Esquiada de Tomasses a la Vall d'Aran

Nadal 2024

 

Encara que el nadal sembli una festa repetitiva, any rera any, me n’adono que cada vegada que la celebrem té la seva particularitat.

Les particularitats d’aquest any: tota la decoració que hem heretat de l’antic propietari de la casa de Sant Cugat, el Jaume Sanahuja. L’avet del jardí tot ben il·luminat amb llums de colors, els animalons lluminosos de l’entrada, i ninots de neu, llumetes de colors, espelmatoris de papas noels, etc.

També vam anar amb la Lola a comprar boles per decorar l’arbre de nadal, i ens ha quedat un arbre de nadal preciós.

I hem afegit un event a la traca de celebracions. El dia 23 a la nit vam fer una celebració nadalenca a Premià. Fa uns mesos, uns quants cosins meus van decidir que estaria bé fer una reedició de la nit de nadal a Premià de quan érem petits. La recordaven com una nit entranyable, que fèiem la missa del gall amb un capellà amic dels meus avis, hi havia menjar bo de pica pica, els nens corrien per la casa i pel jardí de nit... la idea era fer una reedició actualitzada a la família que som ara i als temps que corren. Així que en comptes de missa del gall, vam fer la “màgia del gall”.

A mi em van encarregar ser la mestra de cerimònies, i vaig agafar el repte encantada. No era fàcil, la família és molt nombrosa, hi ha un rang d’edats molt ampli, gent de tota mena de gustos i procedències. Però vaig mirar de fer un ritual senzill, profund, bonic, i apte per a tothom.

El primer canvi va ser la disposició de la gent. Enlloc de bancs alineats, tots mirant a l’altar, vaig demanar que ens poséssim en cercle, per poder-nos veure tots. També vaig demanar que posessin una gran fotos dels avis a l’altar amb dues grans espelmes. I a l’entrada, un cistell amb espelmes una mica més petites per la 2G, mitjanes per la 3G i petitones per la 4G.

Vaig començar la cerimònia amb un centrament i de seguida vaig explicar que un dels eixos de la celebració serien els avis. Ells van ser els amfitrions que ens van convidar tantes nits de nadal, ens han regalat la magnífica finca de Premià, van impulsar la construcció de l’ermita, són els nostres ancestres, venim d’ells i allà jeuen les seves cendres. Vaig demanar que ens connectéssim amb ells a través de la foto, amb la relació que hi teníem, i que qui volgués digués alguna característica, virtud que apreciava, de la que ells havien estat exemple vital. La 3G van dir moltes coses, va ser ric i amè.

Llavors vaig parlar del segon eix, el solstici d’hivern. La nit més llarga, el dia més curt. Inici d’any per a moltes tradicions. Moment que invita a fer balanç. Vaig invitar-vos a repassar com havia anat la darrera volta al sol, què era el més destacat, quin regust deixava. I quins propòsits i fites teníem per la propera volta al sol. I llavors vaig encendre les espelmes dels avis, i vaig convidar a tothom a anar passant per l’altar, i encendre la seva espelma amb la dels avis, i deixar-la a l’altar. Simbolitzant que agafem l’energia dels avis perquè ens acompanyi, il·lumini, orienti i doni escalfor en els propers mesos. I a més, simbolitzant tota l’energia de la nostra família.

Va ser tan bonic. I l’altar, tot ple d’espelmes, feia un goig! Per acabar, vaig demanar que junts dediquéssim un moment per enviar energia al Lluís, perquè tingui un any ple de salut. Vaig demanar que penséssim en un desig per a tota la família pel proper any. I un desig per tota la humanitat.

Després vam cantar unes nadales. Vam anar a fer el picapica delicatessen. El Jordi i la Montserrat havien preparat un recull de fotos de quan érem petits preciós, em va transportar directament a la infància a Premià. I finalment, l’Adri i la Cristina van oferir als més petits de la casa una gimcana, de búsqueda dels ous d’or. El més graciós va ser que l’ou estava amagat al galliner, i no el trobàveu perquè la gallina se l’havia fet seu i l’estava covant!!

