Nadal 2015

Avui és nadal. M’he llevat la primera. Estic a la sala, veient com es fa de dia poc a poc, acompanyada de totes les llumetes de l’arbre i la terrassa, del rió, els regalets que vam obrir ahir a la nit, les campanes que toquen quarts, el silenci càlid.

Aquest nadal ha estat especial per mi. Amb el pare ens hem plantejat com volíem viure’l en família. Hem decidit que nosaltres celebraríem l’arribada de l’hivern. El solstici d’hivern. El naixement del Sol. En el solstici fem un punt d’inflexió, és la nit més llarga, més fosca, i a partir de llavors, ens dirigim cap a la llum. Obrim camí de la foscor a la lluminositat, de la inconsciència a la consciència, del desamor a l’amor, del fred al calor, de l’escassesa a l’abundància, de la quietud al moviment. Aquest és el batec de la natura i les estacions. Contracció i expansió. I nosaltres volem que la nostra celebració giri al voltant de la natura. 

Per això, enlloc d’un pessebre, decorarem la casa cada any amb símbols de l’hivern, de la natura, i en un lloc central, el SOL, que és el que avui NEIX. Per això posarem un arbre viu, ben decorat i il·luminat, i l’honrarem. I per això celebrarem el Tió. Una soca, un tronc, un regal de la natura per donar-nos escalforeta al llarg de l’hivern que ara començarem a transitar. I aquest tió l’alimentarem, el cuidarem, l’abrigarem, l’honrarem, i ell ens donarà els seus fruits. I també personatges de la natura, els nans, els follets...

I celebrem molts nadals. El primer, ha estat el de La Caseta. Un sopar amb les educadores i les famílies, els companys, els seus germans i pares. Nosaltres vam anar-hi tots cinc. Al Pol li feia gràcia conèixer La Caseta, i el Marcel estava il·lusionat d’ensenyar-li les sales i les educadores. Hi havia un tronc molt llarg. Va cagar una figureta per cada un de vosaltres. Vam fer un sopar compartit. Bonica celebració.

La nit del 24 vam fer cagar el tió vàries vegades. Al Marcel i a tu us va cagar un llibre, una peça de roba, un joc i xuxes.

Avui anirem a celebrar-ho a casa l’Àvia Gran a Premià, i demà a casa l’àvia Núria a Olot.

1er Aniversari

Moltes felicitats petitona! Ja tens un any! Ja has donat una volta sencera al voltant del sol. Ja has conegut les 4 estacions. Ja has crescut tant que fins i tot saps caminar i ja menges de tot. Ja ens coneixes i et coneixem. Ets l'alegria de la nostra casa. Ets preciosa i delicada com una flor. Ets viva i alegre com un cascabell. Ets simpàtica i vols anar amb tothom. Ens enamores i t'estimem molt!!

L L E T R E S

He trobat unes lletres de guix que es poden pintar. He comprat les dels vostres noms, m'he divertit pintant-les i estan col·locades a les vostres habitacions: a la porta del teu quarto, i als armarid del Marcel i del Pol per distingir-los.

Quan eres un puntet a l'horitzó

Estimada Daniela,
Avui he trobat una llibreta molt especial, on escrivia el meu sentir quan t'esperava amb cos i ànima. Tinc ganes de compartir alguns fragments amb tu, perquè vull que sàpigues quant desitjada eres i ets per mi, per nosaltres.

14.1.2014
Bon dia preciós/preciosa. Avui fa un vent i un fred que pela!! He buscat recer entre unes roques perquè no vaig gaire abrigada. I m'he fotut de lloros!! Res greu.
T'imagino com un puntet en l'horitzó. No sé a quina distància estàs. Però sé que hi ets i que véns cap a nosaltres. I aquí estic jo, en la nostra cita setmanal, per trobar-te per dir-te que ets benvingut/benvinguda, que estem preparats per rebre't.
Estic treballant la pacient espera, perquè no vull pressionar-te ni pressionar-me. Crec que això no ajuda. Que necessites espai i llibertat per fluir. que tu ets sabi/a i vas a cavall de la vida que és sàbia, molt més que jo. I vosaltres sabeu com i quan. I jo sols sóc un instrument entregat a la vostra voluntat. I sé que esteu fets d'amor. I això em dóna pau i serenor. Jo ja t'estic començant a estimar. La il·lusió que tinc per tu, i les trobades aquí la platja van fent un caldo xup-xup de sabor lluminós i amorós.
És un miracle la Vida. I no puc fer més que reverenciar-la com a lo Sagrat. Des d'aquí em faig petita i descanso. I m'obro als regals que ja tinc, que són tants...
Volia una vocació, l'he trobat. Volia un home amb qui formar una parella sana i ferma, i l'he trobat. Volia ser mare, i ho he estat. I només puc agrair. A tant bona fortuna. I confiar. Que el devenir dels fets és perfecte tal i com és. Afluixar el meu orgull i el meu desig personal. Sóc una engruneta a les teves immenses mans, Mare Natura. Em deixo portar per tu i t'honro. Gràcies!

