Festa de 9 anys

 

Aquest aniversari ha estat únic i especial, perquè el celebrarem a un país llunyà, Nova Zelanda, i perquè per primera vegada no és final de tardor, sinó finals de primavera. Per aquest motiu, tu tenies la idea de fer la festa a la platja. Així ho vam planejar. Però resulta que NZ també és un país moooolt ventat. I de seguida ens vam adonar que no era còmode fer el pícnic a la platja. Així que ens vam traslladar al parc del costat. I què millor que resguardar-nos a l’interior de la pista de skate per fer el pícnic!!

Vas convidar a la Sophia, la Tara, l’Evangeline, l’Ena i l’Ayla. A última hora vam saber que l’Ayla cancel·lava perquè estava malalta. Així que vau ser 5 amiguetes. Vam estar berenant al parc, jugant a totes les estructures, gronxadors, barres de grimpar, sube-y-baja, roda inclinada... quan us vau cansar vam pujar cap a casa i de seguida totes et van voler donar el seu regalet. Et van regalar uns olis essencials, manualitats, pelutxes, gomes de cabell, cremes de cacao de 3 gustos i un lego amb el que has jugat mogollón.

Teníem preparades moltíssimes proves i jocs de festa. Vau començar pel de tapar-vos els ulls, i provar d’enganxar la cua al gos (que estava pintat al vidre). Després vam fer la búsqueda del tresor, i aquesta vegada tenia una prova extra, amb totes les pistes calia fer un puzle... que era el número 9. Vam fer guerra de globus d’aigua. Vau fer jocs al llit elàstic. Vam fer la carrera d’ous durs i també vau veure una estona la tele. Vau sopar pizza. I finalment... el més emocionant de tot: l’sleepover. Pijames, rentar dents, una mica de juerga a l’altell... i al llit. Havíem omplert l’habitació amb tota mena de matalassos a terra. (una anècdota és que justament aquell matí ens passava l’inspecció de la casa, per comprovar que en fèiem un bon ús i controlar el manteniment... així que el teu llit de fusta el vam haver de portar al garaig perquè no fés nosa). L’endemà al matí us vau llevar ben aviat, vam esmorzar i vam fer el pastís. volies que tingués forma d'arbre de nadal, com l'any passat. Ens vam posar creatives i vam fer un cautxo amb un arbre de nadal dibuixat a damunt amb sucre glas. Després, per acabar amb bon gust de boca, vau organitzar una disco a la teva habitació: persianes avall, Alexa a tot drap... i a saltar i cantar com a boges! I en quant van marxar, ràpidament a fer el monyo i preparar-nos pel teu espectale d’AcroDance!

El dia del teu aniversari, quan em vaig llevar, el primer que vaig veure va ser un arc de Sant Martí impressionant. Un guinyo del Cel cap a tu, la Reina dels colors irisats! 

Els dies anteriors vam estar pensant en tot el que volies que passés en aquest dia. Vam fer un cautxo rodó, amb el dibuix d'un cor. Vas demanar de regal una bola de Pilates i un peluix que havies vist a la llibreria, i la veritat és que és super gustós i moníssim. Vas voler una carmanyola amb dinar i snacks del teu gust (crispetes, donut rosa amb sprinckles i tira de fruites. Jo vaig afegir algun detall saludable per arrodonir-ho). A la tarda vam anar en família a fer un mini-golf fosforito i a la bolera. I al vespre, en el ritual d'advent, tu vas llegir el conte per a nosaltres.

Espectacle fi de curs d'AcroDance

 

Ara que vivim a l’hemisferi sud, estem encarant el tancament del curs. Aquest cap de setmana hem tingut el teu espectacle fi de curs d’AcroDance. Estava super ben muntat i organitzat. Hi havia actuacions amb tota mena d’estils de dansa, des de ballet, jazz, hip-hop, claqué... amb uns vestuaris variats i originals, imatges de fons treballades i inspirades en el món d’Alícia, i músiques a joc. Per a tu l’AcroDance ha estat una extraescolar super encertada, hi has anat motivada des del primer dia, la comparteixes amb la Sophia, la primera amiga que has tingut a NZ. Tot el dia estàs fent rodes, aerials, flips i splits. Has fet l’obra amb seriositat, elegància i concentració. He gaudit moltíssim veient-te. I m’ha alegrat també adonar-me que ha estat un espai més d’integració per a tu.

Trick or treat?