Una altra cosa molt bonica va ser que el dia 24 vam convidar a l'àvia, vam fer el tió, vam sopar delicatessens en una taula super ben parada i després vam visualitzar el vídeo-resum de l’any 2023 tots junts. Crec que faré perquè sigui tradició i fer-ho així cada any a partir d’ara. Aquest any us vam regalar a tots dos un rellotge telèfon i que pot enviar watsapp, a tu Marcel un poster amb llums led que van canviant de colors i diu Marci, i a tu Dani uns patins.

El 25 vam anar a casa la Tània, a tu Marcel et va regalar un lego, a tu Dani un kit de scrap booking i a tots dos un llibre.

 El dia 26 fam fer Sant Esteve a casa l’àvia, i et va regalar un altaveu per poder fer discos! Et va encantar.

I la guinda del pastís va ser la nadala que vau tocar la Daniela i tu a 4 mans a tota la família. Em va costar convèncer-vos, però quan us vaig dir que podríeu passar la panera i guanyar bons calerons, no us hi vau pensar dues vegades. El Miquel us va fer una versió de Jingle Bells super xula i la vau brodar.

Ja tens dues xifres, 10 anys!! i festassa a casa!

Daniela, el dia del teu 10è aniversari, tal com tu em vas demanar, en el calendari d'advent et vas trobar la primera pista d'un joc de pistes per la casa, en el que et vas anar trobant els regalets de cumple: un kit de slime, una càmara polaroid lila (el teu color preferit), un estoig tie dye dels teus colors i una mini motxilla de peluche.

Daniela, la teva festa va ser un exitàs. Tan complerta!! La vas estar pensant, creant i preparant durant setmanes. Vas fer tu soleta el disseny de la invitació. 

I vas decidir totes les activitats que faríem, on seria cada cosa i amb quin ordre.

Venint del cole, les amigues del Creanova vau estar jugant al pati i berenant a la cuina. Quan van arribar totes les amigues de l’Akua, vas fer-los un tour per la casa. Van flipar amb la nostra mansió, clar. Vau jugar una estona més al pati i vau berenar al menjador d’estiu.

La gran novetat, sorpresa per a tu de part de la Vicky, va ser la fondue de xocolata: una cascada ininterrompuda de xocolata despeta, amb pinxos de fruita per forrar de xoco.

Llavors vau estar al Salón de Belleza: us vau posar una mascareta, cremes a la cara, us vau fer les ungles (unes pintades i altres postisses) us vau maquillar.

Després vam estar fent jocs de festes a la sala: carreres de sacs, relleus de portar l’ou amb cullera, competició de derrumbar una torre de gots tirant una pilota i  de penjar la cua al burro.

Finalment, el més esperat: la disco al garaig. Havíem retirat els cotxes i els munts de caixes que encara teníem de la mudança. Havíem decorat l’espai amb globus i tires de colors. Havíem comprat una bola giratòria de llums de colors. I tu havies fet la llista de cançons que t’agradava. Vam apagar els llums i... a ballaaaaar!! Com no, en un momento donat vau posar la BSO de Matilda i vau fer el ball de teatre musical. La resta, corrent, ballant i cantant amb totes les vostres forces.

Vam fer un entremig per fer el pastís, al teu gust, d’Oreo. I per rebre els regalets, que et van encantar (una mini-motxilla, una cartera, una tassa amb fotos de tu i l’Annabelle, una agenda i bolis, un peluche, chuches, una làmpara per il·luminar de nit l’habitació, un set de fer polseres...).

Només et vam deixar quedar a sleepover a dues nenes. Vas escollir l’Annabelle i l’Alba, però l’Alba no va poder venir perquè estava a Bèlgica a l’enterrament de la seva besàvia. Així que va ser una sleepover tranquil·la amb la teva BFF del moment.

 

Nova casa: Sant Cugat!

 

Ja feia molt de temps que volíem sortir de Barcelona amb el papa. Però la força d’atracció a la ciutat era gran, ja hi teníem la vida muntada, feina, escoles, extraescolars, amigues, botigues, metges... tot un entramat difícil de desmuntar.

Però una vegada vam aconseguir sortir de la roda de hàmster marxant a Nova Zelanda, vam veure clar que era el moment de no tornar a la gran ciutat.

