Waiheke

 

Tancada l’etapa nòmada vam encetar una etapa sedentària a Waiheke, una petita illa a la Badia d’auckland. El dia que vam arribar no em trobava bé i el papa em va comprar un test que ho va confirmar: COVID. Vaig estar 3 dies confinada a la caseta que en deien Enchanted Valley i realment era un encant, com dels 7 nans, al mig del rainforest, silenciosa, amb la coberta super inclinada que arriba fins a terra i mil detalls decoratius.

Waiheke és una illa de 19km de llargada a només 17km d’Auckland. És com un barri de la ciutat, governada pel mateix Ajuntament i super accessible per ferry o helicòpter. Té una geografia muntanyosa, amb bosc frondós, un clima més calorós i menys humit que a Taranaki i l’aigua més tranquil·la i càlida. És una zona d’estiueig amb molts restaurants i vinyes, on hem pres els millors sopars en 4 mesos. Quina disfrutada! Com enyoràvem el bon menjar. Estàvem al centre de l’illa, tot ens queia a prop, recórrer-la o fer excursions va ser molt divertit perquè de seguida agafàvem alçada i teníem bones vistes a un costat i l’altre.

Vosaltres vau entrar en una fase skater, la nova moda. Per sort, a prop de casa hi havia un skatepark molt xulo on ens passàvem cada dia una bona estona. Amb el Marcel ens vam tirar per unes tirulines des d’una muntanya. Vam anar al cine del poble a veure Wonka. La peli ens va semblar super bonica i entretinguda, i el cine ideal, petit però de qualitat i amb uns sofàs de pell de 4 places que ens van fer sentir com a casa. També vam fer una barbacoa casera.

A Waiheke vam poder fer plan de platja tal com el coneixem a Menorca, i vam menjar gelats realment bons. Aquesta etapa ens va deixar sabor a vacances d’estiu.