 

A l’hemisferi sud estem en plena primavera. Els dies s’allarguen, avancem pas a pas cap a la llum i la vida troba el seu camí per expressar-se a la natura a través de les formes i colors de les flors, el perfum dels arbres, el cant dels ocells, les fruites sabroses i la carícia del sol a la pell.

En aquest context sembla un contrasentit celebrar Tots Sants, el dia dels morts o Halloween, tradicions que estan tan imbrincades amb el cicle de mort a la natura. Per això no se n’ha fet ressò ni l’escola ni la ciutat. Però a Oakura hi ha una gran colònia d’expats, i ells ho volen seguir celebrant. Així que ens hem sumat a la festa, ens ho hem pres com un joc i una manera divertida d’entrar en contacte amb la comunitat del poble.

Vosaltres dos heu flipat, us ha encantat l’experiència de viure un treak or treat autèntic. I per mi ha estat una tarda super simpàtica. Tothom que hi havia pel carrer anava disfressat de les coses més dispars: infermeres, pallassos, Love and Peace, Barbies i Kens, obrers, i com no, brúixes, mòmies, zombies i esquelets. Això sí, tots ben esquitxats de sang. I la festa consistia en anar passejant i en veure una casa decorada amb algun motiu (teles d’aranya, carbasses ratpenats o calaveres) podies picar i “trick or treatejar”, sempre desitjant un bon Halloween i compartint una estona amb la família. A estones el carrer estava ple de persones disfressades, tothom saludant-se en complicitat. Us heu anat trobant els amics del cole amb molta il·lusió (el poble és relativament petit). Nosaltres també hem fet les nostres paperines de paper reciclat amb carmels sense sucre per oferir a qui s’apropés.

Una oportunitat molt friendly d’entrar una mica més en contacte amb els veïns i sentir-nos una mica més belonging.

Hobbiton i Rotorua

Pels amants d’El Senyor dels Anells, com el papa i el Marcel, Hobbiton és una visita obligada. Ja fa temps que miren el paisatge i es pregunten entre ells: a què et recorda? I responen La Comarca, Mordor, Rivendell... Hi hem anat. Ja pel camí estaven ben flipats amb el paisatge tan bucòlic, que els transportava a la Comarca: turons pronunciats amb gespa verda, bestiar escampat, arbres centenaris per tot arreu, llaguets i alguna granja. El plató del poblat dels Hobbits està construït amb molt de gust i detalls, sembla que realment hi visquin: hi ha tendals amb roba estesa, hortets, cultivats, jardins amb les seves eines, tauletes amb l’esmorzar posat, troncs preparats per fer foc, xemeneies que treuen fum, fanalets... passejar-hi ha estat una delícia. Hi ha 44 casetes, un pont amb 2 arcs, un molí, una taverna, i el que més m’ha cridat l’atenció, un roure artificial just damunt de la casa del Bolsón Cerrado, fet amb silicona a partir del motllo d’un roure real de la zona, i amb 200.000 fulles de plàstic enganxades amb filferro!! Cada casa es va construir amb fustes locals, les van tallar i col·locar insitu, i després se les van emportar per estriar-les amb motoserra, pulir-les, envellir-les amb vinagres i olis perquè semblessin antigues. Tots els maons es van fer aquí a mà i al guix s’hi va posar iogurt per fomentar el creixement de bactèries. Van aconseguir crear un poblet màgic!

L’endemà vam anar de visita a Whakarewarewa, un poblat maorí que es va instal·lar en aquesta zona pel fet que hi ha volcans, piscines de fang, aigües termals que els permetien escalfar-se, cuinar, curar-se les ferides de guerra, etc. És una regió que des que van arribar al 1250 sempre ha estat habitada, i encara queden vàries comunitats vives. M’ha agradat veure les seves cases, escola, centre de cerimònies, banys públics a partir de canalitzacions d’aigües termals, caixes de fusta sobre piscines que actuen com “microones” on hi posen cistells amb verdures i al cap de 8h estan cuites. Ens han ofert panotxes fetes així. Hem vist un guèiser en erupció. I per sobre de tot, m’emporto la haka, la seva dansa de guerra. Es balla en grup i mostra la força, l’orgull i la unitat de la tribu. Fan trepitjades fortes, bufetades rítmiques mentre canten sobre la seva història i descendència. El més impactant són les seves expressions facials, de ràbia, els homes traient la llengua i les dones la barbeta, i amb ulls com plats. Ens ho hem passat pipa intentant imitar-los!