Vam escollir Sant Cugat perquè hi ha una escola de la nostra corda, el CreaNova. Perquè està en la ruta Barcelona-Llívia, i no ens allarga el viatge sinó que ens l’escurça, a nosaltres que hi anem tan sovint i ens encanta. Perquè està ben comunicat, té tota mena de serveis, té molts espais verds i zones residencials de qualitat.

Va costar trobar una casa de lloguer. A SC n’hi ha moltes en venda, però en lloguer quasi cap. Vam estar mirant des de NZ. L’anunci d’aquesta no tenia cap foto. La descripció ens encaixava i la zona també. Així que hi vam enviar a l’àvia Mariona a veure-la, i de seguida ella ens va donar el vist-i-plau, ens va dir que ens hi trobaríem a gust. No va poder fer gaires fotos perquè aquesta gent prioritzen molt la discreció. O sigui que la vam llogar sense haver-la vist.

Recordo el primer dia que vam arribar: ens va deixar en shock, per les dimensions (és una mansió), per les vistes precioses, per la tranquil·litat del barri, i també per un disseny interior que no encaixa amb el nostre i una distribució poc racional. Però poc a poc ens l’hem anat fent nostra, hem penjar els nostres quadres, posat les nostres catifes i plantes, i gerros amb flors. Ara no la canviaria per res del món!

A vosaltres també us agrada molt, el garatge és enorme i permet fer festes i jugar a ping-pong, tenim gallines, hi ha billar i escalèxtric, les vostres habitacions són molt divertides, el jardí és enorme, tenim piscina climatitzada... quan vénen amics vostres flipen amb la casa.

Però el que més us agrada és una altra cosa. Resulta que amb la casa, ens vam quedar també la Vicky, la dona de fer feines. I ella s’havia quedat amb els gossets de l’amo anterior quan va morir, perquè ella era qui els havia estat cuidant. Quan la vam contractar ens va demanar si podia portar els gossets, i li vam dir un SI enorme, perquè estàvem compromesos amb vosaltres de feia temps que quan anéssim a viure en una casa tindríem gos. Ara teníem la solució perfecta, tindríeu l’experiència de gossets, i sense haver-los de cuidar i preocupar-nos-en ja que fèiem només de tiets.

El Bicho i la Luna han passat a formar part de la família. I si abans odiàveu que marxéssim de nit màgica a Llívia, ara us encanta perquè podeu dormir amb ells!

Wellcome party a Premià amb les amigues de l'Akua

 

Igual com vas voler fer una festa de comiat abans de marxar a NZ, també vas voler fer una festa de benvinguda, per tornar a veure les teves amigues després d’un any.

Les bessones, l’Elsa i la Vera no podien venir el dia de la festa, i vam quedar amb elles una tarda, que van venir a casa l’àvia Mariona, vam anar a jugar al Turó Park i a fer un gelat.

Amb la resta vam quedar a Premià. Era tan bonic veure les abraçades plenes de carinyo i alegria de la retrobada!

Com era d’esperar vau estar gaudint de la piscina, vau ballar, vau fer pica pica juntes, vau córrer per la finca i xerrar i riure i menjar xuxes.

Teníem dues sorpreses preparades per aquesta ocasió.

La primera va ser tubs de pintura comestible per decorar el pastís i plaques per forrar-lo i donar-li forma. Va ser un moment molt divertit, vau fer veritables obres de pastisseria! Després no us les vau menjar perquè ho trobàveu massa dolç!!

Una altra sorpresa va ser algo que vaig trobar fent trasllat, que tenia entaforat en un armari de feia anys i panys: una llum lila i pintura fluorescent i tubs de maquillatge fluorescent. Vaig comprar papel d’embalar i us vaig muntar un taller a la sala de baix de casa l’àvia gran. També va ser un moment molt divertit.

Al vespre estàveu ben cansades i connectades, les dues coses a parts iguals.

Es van quedar a dormir l’Oihana, la Charlie i la Yassia. L’endemà vau passar una estona molt divertida fent un joc que entre dues i una manta fèieu un cavall i la tercera era l’amazona. Com que teniu aquestes melenes, quedava molt realista tan la crisma com la cua.

L’endemà ja era l’últim dia de vacances, i a preparar-ho tot per la nova aventura: començar en un cole nou!

