Ja feia molt de temps que
volíem sortir de Barcelona amb el papa. Però la força d’atracció a la ciutat
era gran, ja hi teníem la vida muntada, feina, escoles, extraescolars, amigues,
botigues, metges... tot un entramat difícil de desmuntar.
Però una vegada vam
aconseguir sortir de la roda de hàmster marxant a Nova Zelanda, vam veure clar
que era el moment de no tornar a la gran ciutat.
Vam escollir Sant Cugat
perquè hi ha una escola de la nostra corda, el CreaNova. Perquè està en la ruta
Barcelona-Llívia, i no ens allarga el viatge sinó que ens l’escurça, a
nosaltres que hi anem tan sovint i ens encanta. Perquè està ben comunicat, té
tota mena de serveis, té molts espais verds i zones residencials de qualitat.
Va costar trobar una casa
de lloguer. A SC n’hi ha moltes en venda, però en lloguer quasi cap. Vam estar
mirant des de NZ. L’anunci d’aquesta no tenia cap foto. La descripció ens
encaixava i la zona també. Així que hi vam enviar a l’àvia Mariona a veure-la,
i de seguida ella ens va donar el vist-i-plau, ens va dir que ens hi trobaríem
a gust. No va poder fer gaires fotos perquè aquesta gent prioritzen molt la
discreció. O sigui que la vam llogar sense haver-la vist.
Recordo el primer dia que
vam arribar: ens va deixar en shock, per les dimensions (és una mansió), per
les vistes precioses, per la tranquil·litat del barri, i també per un disseny
interior que no encaixa amb el nostre i una distribució poc racional. Però poc
a poc ens l’hem anat fent nostra, hem penjar els nostres quadres, posat les nostres
catifes i plantes, i gerros amb flors. Ara no la canviaria per res del món!
A vosaltres també us
agrada molt, el garatge és enorme i permet fer festes i jugar a ping-pong,
tenim gallines, hi ha billar i escalèxtric, les vostres habitacions són molt divertides,
el jardí és enorme, tenim piscina climatitzada... quan vénen amics vostres
flipen amb la casa.
Però el que més us agrada
és una altra cosa. Resulta que amb la casa, ens vam quedar també la Vicky, la
dona de fer feines. I ella s’havia quedat amb els gossets de l’amo anterior
quan va morir, perquè ella era qui els havia estat cuidant. Quan la vam
contractar ens va demanar si podia portar els gossets, i li vam dir un SI
enorme, perquè estàvem compromesos amb vosaltres de feia temps que quan anéssim
a viure en una casa tindríem gos. Ara teníem la solució perfecta, tindríeu
l’experiència de gossets, i sense haver-los de cuidar i preocupar-nos-en ja que
fèiem només de tiets.
El Bicho i la Luna han
passat a formar part de la família. I si abans odiàveu que marxéssim de nit
màgica a Llívia, ara us encanta perquè podeu dormir amb ells!