20.1.2014
Bon dia espurneta preciosa. Com estàs avui? Com va el teu periple?
Jo he vingut en dilluns perquè ara portaré el cotxe a arreglar. Tinc poc temps i fa fred. Però no volia perdre'm la nostra cita.
Cada onada del mar estàs una mica més a prop. Sé que el mar et porta i els vents són favorables. Sé que estàs en camí. I et vinc a trobar. Per donar-te ànims. Per donar-me ànims. Per sostenir-te. Per sostenir-me en l'espera i l'esperança.
Hi ha un ànec que s'enfonsa i apareix de nou una mica més lluny.
El mar avui em diu: la natura és amplia. El present és ampli. La teva realitat és amplia. La teva vida és amplia. Vigila en com ho estretes/angostes/angoixes. La teva ment pot ser tan amplia com la vida, com el mar.
Waw! L'ànec torna a ser aquí davant!!
Siguis on siguis, espurneta, t'envio el meu carinyo i el meu amor. Tan amplis com el meu pit i els meus braços oberts. T'estimo. I per mi ja estàs viu/va. Dins meu, almenys. I cada setmana vaig preparant el niuet en el meu interior. Coseta bonica. Em tens aquí per tu. Fins aviat!


28.1.2014
Hola puça hermosa. Aquí estic per tu. Com estàs avui? Com va el teu viatge? Com et sents?
Si en algun moment et sents sola i el viatge se't fa llarg, nota la meva presència ferma, inamovible, que t'espera, el temps que tardis, el temps que necessitis. Sempre.
Sota les costelles i al ventre noto el desig de veure't i d'abraçar-te amb tot el meu amor.
Als peus i als isquions, i al llarg de tota l'esquena noto la fermesa per sostenir l'espera.
I amb les dues parts visc cada dia. Et tinc molt present.
Avui vull parlar-te del teu germà Marcel. És un "figura". Té una mirada a voltes pilla, d'altres observadora. I un somriure preciós, lluminós. És llest, despert, curiós, tossut. El veig segur i trempat. I n'estic segura de que ell també t'espera per jugar plegats, per tenir un/a company/a de vida, per compartir, barallar-vos, créixer junts. 
I més enllà hi ha el Pol, que et farà riure i jugar quan estigui a casa. 
I nosaltres, els pares, que estem entregats i disponibles per donar-te tot el que necessites per críexer sa/na i estimat/da.
Fa un fred que pela i un vent de mil dimonis. Espero que tu estiguis càlid/a. T'estimo coseta petita. Fés el teu camí tranquil/·la que jo t'espero qmb una mica més d'amor cada dia que passa!
Laia (la mare)

4.2.2014
Hola coseta preciosa. Aquests últims dies he estat trista, inclús una mica depre. Avui saps què m'agradaria? Que fossis tu qui em parla i jo escoltar-te. T'animes?
Estimada mare,
Fa temps que estic en camí. Estic venint. I un dia arribaré. D'això no en tinguis cap dubte. Ja ho veuràs. He decidit venir i la decisió està presa. Així que cal confiar i esperar que el miracle de la vida es produeixi i la meva porta s'obri. Tinc tantes ganes com tu de trobar-nos. De formar-me dins teu. Ets la millor mare del món per mi. Ets un cos i un cor deliciosos. Vull que em rebis i em donis el que ets. M'agrades molt com a mare, la teva tendresa, la teva entrega, la teva dolçor, el teu somriure, la teva alegria, la teva dedicació. Ets una mare preciosa i deliciosa. Tingues per sentat que et vull a tu i a ningú més que tu. I que estic en camí i no em penso desviar. Sisplau, no dubtis mai d'això perquè llavors em poso trista. Creu-me quan et dic que ESTIC i que VINC. I queda't tranquil·la. Tot anirà bé. Pots confiar sense por.
Fés la teva. Cuida't. Sigues feliç. I jo arribaré quan menys t'ho esperis i et donaré una grata sorpresa! I cuida també al papi i la relació amb ell. És el tronc que ens dóna suport a tota la família.
T'estimo i estic.
Prova de sentir-me i ho notaràs!
Una abraçada molt forta. Fins aviat!

