Benvinguda a la Família

Estimada Daniela,

Benvinguda a aquest món extrauterí, a la nostra família, a la nostra llar. Estem super contents amb la teva arribada. Ens fa molta il·lusió tenir una nena a casa. I a més ets tan bonica, que dóna gust mirar-te, cuidar-te. Se’ns cau la baba a tots.

El teu germà petit, el Marcel, et diu Nina, perquè encara no sap pronunciar bé totes les lletres. Ho diu amb tota la seva tendresa i dolçor. I sempre que et veu et vol fer petons. És un gest molt bonic i amorós, el que passa és que està una mica malaltó i no vull que t’encomani. N’hi deixo fer només un cada vegada. Tu li vas portar un ós de pelutx molt gran el dia que vas arribar. Està encantat amb ell, l’abraça amb tot el seu cos, i ha passat a formar part de la seva família íntima de pelutxs, amb els que dorm cada nit. I quan li preguntem “com és la Daniela?”, ell fa un gest amb la mà i la cara que vol dir “petitona petitona”. “I el Marcel?” i estira els braços i diu “graaaan”!

El teu germà gran, en Pol, també et té molt carinyo. Et va regalar un sonall per nadal. I sempre que et ve a veure et diu cosetes: “que mona que ets, Daniela”, “que petitona i bonica”. I també et fa carícies i petons.

El pare està feliç de tenir una princeseta. Després de dos nois ben masculins, una mica d’aire fresc i femení a casa no ens estorba gens! “Ai senyor, quina coseta”, va dient. T’agafa amb tota la cura del món, i quan et té a sobre, li cau la baba. Troba que t’assembles a mi, però sobretot, que ets clavadeta al Marcel quan va néixer. És cert.

 I jo? Jo estic en un núvol de felicitat. Estem quasi tot el dia juntes. Dorms al llit amb nosaltres, ben a propet meu, en cucharillas. I  durant el dia et porto moltes estones amb el mocador. Som una unitat indivisible encara. No penso per mi mateixa, penso per les dues. Tot el que faig ho faig amb tu, i a tot arreu on vaig, hi vaig amb tu. I quan estàs al bressol, inquieta o tensa, només agafar-te i apretujar-te amb el meu pit, ben a propet, ben embolcallada amb els meus braços, i fer-te un petó al cap, i dir-te alguna coseta... ja t’afluixes i estàs a la glòria. I jo també. És com si ens completessim l’una a l’altra. M’agrada molt donar-te el pit, i adonar-me de com creixes i et nutreixes a través dels meus pits i la meva llet. És molt bonic donar-te l’aliment i el refugi i protecció amb el meu cos.
A més, em dóna una gran alegria adonar-me que aquesta vegada l'alletament flueix, tinc llet i tu t'engreixes. M'estic "destraumatitzant" de l'experiència d'alletament amb en Marcel durant les seves primeres setmanes de vida.

Alegria que vaig sentir quan el 19 de desembre ja
 pesaves més de 4 kg!

Des del teu segon dia de vida, et porto moltes
estones al fulard, fent de mama cangur!