Bora Bora i Tahití

Bora Bora és una illa paradisíaca ubicada a la Polinèsia Francesa. Famosa per les seves platges de sorra blanca, les seves aigües cristal·lines color turquesa i els bungalows sobre l'aigua. Mira que hem estat a illes i mars bonics al món, però com aquest mar, no n'havia vist mai cap. La quantitat de blaus turqueses que s'arriben a veure és al·lucinant. Ens hem fet conscients de quanta bellesa que hi arriba a haver al nostre planeta. Des del nostre resort es veu com s'eleva el volcà Otemanu, majestuós. M'he quedat amb les ganes de caminar pels seus senders, deuen tenir unes vistes que treuen l'alè. 

L'illa està rodejada per una llacuna protegida per un escull de corall que la converteix en un lloc ideal per fer snorkel. Hem vist quantitat de peixos de colors, ratlles gegants i en un punt ens vam banyar rodejats de taurons petits. 

Una nit vam fer un tastet de la música i dansa tradicional, en un festival del poble. Vam quedar impressionats per l'abundància de ballarins, les disfresses super currades i els balls expressius i sensuals. No m'extranya que els primers mariners que van venir a aquestes terres no se'n volguessin tornar a Anglaterra. 

La gent té uns trets hermafrodites. Homes que semblen dones i dones que semblen homes, totes les faccions arrodonides i ambigües. Entenem que la llibertat sexual que han tingut durant segles hi deu tenir a veure. 

Ha estat un destí de somni, ideal per unes vacances tranquil·les per afluixar la intensitat dels comiats i tenir temps i calma per digerir una mica i adaptar-nos al clima tropical abans de submergir-nos a la calor estiuenca de la nostra terra.

La visita a Tahití ha estat cojuntural. De Papeete surt l'únic vol directe Polinèsia-Europa. Ja que havíem d'anar-hi, hem aprofitat per fer-hi una ullada. És una illa volcànica, de muntanyes escarpades i platges negres, que contrasten amb vegetació tropical de colors. La capital és una ciutat colonial mig decadent però amb encant, té un passeig marítim molt agradable, amb fires d'artesania on les perles negres i el nàcar són els protagonistes, i bistrots d'influència francesa amb vistes al mar. Hem vist cascades, coves, geizers, assentaments religiosos dels antics polinesis i dones Gaugainianes, totes amb la flor darrera l'orella. 

Finalment hem agafat l'avió del Retorn. La quantitat d'hores enquibits a la màquina voladora m'ha fet prendre consciència, novament, de l'immensa distància de casa a la que hem estat vivint tots aquests mesos.

Festa de comiat de NZ

Ahir vaig fer una bogeria que m'he promès a mi mateixa no tornar a repetir mai més: una sleepover amb 16 nenes i nens, de 8 a 13 anys. Vosaltres, Marcel i Daniela, també mereixíeu una festa de comiat "comme il faut". Vaig deixar-vos "barra lliure" per fer-la com volguéssiu. Volia que  segelléssiu les amistats que heu fet amb una jornada especial i inoblidable. Vosaltres no sé si l'oblidareu, però jo segur que no!! 

Primer vau anar al Kidz Corner a saltar com bojos i berenar, i finalment tots cap a casa, vau pintar els vidres amb missatges de comiat, vau veure la peli Home Alone, el joc de “truth or dare” i us vau instal·lar a l'altell de la teva habitació, algunes al pis de baix, i la Tara va dormir amb mi... Una currada per part nostra però molt bon ambient. Molt maco veure-us gaudir totes juntes. A l'escola esteu acostumades a la barreja d'edats i a que els grans cuidin dels petits. A mi em recordava una mica un "summer camp", energia eufòrica i poques regles. Només faltava el foc de camp! Va fluir tot la mar de bé. Només a l'hora de dormir vaig captar que estàveu demanant a crits un límit fort per poder-vos deixar caure al sac de dormir. I vaig fer quatre crits. Per sort vau respondre a la primera. 

La gent d'aquí, que fan festes senzilles de dues hores, no se'n sabien avenir. Em van declarar tota l'admiració i em van fer la Queen de les Wild Parties. Quanta raó tenen. Però "que nos quiten lo bailao", un bon comiat per una bona aventura, única i irrepetible.