Arracades

Daniela, avui he anat a fer-te forats a les orelles. Reconec que és un acte de vanitat total per part meva, però també reconec que estàs taaaaaan mona!!
El pare volia esperar a fer-te-les, li feia pena fer-te passar per això tan petita. Però jo no m'he pogut resistir. Pel camí d'anada t'he demanat permís, i pel de tornada t'he demanat disculpes! En el moment del forat has fet un crit i uns plors que m'han trencat l'ànima. Però al cap de molt poc, en abraçar-te fort ben incrustada al meu pit, has parat. Ara hem d'esperar 6 setmanes amb les arracades de la farmàcia, i quan te les tregui et posaré les perletes que t'ha regalat la teva padrina Lola.