Hem passejat pel Redwoods, un bosc de sequoies des de la perspectiva dels ponts penjats a 20m d’alçada. Un bon bany de bosc! Les sequoies són els arbres més grans del món (fins a 120m d’alçada i 9m de diàmetre), i amb més esperança de vida (fins a 2000 anys), per això en llatí es diuen “sempervirens” (eterns). Aquestes venien de Califòrnia, es van plantar fa 120 anys i medeixen uns 65m. Tenint en compte que els estudis diuen que les condicions ambientals a NZ són les òptimes pel creixement d’aquests arbres... amb el temps es poden convertir en criatures gegantines!!

També hem estat al Hell’s Gate, zona geotèrmica batejada així pels anglesos perquè hi ha aigua bullint, vapor, calor, sobre, fang... Tot i que a fora fa bastant fred, ha estat un gust banyar-nos en aigües naturals a 37 graus i embadurnar-nos el cos i el cabell del fang més fi que ens ha deixat la pell de seda.

De camí cap a casa, vam fer una parada estratègica a les Waitomo Caves (wai és aigua i tomo forat). Una xarxa de coves i rius subterranis. Les coves estan formades per roca calcària de 30 mil·lions d’anys que els volcans van aixecar del mar. El flux continu d’aigua ha erosionat les parts més toves creant cavernes com catedrals, amb estalactites i estalagmites gegants. Però el principal atractiu són unes cuques de llum pròpies d’Oceania. N’hi havia milers. Es diuen cuques però en realitat són larves que eclosionen en mosquits. Com a mosquits viuen 3 dies, i només es reprodueixen, cada femella posa uns 100 ous. Com a larves viuen 10 mesos, són carnívores, i la seva forma de “caçar” és mitjançant unes babes que pengen en les que els insectes es queden enganxats. El passeig en barca, totalment en silenci (no els agrada el soroll), sota la galàxia de cuques bioluminiscents ha estat un dels moments màgics del viatge.

M’encanta de NZ que a tot arreu on anem hi ha meravelles de la natura per visitar, i ofertes d’activitats super xules per disfrutar tant adultxs com nenxs. A més, hi ha poc turisme, mai fas cua i pots anar al teu aire.

Viatge d'hivern: Queenstown i Wanaka

Hem fet el primer viatge dins del viatge: Queenstown i Wanaka. Totes dues ciutats tenen en comú que estan assentada al voltant d’un llac (Wakatipu i Wanaka), formats a partir del desglaç dels glaciars. Estan rodejats de massissos muntanyosos molt potents, nevats encara i les vistes són impressionants. Tot i estar a 300m d’alçada, tenen 4 estacions d’esquí a menys d’una hora en cotxe.

Queenstown és un destí fabulós per famílies. Coneguda com la capital de les aventures, té excursions precioses, ofereix tots els esports d’aventura a la natura que ens puguem imaginar, un ambientillo molt agradable de restaurants, botigues i parcs. Vam agafar un apartament amb vistes al llac. I vam fer un munt d’aventures: salting (després de passar 10 dies fent flips al llit elàstic, el Marcel va voler provar el salt mortal enrere i va caure fora del llit i es va fer molt de mal a la nuca i cervicals), esquí (amb paisatges d’El Senyor del Anells), vam anar a un bar tot de gel (estàvem a 10 sota zero, no vaig parar de ballar), vam pujar amb la gòndola per veure les vistes de la ciutat, vam baixar en trineu de rodes per uns circuits ben empinats (el papa i el Marcel van fer carreres, tu i jo vam baixar juntes en un sol trineu), ifly (volant com si estéssim en caiguda lliure), la casa encantada (vam cridar molt, però vau dir que no us havia fet por), laser tag, un circuit d’efectes especials, i el que més ens va impressionar va ser un Escape Room de Realitat Virtual ambientat dins d’una piràmide egípcia. També vam descobrir una botiga on feien les cookies al moment (premi al millor berenar) i un restaurant oriental que ens va agradar tant que hi vam anar 3 cops!