10.2.2015
Estimada filla, estimat fill,
Avui fa un mar molt mogut, amb moltes onades, molta escuma, molt soroll, molt moviment, esquitxos contra l'espigó.
M'ajuda a sentir la força de la Natura. La força de la vida. I a deixar-me portar per ella. Com un tronquet enmig de totes aquestes onades. La vida em porta amb les seves corrents, i a mi només em queden dues opcions: alinear-m'hi i deixar-m'h portar o barallar-m'hi, voler anar contracorrent, i patir. 
Així que gràcies perquè m'estàs ajudant a practicar l'Acceptació de les coses tal com són, tal com vénen. I amb el que hi ha, fer i desfer el millor que puc, apreciant el que hi ha. He estat una temporada estancada en el que no hi ha. Per tant, frustrada. I de la frustració a la depressió. La tristesa. L'exigència. La tensió. La foscor. I no tinc ganes d'estar així. Avui que he anat a ioga, he aprofitat per afluixar la tensió de la queixa, de la frustració. I obrir-me amb HUMILTAT a la realitat, al present, a mi i a tu, tal i com ets avui. Una espurneta en l'horitzó. I tal i com ets t'estimo. T'accepto. T'aprecio. T'acarono dins meu. Aquesta espurneta de vida no encarnada és una llum, una estrella, que em recorda el camí: la fe, la confiança, l'entrega, la blandura i la tendresa amb mi i amb tot el que ÉS. AQUÍ I ARA. Gràcies estrelleta màgica. T'estimo de tot cor. 
La teva mare,
Laia

18.2.2015
Bon dia puça preciosa,
Avui fa molt vent i molt fred. T'escric des de caseta, calentona, mirant al mar, això sí. Des d'aquí el sofà veig l'horitzó i en l'horitzó et veig a tu. Sé que ets allà, navegant sobre una petita barqueta, en direcció cap a mi, cap a nosaltres. No sé si estàs lluny o a prop. Però sí sé que hi ets. I vull que tu sàpigues que hi som. Aquí. Esperant-te. Ara mateix acabo d'imaginar la teva arribada. M'estic deixant sentir l'alegria profunda que recorre el meu cos. Des del ventre fins les extremitats, tot s'afluixa, s'obre, per donar-te espai a tu. Amor meu. I avui em quedo amb aquesta sensació d'espai gustós a dins, i espero que m'acompanyi tot el dia.

El dia 15 de març et vam concebre! Segur que totes aquestes trobades hi van ajudar! Gràcies Daniela, per tot el que m'has donat, abans i després d'arribar a aquest món, per tot el que he après amb tu, per fer-me el cor més gran i la ment més ampla.

Primer vestidet teixit

Aquest és el primer vestidet que t’he teixit. Espero teixir-te’n molts més! Estàs tan mona. M’encanta vestir-te amb robeta bonica, perquè la llueixes tant!

Arracades

Daniela, avui he anat a fer-te forats a les orelles. Reconec que és un acte de vanitat total per part meva, però també reconec que estàs taaaaaan mona!!
El pare volia esperar a fer-te-les, li feia pena fer-te passar per això tan petita. Però jo no m'he pogut resistir. Pel camí d'anada t'he demanat permís, i pel de tornada t'he demanat disculpes! En el moment del forat has fet un crit i uns plors que m'han trencat l'ànima. Però al cap de molt poc, en abraçar-te fort ben incrustada al meu pit, has parat. Ara hem d'esperar 6 setmanes amb les arracades de la farmàcia, i quan te les tregui et posaré les perletes que t'ha regalat la teva padrina Lola.

Habitació nova!

Ja fa una setmana que no dorms a la nostra habitació. T’hem preparat una habitacioneta per tu en un racó de la sala de jocs. ÉS una habitació provisional, ja que en breu ens mudarem a un altre pis. Però volíem que tinguessis un racó agradable i acollidor. He comprat un moble que fa de separador i d’emmagatzematge de jocs. L’he muntat i l’he vernissat perquè tingués un color similar a les portes i fusteries. He estat buscant per internet vinils bonics i decoratius. He trobat uns arbres molt bonics i delicats, i també uns globus i personatges de circ. També t’he fet unes fotos quan dormies, n’he triat tres, i he fet una composició al darrera del moble. També he col·locat una escultura de vegetació que em va regalar la Lola. I l’alfombra de colors, que delimita l’àrea de la teva habitació i li dona vida. Crec que estàs ben a gust. La prova és que cada dia dorms més hores seguides!

