New Zealand: un nou capítol a les nostres vides

Després del viatge en avió més llarg de les nostres vides, ja som a NZ!! Vam sortir dilluns 4 de setembre a les 16.30h de Barcelona, i vam arribar a la nostra casa de Oakura dimecres 6 a les 17h. El viatge no se’ns va fer pesat perquè anàvem en primera, vam tenir “barra libre” de pantalles, i com que estàvem còmodes, vam dormir bastant. Tot i la diferència horària tan bèstia, vam regular el jet lag en pocs dies.

La casa ens va encantar des del primer moment, ens hi vam sentir a gust i la vam trobar molt acollidora. A vosaltres us va encantar el llit elàstic i els altells de les habitacions, que els vau anomenar “relaxing place”. A nosaltres el bon gust de la decoració, amb materials naturals i colors neutres, les vistes a prats verds ondulats i al fons el mar, les postes de sol impressionants, i el silenci.

Ens ha cridat molt l’atenció la climatologia. No parem de cantar “4 seasons in one day” (dels Crowded House). Aquí el temps és increïblement canviant. Pot fer un xàfec tremendo, al cap d’una estona surt el sol i fa calor estiuenca, després es tapa i fa fresqueta, a la tarda un vent huracanat, etc. Ja hem après quan sortim que hem de portar 4 capes a la motxilla. Això sí, molts dies tenim el regal d’un arc de Sant Martí magnífic!

La necessitat fa la virtut. Mai us havia vist passar tant de temps junys, compartint activitats tan variades i gaudint tant (també barallant-vos i discutint, però això ja és més conegut). Us distribuïu el temps i per torns escolliu què fer. El Marcel deixant-se pentinar i maquillar és una estampa impensable abans de NZ. També cantant, fent coreografies i massatges. Tu jugant a escacs, dient un futbolista amb cada lletra de l’abecedari. I tots dos fent concursos de “flips” al llit elàstic durant hores i hores!