodrils, monos, guepards, ocells gegantins i cangurs sueltos.

Durant el viatge a Austràlia cada nit vam veure un partit de l’Open de Tennis. Quanta passió i emoció ens va despertar!! Tu, Dani, a South Island et vas enamorar d'un peluix d'un gosset que li vas dir Coco. Jo no te'l volia comprar perquè ja en tens moltíssims. Però vas insistir tant que vam quedar que te'l comprava però només el podries tenir al cap de dues setmanes si et sabies les taules de multiplicar complertes. Vam estar practicant cada dia i el dia 14 vam fer un examen de 50 preguntes i en vas encertar 49!! Well done!!

Byron Bay ens va fer sentir com a casa, tan lluny de casa. Estàvem en una casa xulíssima, amb piscina. El clima tropical, les platges immenses de sorra blanca. L’aigua càlida amb onades de 2m molt divertides que ens han fet uns bons revolcons. El papa i jo hi anàvem cada matí només llevar-nos perquè la força de l’oceà ens revitalitzava. Les botigues són boniques, els restaurants fabulosos. El far. Els sunsets. I la seva ànima, que podíem respirant i ens anava calant una sensació clara d’estar a gust. De que l’estil de vida s’ajusta al ritme intern. En indígena es diu Cavanbah, significa lloc de trobada. Hi ha gent de tot arreu, i en general tothom es veu relaxat i obert. Ens creuem amb algú i ens fem mirades de complicitat que dibuixen un somriure. Seu d’artistes, dissenyadors, yoguis músics.

Vam anar a una fira d’artistes. Vam menjar donuts orgànics, ens vam fer una foto amb els iris de la family, la Dani i jo ens vam fer la henna a les mans, i vam fer un taller de pintar camisetes tie-dye. Vam anar a un cercle de tambor en el sunset, a un parc al costat de la platja. Ambient Woodstock total, vam ballar una bona estona amb la Dani i tu, Marcel, vas flipar amb els malabaristes i acròbates. Vam conèixer molts catalans, cadascú amb una història diferent. La que més em va enamorar, la venedora d’uns banyadors per la Dani que quan era petita li havien explicat un conte de Byron Bay sobre unes pedres precioses capaces de transformar la foscor de la gent en lluminositat. Acabant la carrera s’havia posat a treballar i amb els primers estalvis havia vingut fins aquí. Potser les pedres del conte es referien a les de Crystal Castle: un recorregut pel bosc amb les pedres precioses més grans i espectaculars del món. També vam anar en kayak per entre la manada de dofins que viu a la badia. I ens vam regalar una sessió de relax en un spa estil balinès. Tu i la Dani vau rebre el vostre primer massatge professional. La Dani va gaudir-lo molt i tu Marcel em vas dir que els meus eren millors! Com no vam mantenir el ritual diari de l’skate! El papa i jo en broma dèiem: “i si passem de la Green School i ens quedem aquí?”.

 

 

Waiheke

 

Tancada l’etapa nòmada vam encetar una etapa sedentària a Waiheke, una petita illa a la Badia d’auckland. El dia que vam arribar no em trobava bé i el papa em va comprar un test que ho va confirmar: COVID. Vaig estar 3 dies confinada a la caseta que en deien Enchanted Valley i realment era un encant, com dels 7 nans, al mig del rainforest, silenciosa, amb la coberta super inclinada que arriba fins a terra i mil detalls decoratius.

Waiheke és una illa de 19km de llargada a només 17km d’Auckland. És com un barri de la ciutat, governada pel mateix Ajuntament i super accessible per ferry o helicòpter. Té una geografia muntanyosa, amb bosc frondós, un clima més calorós i menys humit que a Taranaki i l’aigua més tranquil·la i càlida. És una zona d’estiueig amb molts restaurants i vinyes, on hem pres els millors sopars en 4 mesos. Quina disfrutada! Com enyoràvem el bon menjar. Estàvem al centre de l’illa, tot ens queia a prop, recórrer-la o fer excursions va ser molt divertit perquè de seguida agafàvem alçada i teníem bones vistes a un costat i l’altre.

Vosaltres vau entrar en una fase skater, la nova moda. Per sort, a prop de casa hi havia un skatepark molt xulo on ens passàvem cada dia una bona estona. Amb el Marcel ens vam tirar per unes tirulines des d’una muntanya. Vam anar al cine del poble a veure Wonka. La peli ens va semblar super bonica i entretinguda, i el cine ideal, petit però de qualitat i amb uns sofàs de pell de 4 places que ens van fer sentir com a casa. També vam fer una barbacoa casera.

A Waiheke vam poder fer plan de platja tal com el coneixem a Menorca, i vam menjar gelats realment bons. Aquesta etapa ens va deixar sabor a vacances d’estiu.

Summer holidays: South Island by campervan

 

La Green School ha acabat el 14 de desembre i fins el 31 de gener no comença el nou curs. Un mes i mig de vacances que hem aprofitat de principi a final.

La primera etapa va consistir en recórrer l’illa del Sud en autocaravana durant 2 setmanes. Els primers dies ens vam amigar amb ella, bloquejant tots els vasos, paelles i plats perquè no sembléssim una xatarreria ambulant, i trobant la millor distribució per dormir: jo amb vosaltres dos al llit gran, amb la porta tancada, i el papa al mig. Vam cometre la novatada de posar gasoil al dipòsit de l’aigua, i vam estar dos dies omplint i buidant el dipòsit amb sabó per netejar-lo i treure la pudor!