Festa sorpresa de 40 anys per la mare

Avui el pare m’ha preparat una festa sorpresa per celebrar els meus 40 anys. Jo li vaig demanar que me’n preparés una, però no sabia quan seria. Ha estat molt difícil per ell mantenir la sorpresa. M’ha hagut de convèncer per anar a dinar a un xiringuito de platja del Maresme, i abans passar per casa de Premià a buscar roba que necessitava. Jo, que no sabia res, li posava pegues als seus plans... finalment hem arribat a la casa, recordo perfectament que he girat el cap per la finestra i per una fracció de segon no entenia res... i de seguida ho he entès tot: estaven allà els meus amics per celebrar junts el meu aniversari. Ho ha decorat amb globus amb els números 40 i amb cors, i els globus estan inflats amb heli, de forma que quan he anat tallant els fils, han sortit volant cel amunt... lluny lluny... fins fer-se minúsculs. El dinar ha estat boníssim. I jo he pres unes quantes copes de vi, i com que feia tant que no bevia, he agafat un pet d’allò més agradable. Després cada família m’ha fet una respresentació, una cançó, un ball o un peoma. El pare, tot i que estava afònic, m’ha fet una declaració d’amor deliciosa, que m’ha deixat de pasta de moniato, i després hem ballat unes cançons ben abraçats, amb tota la gent al voltant. Ha estat un moment estel·lar. Quan m’han cantat el “happy birthday”, versió rumba, m’he inspirat a ballar i expressar tota l’alegria del moment, i també ha estat un moment fabulós. Li estic infinitament agraïda al pare que m’hagi organitzat aquesta festa amb tot el seu amor. 

Padrins

Estimada Daniela,
Ja hem triat els padrins per tu. Seran la Lola i el Jose Luis. Son dos persones molt estimades meves, i a través meu, del teu pare també. Els ha fet una il·lusió tremenda quan els hi hem comunicat. Estic segura que estaran a prop teu al llarg del teu camí, i podràs comptar amb ells pel que necessitis.

Pell delicada

Estimada Daniela, hem descobert que tens una pell molt delicada, molt fina, molt seca, i que dóna veu i expressa el teu malestar. És molt bonica i la cuidarem molt.

Tot va començar a principis d'any, quan tu tenies només tres setmanetes, el teu germà Marcel es va posar molt malalt, tenia molta febre, el vam portar al metge i va trobar una bossa d'aigua al cor, i el cardiòleg, en mirar-s'ho, va trobar una malformació al cor. Tot plegat (la bossa, la febre i la malformació) eren moltes coses juntes, i el van ingressar a Sant Joan de Déu.

Va ser un ensurt molt fort per nosaltres. A més, a mi m'hauria agradat poder ser a l'hospital amb ell, però tu eres molt petitona i no et volia deixar sola. Aquesta situació em va angoixar molt, i sembla que tu vas absorvir aquesta angoixa, a través de la llet i de les vibracions emocionals.

Com que tu no pots expressar encara les teves emocions, ni descarregar-les, ho vas fer a través de la pell. Vas començar amb uns petits granets amb butllofeta a les galtes. Després els granets van escampar-se per tota la cara i el cap, i la zona de la galta es va assecar i es va convertir en una gran capa vermella. Després tenies tota la cara com una gran capa vermella i la zona de les galtes i celles com una crosta taronja. I finalment et vas pelar la cara, i va tornar a aparèixer la pell fina i blanca amb la que vas néixer. 

Ho vam passar malament, perquè realment és molt aparatós. Però la pediatra ens va tranquil·litzar en dir-nos que tu no hi paties. També ens va dir que aquest fenomen aniria i vindria fins que tu hagis tret totes les dents. Ens va dir que el teu element principal, la teva energia és l'energia del foc. I sorpresa: ens va dir que segurament series pelroja amb pigues. Serà veritat?

Regals

La teva arribada ens ha fet molta il·lusió a tota la família i als amics. Molts d'ells ho han volgut celebrar venint a conèixe't i fent-te algun regal. Aquí t'ensenyaré els més destacats:

La Manta de la tia Mireia

La manta de la tia Mireia: Per l'arribada d'en Marcel vaig teixir una manta. Vaig tardar molt en acabar-la, així que aquesta vegada vaig decidir teixir-te un vestidet. Quan li vaig explicar a la Mireia, ella em va dir: "doncs ja li teixeixo jo". Dit i fet. Aquest és el resultat. Et queda molt mona.

