Nova casa: Sant Cugat!

 

Ja feia molt de temps que volíem sortir de Barcelona amb el papa. Però la força d’atracció a la ciutat era gran, ja hi teníem la vida muntada, feina, escoles, extraescolars, amigues, botigues, metges... tot un entramat difícil de desmuntar.

Però una vegada vam aconseguir sortir de la roda de hàmster marxant a Nova Zelanda, vam veure clar que era el moment de no tornar a la gran ciutat.

Vam escollir Sant Cugat perquè hi ha una escola de la nostra corda, el CreaNova. Perquè està en la ruta Barcelona-Llívia, i no ens allarga el viatge sinó que ens l’escurça, a nosaltres que hi anem tan sovint i ens encanta. Perquè està ben comunicat, té tota mena de serveis, té molts espais verds i zones residencials de qualitat.

Va costar trobar una casa de lloguer. A SC n’hi ha moltes en venda, però en lloguer quasi cap. Vam estar mirant des de NZ. L’anunci d’aquesta no tenia cap foto. La descripció ens encaixava i la zona també. Així que hi vam enviar a l’àvia Mariona a veure-la, i de seguida ella ens va donar el vist-i-plau, ens va dir que ens hi trobaríem a gust. No va poder fer gaires fotos perquè aquesta gent prioritzen molt la discreció. O sigui que la vam llogar sense haver-la vist.

Recordo el primer dia que vam arribar: ens va deixar en shock, per les dimensions (és una mansió), per les vistes precioses, per la tranquil·litat del barri, i també per un disseny interior que no encaixa amb el nostre i una distribució poc racional. Però poc a poc ens l’hem anat fent nostra, hem penjar els nostres quadres, posat les nostres catifes i plantes, i gerros amb flors. Ara no la canviaria per res del món!

A vosaltres també us agrada molt, el garatge és enorme i permet fer festes i jugar a ping-pong, tenim gallines, hi ha billar i escalèxtric, les vostres habitacions són molt divertides, el jardí és enorme, tenim piscina climatitzada... quan vénen amics vostres flipen amb la casa.

Però el que més us agrada és una altra cosa. Resulta que amb la casa, ens vam quedar també la Vicky, la dona de fer feines. I ella s’havia quedat amb els gossets de l’amo anterior quan va morir, perquè ella era qui els havia estat cuidant. Quan la vam contractar ens va demanar si podia portar els gossets, i li vam dir un SI enorme, perquè estàvem compromesos amb vosaltres de feia temps que quan anéssim a viure en una casa tindríem gos. Ara teníem la solució perfecta, tindríeu l’experiència de gossets, i sense haver-los de cuidar i preocupar-nos-en ja que fèiem només de tiets.

El Bicho i la Luna han passat a formar part de la família. I si abans odiàveu que marxéssim de nit màgica a Llívia, ara us encanta perquè podeu dormir amb ells!