Vam començar el viatge a Christchurch. Vam visitar Akaroa Harbour, una colònica francesa amb casetes de fusta i jardins plens de flors en una ria preciosa. Vam recórrer la badia de Dunedin, una zona encisadora, tranquil·la, amb aigües netíssimes d’un blau preciós i un camí de ronda que la voreja tota. Vam visitar l’únic castell de NZ que de fet és una mansió d’un lord anglès. El dia de nadal, no vam veure mules ni burros, però sí vam veure una foca en una platja i mils d’albatros en una altra. una nit vam quedar-nos esperant l’arribada de pingüins diminuts de 40 cm que anaven a alimentar les seves cries anidades a unes roques. També vam veure un ramat de cèrvols salvatges i ovelles alpaques.

Vam visitar la punta més sud del país, més al Sud només hi ha l’Antàrtida. La fi del món. Com un Finisterre. Un camí de Santiago Maorí, cada cop més pla, despoblat i llunàtic.

El Parc Natural de Fiordland és una de les zones més apreciades de NZ i Patrimoni de la Humanitat. Llar de serralades alpines, penyassegats, arbres mil·lenaris i ocells rars. Aquí l’aigua ha modelat la bellesa de la zona: rius, llacs, cascades, fiords impressionants, selva tropical exhuberant, neu, glaceres. Hi ha 14 fiords que el gel de les glaceres ha anat esquerdant a la roca i omplint de les seves aigües en el desglaç. La inclinació del terreny, la forta pluviositat i l’aïllament han mantingut la zona deshabitada fins al dia d’avui. Vam trobar un càmping al costat d’un llac. Vam fer una excursió en bici per un recorregut que uneix dos llacs, i un passeig en barca que quan frenava ens feia fortes estrebades. L’aigua era tan pura que vam beure un got de l’aigua del llac. Ens vam enamorar d’aquest racó de món. La Meca per qualsevol amant de la Natura.

Milford Sound és un paratge incomparable, destí obligat per a tot viatger de NZ. La seva geografia fa d’aquest fiord un lloc ben especial. Té 16 km de llargada, es va formar a partir de fenòmens tectònics i glaciars. És molt estret, rodejat de muntanyes escarpades, amb selva densa i aigües negres que en alguns punts tenen 400m de profunditat. És navegable, les onades a l’interior són tranquil·les perquè les riuades de gel van arrossegar grans pedres fins al final i just on es troba amb l’oceà només té 20m de profunditat. És un dels punts més plujosos del planeta. Miris on miris hi ha una miríada de cascades que van esculpint la roca. Tenen origen a més de 1000m d’alçada i cauen verticals. És l’únic fiord de NZ accessible per carretera. De tota manera tens la sensació d’estar en un lloc remot. Ens va tocar un dia de tempesta, boira i vent fort. L’escena anava guanyant dramatisme i intensitat. Vam recórrer el fiord en barco, sortir a coberta era de peli èpica: una immersió en una simfonia de passió i brutalitat naturals.

Vam veure molts llacs. Hi ha un fenomen que converteix l’aigua en turquesa, ja que les riades de glaciars pesades han anat desgastant la roca en una pols fina com la farina que queda mesclada amb l’aigua i fa de mirall reflexant el color del cel.

Vam començar l’any amb un vol en helicòpter espectacular, de Wanaka fins a Milford, amb paisatges dignes de National Geographic. Vam acabar a Lake Tekapo amb una visita a un observatori d’estrelles i uns banyitos a unes termes ben calentetes.

Solstici d'estiu 2023

Feliç solstici!!

Un any més hem celebrat aquestes dates amb els nostres rituals habituals. Aquest any l'espiral d'advent l'hem fet amb petxines de la platja de Oakura. Cada vespre hem encès l'espelma, col·locat la petxina del dia, de petita a gran, hem explicat un conte i l'hem comentat una mica. Aquest any el Marcel ha volgut tocar el piano i tu, Daniela, has volgut fer acrobàcies. Hem fet un calendari d'advent amb sobres daurats decorats. a dins cada dia hi havia una endevinalla, una bona acció a fer o una decoració per la casa a crear, i un cop aconseguit el repte, us donava una xuxe o xocolatina. Hem pintat un gran sol al vidre de la sala, just on veiem pondre's el sol cada dia. Aquest any, a diferència dels altres, celebrem el solstici el mateix dia de sempre, però d'estiu!! La posta està al màxim cap al nord, i just a partir d'avui començara a desplaçar-se cap al mar de nou.

És el primer cop que no fem cagar el Tió, però sí que ens vam donar regalets. els més destacats són: un skateboard pel Marcel, un rellotge amb trucades i localitzador per tu, Daniela, un quadre pintat per la Sigrid pel papa, un mousepad amb un dibuix teu pel papa també, un rellotge blau cel per a mi. Jo anava vestida de conjunt sense saber-ho. I també unes llibretes molt boniques per practicar la Gratitud a diari pel papa i per mi. A més, una manta de picnic, una hamaca i varis jocs de taula pel viatge. I és que estem a punt d'arrancar l'aventura.

Aquí per nadal no es fa massa ressò, no il·luminen els carrers ni hi ha papas Noels als aparadors. Però sí que hi ha molta vida als parcs. Pukekura Parc és el parc més gran i emblemàtic de New Plymouth. En aquestes dates hi ha el Light Festival. De 8.30 a 11 està tot il·luminat amb focus de diferents colors i 15 artistes hi han fet escenes diferents, amb les seves músiques ambientals pertinents. Ens ha encantat fer una volteta en abrca per un dels llacs just quan queia la llum del dia i veure aparèixer tot aquest món fantàstic. Molt xulo anar descobrint els diferents racons i muntatges enmig de la foscor. Algunes obres realment suggerents.