Festa de comiat de NZ

Ahir vaig fer una bogeria que m'he promès a mi mateixa no tornar a repetir mai més: una sleepover amb 16 nenes i nens, de 8 a 13 anys. Vosaltres, Marcel i Daniela, també mereixíeu una festa de comiat "comme il faut". Vaig deixar-vos "barra lliure" per fer-la com volguéssiu. Volia que  segelléssiu les amistats que heu fet amb una jornada especial i inoblidable. Vosaltres no sé si l'oblidareu, però jo segur que no!! 

Primer vau anar al Kidz Corner a saltar com bojos i berenar, i finalment tots cap a casa, vau pintar els vidres amb missatges de comiat, vau veure la peli Home Alone, el joc de “truth or dare” i us vau instal·lar a l'altell de la teva habitació, algunes al pis de baix, i la Tara va dormir amb mi... Una currada per part nostra però molt bon ambient. Molt maco veure-us gaudir totes juntes. A l'escola esteu acostumades a la barreja d'edats i a que els grans cuidin dels petits. A mi em recordava una mica un "summer camp", energia eufòrica i poques regles. Només faltava el foc de camp! Va fluir tot la mar de bé. Només a l'hora de dormir vaig captar que estàveu demanant a crits un límit fort per poder-vos deixar caure al sac de dormir. I vaig fer quatre crits. Per sort vau respondre a la primera. 

La gent d'aquí, que fan festes senzilles de dues hores, no se'n sabien avenir. Em van declarar tota l'admiració i em van fer la Queen de les Wild Parties. Quanta raó tenen. Però "que nos quiten lo bailao", un bon comiat per una bona aventura, única i irrepetible.