Summer holidays: South Island by campervan

 

La Green School ha acabat el 14 de desembre i fins el 31 de gener no comença el nou curs. Un mes i mig de vacances que hem aprofitat de principi a final.

La primera etapa va consistir en recórrer l’illa del Sud en autocaravana durant 2 setmanes. Els primers dies ens vam amigar amb ella, bloquejant tots els vasos, paelles i plats perquè no sembléssim una xatarreria ambulant, i trobant la millor distribució per dormir: jo amb vosaltres dos al llit gran, amb la porta tancada, i el papa al mig. Vam cometre la novatada de posar gasoil al dipòsit de l’aigua, i vam estar dos dies omplint i buidant el dipòsit amb sabó per netejar-lo i treure la pudor!

Vam començar el viatge a Christchurch. Vam visitar Akaroa Harbour, una colònica francesa amb casetes de fusta i jardins plens de flors en una ria preciosa. Vam recórrer la badia de Dunedin, una zona encisadora, tranquil·la, amb aigües netíssimes d’un blau preciós i un camí de ronda que la voreja tota. Vam visitar l’únic castell de NZ que de fet és una mansió d’un lord anglès. El dia de nadal, no vam veure mules ni burros, però sí vam veure una foca en una platja i mils d’albatros en una altra. una nit vam quedar-nos esperant l’arribada de pingüins diminuts de 40 cm que anaven a alimentar les seves cries anidades a unes roques. També vam veure un ramat de cèrvols salvatges i ovelles alpaques.

Vam visitar la punta més sud del país, més al Sud només hi ha l’Antàrtida. La fi del món. Com un Finisterre. Un camí de Santiago Maorí, cada cop més pla, despoblat i llunàtic.

El Parc Natural de Fiordland és una de les zones més apreciades de NZ i Patrimoni de la Humanitat. Llar de serralades alpines, penyassegats, arbres mil·lenaris i ocells rars. Aquí l’aigua ha modelat la bellesa de la zona: rius, llacs, cascades, fiords impressionants, selva tropical exhuberant, neu, glaceres. Hi ha 14 fiords que el gel de les glaceres ha anat esquerdant a la roca i omplint de les seves aigües en el desglaç. La inclinació del terreny, la forta pluviositat i l’aïllament han mantingut la zona deshabitada fins al dia d’avui. Vam trobar un càmping al costat d’un llac. Vam fer una excursió en bici per un recorregut que uneix dos llacs, i un passeig en barca que quan frenava ens feia fortes estrebades. L’aigua era tan pura que vam beure un got de l’aigua del llac. Ens vam enamorar d’aquest racó de món. La Meca per qualsevol amant de la Natura.

Milford Sound és un paratge incomparable, destí obligat per a tot viatger de NZ. La seva geografia fa d’aquest fiord un lloc ben especial. Té 16 km de llargada, es va formar a partir de fenòmens tectònics i glaciars. És molt estret, rodejat de muntanyes escarpades, amb selva densa i aigües negres que en alguns punts tenen 400m de profunditat. És navegable, les onades a l’interior són tranquil·les perquè les riuades de gel van arrossegar grans pedres fins al final i just on es troba amb l’oceà només té 20m de profunditat. És un dels punts més plujosos del planeta. Miris on miris hi ha una miríada de cascades que van esculpint la roca. Tenen origen a més de 1000m d’alçada i cauen verticals. És l’únic fiord de NZ accessible per carretera. De tota manera tens la sensació d’estar en un lloc remot. Ens va tocar un dia de tempesta, boira i vent fort. L’escena anava guanyant dramatisme i intensitat. Vam recórrer el fiord en barco, sortir a coberta era de peli èpica: una immersió en una simfonia de passió i brutalitat naturals.

Vam veure molts llacs. Hi ha un fenomen que converteix l’aigua en turquesa, ja que les riades de glaciars pesades han anat desgastant la roca en una pols fina com la farina que queda mesclada amb l’aigua i fa de mirall reflexant el color del cel.

Vam començar l’any amb un vol en helicòpter espectacular, de Wanaka fins a Milford, amb paisatges dignes de National Geographic. Vam acabar a Lake Tekapo amb una visita a un observatori d’estrelles i uns banyitos a unes termes ben calentetes.