Quan eres un puntet a l'horitzó

Estimada Daniela,
Avui he trobat una llibreta molt especial, on escrivia el meu sentir quan t'esperava amb cos i ànima. Tinc ganes de compartir alguns fragments amb tu, perquè vull que sàpigues quant desitjada eres i ets per mi, per nosaltres.

14.1.2014
Bon dia preciós/preciosa. Avui fa un vent i un fred que pela!! He buscat recer entre unes roques perquè no vaig gaire abrigada. I m'he fotut de lloros!! Res greu.
T'imagino com un puntet en l'horitzó. No sé a quina distància estàs. Però sé que hi ets i que véns cap a nosaltres. I aquí estic jo, en la nostra cita setmanal, per trobar-te per dir-te que ets benvingut/benvinguda, que estem preparats per rebre't.
Estic treballant la pacient espera, perquè no vull pressionar-te ni pressionar-me. Crec que això no ajuda. Que necessites espai i llibertat per fluir. que tu ets sabi/a i vas a cavall de la vida que és sàbia, molt més que jo. I vosaltres sabeu com i quan. I jo sols sóc un instrument entregat a la vostra voluntat. I sé que esteu fets d'amor. I això em dóna pau i serenor. Jo ja t'estic començant a estimar. La il·lusió que tinc per tu, i les trobades aquí la platja van fent un caldo xup-xup de sabor lluminós i amorós.
És un miracle la Vida. I no puc fer més que reverenciar-la com a lo Sagrat. Des d'aquí em faig petita i descanso. I m'obro als regals que ja tinc, que són tants...
Volia una vocació, l'he trobat. Volia un home amb qui formar una parella sana i ferma, i l'he trobat. Volia ser mare, i ho he estat. I només puc agrair. A tant bona fortuna. I confiar. Que el devenir dels fets és perfecte tal i com és. Afluixar el meu orgull i el meu desig personal. Sóc una engruneta a les teves immenses mans, Mare Natura. Em deixo portar per tu i t'honro. Gràcies!

20.1.2014
Bon dia espurneta preciosa. Com estàs avui? Com va el teu periple?
Jo he vingut en dilluns perquè ara portaré el cotxe a arreglar. Tinc poc temps i fa fred. Però no volia perdre'm la nostra cita.
Cada onada del mar estàs una mica més a prop. Sé que el mar et porta i els vents són favorables. Sé que estàs en camí. I et vinc a trobar. Per donar-te ànims. Per donar-me ànims. Per sostenir-te. Per sostenir-me en l'espera i l'esperança.
Hi ha un ànec que s'enfonsa i apareix de nou una mica més lluny.
El mar avui em diu: la natura és amplia. El present és ampli. La teva realitat és amplia. La teva vida és amplia. Vigila en com ho estretes/angostes/angoixes. La teva ment pot ser tan amplia com la vida, com el mar.
Waw! L'ànec torna a ser aquí davant!!
Siguis on siguis, espurneta, t'envio el meu carinyo i el meu amor. Tan amplis com el meu pit i els meus braços oberts. T'estimo. I per mi ja estàs viu/va. Dins meu, almenys. I cada setmana vaig preparant el niuet en el meu interior. Coseta bonica. Em tens aquí per tu. Fins aviat!


28.1.2014
Hola puça hermosa. Aquí estic per tu. Com estàs avui? Com va el teu viatge? Com et sents?
Si en algun moment et sents sola i el viatge se't fa llarg, nota la meva presència ferma, inamovible, que t'espera, el temps que tardis, el temps que necessitis. Sempre.
Sota les costelles i al ventre noto el desig de veure't i d'abraçar-te amb tot el meu amor.
Als peus i als isquions, i al llarg de tota l'esquena noto la fermesa per sostenir l'espera.
I amb les dues parts visc cada dia. Et tinc molt present.
Avui vull parlar-te del teu germà Marcel. És un "figura". Té una mirada a voltes pilla, d'altres observadora. I un somriure preciós, lluminós. És llest, despert, curiós, tossut. El veig segur i trempat. I n'estic segura de que ell també t'espera per jugar plegats, per tenir un/a company/a de vida, per compartir, barallar-vos, créixer junts. 
I més enllà hi ha el Pol, que et farà riure i jugar quan estigui a casa. 
I nosaltres, els pares, que estem entregats i disponibles per donar-te tot el que necessites per críexer sa/na i estimat/da.
Fa un fred que pela i un vent de mil dimonis. Espero que tu estiguis càlid/a. T'estimo coseta petita. Fés el teu camí tranquil/·la que jo t'espero qmb una mica més d'amor cada dia que passa!
Laia (la mare)