Bossa de la Mariona Bosch i els seus tresors

Moisès de l'àvia Mariona

La bossa de la Mariona Bosch: La Mariona t'ha regalat una bossa dels "tresors". A dins hi ha un llibre de poemes, dirigit a les dones, amb perspectiva de gènere, que és la seva especialitat. La dedicatòria diu: "has arribat amb ganes de viure, de créixer. I jo et vull regalar poesia, poesia que em diu que una dona més ha arribat al món, i que això és alegria. I que ho tenim tot al davant, per volar i caminar. Amb tot l'amor, Mariona". Per això tens unes sabates per caminar, i una libèl·lula, per volar. I un cor, perquè ho facis sempre des de l'amor, i envoltada d'amor.

El Moisès de l'àvia Mariona.

Les arracades de l'àvia Gran: és tradició que l'àvia Gran regala les mateixes arracadetes a totes les seves besnétes.

El peluchito del padrí Lluís.

Peluchito de la Lola i del padrí Lluís

La cadira de la Isabel, la Mariona, la Kala i la Lua: Quan vam anar a casa seva a conèixer la Lua, em vaig fixar en la que tenien la Kala i la Lua, i vaig dir "quin bon regal". I elles em van dir: "us el farem per la Daniela". I aquí el tens. També en van portar un pel Marcel.

I molta robeta: un pijama de la Lola, un vestit de la Tete i de la meva tia Aurèlia, un traje de l'àvia Mariona, la meva tia Tere, la Laura i família, el JL, la tia Montserrat.

Cadira de la Isabel, la Mariona,
la Kala i la Lua

Benvinguda a la Família

Estimada Daniela,

Benvinguda a aquest món extrauterí, a la nostra família, a la nostra llar. Estem super contents amb la teva arribada. Ens fa molta il·lusió tenir una nena a casa. I a més ets tan bonica, que dóna gust mirar-te, cuidar-te. Se’ns cau la baba a tots.

El teu germà petit, el Marcel, et diu Nina, perquè encara no sap pronunciar bé totes les lletres. Ho diu amb tota la seva tendresa i dolçor. I sempre que et veu et vol fer petons. És un gest molt bonic i amorós, el que passa és que està una mica malaltó i no vull que t’encomani. N’hi deixo fer només un cada vegada. Tu li vas portar un ós de pelutx molt gran el dia que vas arribar. Està encantat amb ell, l’abraça amb tot el seu cos, i ha passat a formar part de la seva família íntima de pelutxs, amb els que dorm cada nit. I quan li preguntem “com és la Daniela?”, ell fa un gest amb la mà i la cara que vol dir “petitona petitona”. “I el Marcel?” i estira els braços i diu “graaaan”!

El teu germà gran, en Pol, també et té molt carinyo. Et va regalar un sonall per nadal. I sempre que et ve a veure et diu cosetes: “que mona que ets, Daniela”, “que petitona i bonica”. I també et fa carícies i petons.

El pare està feliç de tenir una princeseta. Després de dos nois ben masculins, una mica d’aire fresc i femení a casa no ens estorba gens! “Ai senyor, quina coseta”, va dient. T’agafa amb tota la cura del món, i quan et té a sobre, li cau la baba. Troba que t’assembles a mi, però sobretot, que ets clavadeta al Marcel quan va néixer. És cert.

 I jo? Jo estic en un núvol de felicitat. Estem quasi tot el dia juntes. Dorms al llit amb nosaltres, ben a propet meu, en cucharillas. I  durant el dia et porto moltes estones amb el mocador. Som una unitat indivisible encara. No penso per mi mateixa, penso per les dues. Tot el que faig ho faig amb tu, i a tot arreu on vaig, hi vaig amb tu. I quan estàs al bressol, inquieta o tensa, només agafar-te i apretujar-te amb el meu pit, ben a propet, ben embolcallada amb els meus braços, i fer-te un petó al cap, i dir-te alguna coseta... ja t’afluixes i estàs a la glòria. I jo també. És com si ens completessim l’una a l’altra. M’agrada molt donar-te el pit, i adonar-me de com creixes i et nutreixes a través dels meus pits i la meva llet. És molt bonic donar-te l’aliment i el refugi i protecció amb el meu cos.
A més, em dóna una gran alegria adonar-me que aquesta vegada l'alletament flueix, tinc llet i tu t'engreixes. M'estic "destraumatitzant" de l'experiència d'alletament amb en Marcel durant les seves primeres setmanes de vida.

Alegria que vaig sentir quan el 19 de desembre ja
 pesaves més de 4 kg!

Des del teu segon dia de vida, et porto moltes
estones al fulard, fent de mama cangur!