Bora Bora i Tahití

Bora Bora és una illa paradisíaca ubicada a la Polinèsia Francesa. Famosa per les seves platges de sorra blanca, les seves aigües cristal·lines color turquesa i els bungalows sobre l'aigua. Mira que hem estat a illes i mars bonics al món, però com aquest mar, no n'havia vist mai cap. La quantitat de blaus turqueses que s'arriben a veure és al·lucinant. Ens hem fet conscients de quanta bellesa que hi arriba a haver al nostre planeta. Des del nostre resort es veu com s'eleva el volcà Otemanu, majestuós. M'he quedat amb les ganes de caminar pels seus senders, deuen tenir unes vistes que treuen l'alè. 

L'illa està rodejada per una llacuna protegida per un escull de corall que la converteix en un lloc ideal per fer snorkel. Hem vist quantitat de peixos de colors, ratlles gegants i en un punt ens vam banyar rodejats de taurons petits. 

Una nit vam fer un tastet de la música i dansa tradicional, en un festival del poble. Vam quedar impressionats per l'abundància de ballarins, les disfresses super currades i els balls expressius i sensuals. No m'extranya que els primers mariners que van venir a aquestes terres no se'n volguessin tornar a Anglaterra. 

La gent té uns trets hermafrodites. Homes que semblen dones i dones que semblen homes, totes les faccions arrodonides i ambigües. Entenem que la llibertat sexual que han tingut durant segles hi deu tenir a veure. 

Ha estat un destí de somni, ideal per unes vacances tranquil·les per afluixar la intensitat dels comiats i tenir temps i calma per digerir una mica i adaptar-nos al clima tropical abans de submergir-nos a la calor estiuenca de la nostra terra.

La visita a Tahití ha estat cojuntural. De Papeete surt l'únic vol directe Polinèsia-Europa. Ja que havíem d'anar-hi, hem aprofitat per fer-hi una ullada. És una illa volcànica, de muntanyes escarpades i platges negres, que contrasten amb vegetació tropical de colors. La capital és una ciutat colonial mig decadent però amb encant, té un passeig marítim molt agradable, amb fires d'artesania on les perles negres i el nàcar són els protagonistes, i bistrots d'influència francesa amb vistes al mar. Hem vist cascades, coves, geizers, assentaments religiosos dels antics polinesis i dones Gaugainianes, totes amb la flor darrera l'orella. 

Finalment hem agafat l'avió del Retorn. La quantitat d'hores enquibits a la màquina voladora m'ha fet prendre consciència, novament, de l'immensa distància de casa a la que hem estat vivint tots aquests mesos.

Festa de comiat de NZ

Ahir vaig fer una bogeria que m'he promès a mi mateixa no tornar a repetir mai més: una sleepover amb 16 nenes i nens, de 8 a 13 anys. Vosaltres, Marcel i Daniela, també mereixíeu una festa de comiat "comme il faut". Vaig deixar-vos "barra lliure" per fer-la com volguéssiu. Volia que  segelléssiu les amistats que heu fet amb una jornada especial i inoblidable. Vosaltres no sé si l'oblidareu, però jo segur que no!! 

Primer vau anar al Kidz Corner a saltar com bojos i berenar, i finalment tots cap a casa, vau pintar els vidres amb missatges de comiat, vau veure la peli Home Alone, el joc de “truth or dare” i us vau instal·lar a l'altell de la teva habitació, algunes al pis de baix, i la Tara va dormir amb mi... Una currada per part nostra però molt bon ambient. Molt maco veure-us gaudir totes juntes. A l'escola esteu acostumades a la barreja d'edats i a que els grans cuidin dels petits. A mi em recordava una mica un "summer camp", energia eufòrica i poques regles. Només faltava el foc de camp! Va fluir tot la mar de bé. Només a l'hora de dormir vaig captar que estàveu demanant a crits un límit fort per poder-vos deixar caure al sac de dormir. I vaig fer quatre crits. Per sort vau respondre a la primera. 

La gent d'aquí, que fan festes senzilles de dues hores, no se'n sabien avenir. Em van declarar tota l'admiració i em van fer la Queen de les Wild Parties. Quanta raó tenen. Però "que nos quiten lo bailao", un bon comiat per una bona aventura, única i irrepetible.