4.2.2014
Hola coseta preciosa. Aquests últims dies he estat trista, inclús una mica depre. Avui saps què m'agradaria? Que fossis tu qui em parla i jo escoltar-te. T'animes?
Estimada mare,
Fa temps que estic en camí. Estic venint. I un dia arribaré. D'això no en tinguis cap dubte. Ja ho veuràs. He decidit venir i la decisió està presa. Així que cal confiar i esperar que el miracle de la vida es produeixi i la meva porta s'obri. Tinc tantes ganes com tu de trobar-nos. De formar-me dins teu. Ets la millor mare del món per mi. Ets un cos i un cor deliciosos. Vull que em rebis i em donis el que ets. M'agrades molt com a mare, la teva tendresa, la teva entrega, la teva dolçor, el teu somriure, la teva alegria, la teva dedicació. Ets una mare preciosa i deliciosa. Tingues per sentat que et vull a tu i a ningú més que tu. I que estic en camí i no em penso desviar. Sisplau, no dubtis mai d'això perquè llavors em poso trista. Creu-me quan et dic que ESTIC i que VINC. I queda't tranquil·la. Tot anirà bé. Pots confiar sense por.
Fés la teva. Cuida't. Sigues feliç. I jo arribaré quan menys t'ho esperis i et donaré una grata sorpresa! I cuida també al papi i la relació amb ell. És el tronc que ens dóna suport a tota la família.
T'estimo i estic.
Prova de sentir-me i ho notaràs!
Una abraçada molt forta. Fins aviat!

10.2.2015
Estimada filla, estimat fill,
Avui fa un mar molt mogut, amb moltes onades, molta escuma, molt soroll, molt moviment, esquitxos contra l'espigó.
M'ajuda a sentir la força de la Natura. La força de la vida. I a deixar-me portar per ella. Com un tronquet enmig de totes aquestes onades. La vida em porta amb les seves corrents, i a mi només em queden dues opcions: alinear-m'hi i deixar-m'h portar o barallar-m'hi, voler anar contracorrent, i patir. 
Així que gràcies perquè m'estàs ajudant a practicar l'Acceptació de les coses tal com són, tal com vénen. I amb el que hi ha, fer i desfer el millor que puc, apreciant el que hi ha. He estat una temporada estancada en el que no hi ha. Per tant, frustrada. I de la frustració a la depressió. La tristesa. L'exigència. La tensió. La foscor. I no tinc ganes d'estar així. Avui que he anat a ioga, he aprofitat per afluixar la tensió de la queixa, de la frustració. I obrir-me amb HUMILTAT a la realitat, al present, a mi i a tu, tal i com ets avui. Una espurneta en l'horitzó. I tal i com ets t'estimo. T'accepto. T'aprecio. T'acarono dins meu. Aquesta espurneta de vida no encarnada és una llum, una estrella, que em recorda el camí: la fe, la confiança, l'entrega, la blandura i la tendresa amb mi i amb tot el que ÉS. AQUÍ I ARA. Gràcies estrelleta màgica. T'estimo de tot cor. 
La teva mare,
Laia

18.2.2015
Bon dia puça preciosa,
Avui fa molt vent i molt fred. T'escric des de caseta, calentona, mirant al mar, això sí. Des d'aquí el sofà veig l'horitzó i en l'horitzó et veig a tu. Sé que ets allà, navegant sobre una petita barqueta, en direcció cap a mi, cap a nosaltres. No sé si estàs lluny o a prop. Però sí sé que hi ets. I vull que tu sàpigues que hi som. Aquí. Esperant-te. Ara mateix acabo d'imaginar la teva arribada. M'estic deixant sentir l'alegria profunda que recorre el meu cos. Des del ventre fins les extremitats, tot s'afluixa, s'obre, per donar-te espai a tu. Amor meu. I avui em quedo amb aquesta sensació d'espai gustós a dins, i espero que m'acompanyi tot el dia.

El dia 15 de març et vam concebre! Segur que totes aquestes trobades hi van ajudar! Gràcies Daniela, per tot el que m'has donat, abans i després d'arribar a aquest món, per tot el que he après amb tu, per fer-me el cor més gran i la ment més ampla.