A Wanaka ens va ploure molt i molt. 48 hores seguides amb ganes! Vam dedicar-nos a més activitats indoor: museu de les Il·lusions òptiques i els Trencaclosques (vam estar tot un matí trencant-nos el cap!), vam repetir Escape Room aquest cop com a viatgers en un món d’illes flotants, com que no vam aconseguir arribar fins al final, l’endemà el vam repetir i "a la segona va la vençuda"!!, i també museu de les Joguines i els Transports. Quan per fi va sortir el sol, ens en vam adonar que la pluja ens havia portat un regal: una manta de neu pols a totes les muntanyes del voltant. Vam agafar un helicòpter i vam sobrevolar els glaciars. Un mar d’onades escarpades per sobre d’un mar de cotó fluix dels núvols. Tantes textures! I centenars de petites cascades que genera el desglaç i van esculpint la roca en el seu descens, i donen origen als rius que finalment desemboquen al llac. El Marcel es va emocionar trepitjant i arrebossant-se a la neu pols, i va conèixer la congelació de la mà! L’endemà vam anar a esquiar per saborejar la neu dibuixant corbes amb els esquís. I els papis vam gaudir del sunset al voltant del llac, que ens va robar el cor per la pau i el silenci, alhora que la força i la bellesa de la natura. Hi tornarem a l’estiu i ens banyarem en les seves aigües cristal·lines. 

New Zealand: un nou capítol a les nostres vides

Després del viatge en avió més llarg de les nostres vides, ja som a NZ!! Vam sortir dilluns 4 de setembre a les 16.30h de Barcelona, i vam arribar a la nostra casa de Oakura dimecres 6 a les 17h. El viatge no se’ns va fer pesat perquè anàvem en primera, vam tenir “barra libre” de pantalles, i com que estàvem còmodes, vam dormir bastant. Tot i la diferència horària tan bèstia, vam regular el jet lag en pocs dies.

La casa ens va encantar des del primer moment, ens hi vam sentir a gust i la vam trobar molt acollidora. A vosaltres us va encantar el llit elàstic i els altells de les habitacions, que els vau anomenar “relaxing place”. A nosaltres el bon gust de la decoració, amb materials naturals i colors neutres, les vistes a prats verds ondulats i al fons el mar, les postes de sol impressionants, i el silenci.

Ens ha cridat molt l’atenció la climatologia. No parem de cantar “4 seasons in one day” (dels Crowded House). Aquí el temps és increïblement canviant. Pot fer un xàfec tremendo, al cap d’una estona surt el sol i fa calor estiuenca, després es tapa i fa fresqueta, a la tarda un vent huracanat, etc. Ja hem après quan sortim que hem de portar 4 capes a la motxilla. Això sí, molts dies tenim el regal d’un arc de Sant Martí magnífic!

La necessitat fa la virtut. Mai us havia vist passar tant de temps junys, compartint activitats tan variades i gaudint tant (també barallant-vos i discutint, però això ja és més conegut). Us distribuïu el temps i per torns escolliu què fer. El Marcel deixant-se pentinar i maquillar és una estampa impensable abans de NZ. També cantant, fent coreografies i massatges. Tu jugant a escacs, dient un futbolista amb cada lletra de l’abecedari. I tots dos fent concursos de “flips” al llit elàstic durant hores i hores!

Festa de comiat abans de NZ

Dissabte passat vam organitzar una festa amb les teves amigues d’Akua per acomiadar-te abans de viatjar a NZ. Com que ja teníem llogada la casa de Barcelona, vam fer-la a Premià. Van venir: la Sophie, l’Elsa i la Vera, la Charlie, la Yassia, i a última hora, de sorpresa per a tu, la Daira (havia dit que no hi seria, però finalment van volar abans i va poder venir).

El primer que vas fer va ser ensenyar-los TOTA la finca, des de l’ermita, fins les 3 piscines, l’hort, el camp de tenis i totes les cases. Si a casa de nostra de Barcelona ja deien que semblava un hotel... imagina’t a Premià. Deien que semblava una mansió!!! Després vau anar a banyar-vos a la piscina gran, amb el trampolí i els flotadors. Tot i que feia un dia bastant “lleganya”, us vau estar hores i hores a la piscina. Després vam dinar cosetes que us agraden (aperitius varis, empanades, truita de patates, embotit... i per veure Aquarius). Després de dinar vau fer “peli-time”, i vau veure una mica de Trolls i una mica d’Alicia en el país de las maravillas. Com no, vam fer la búsqueda del tresor amb pistes, i vau guanyar una paperina de “chuches” que havies anat a comprar amb la Lola. I a la tarda us vau passar molta estona jugant amb el llit elàstic, el gronxador, corrent, saltant, ballant i fent rodes i pi-pont.

Al vespre vam sopar pizza, i cap a casa. Totes et van portar un regalet ben petit perquè t’hi capigués a la maleta. Vas estar super contenta tot el dia, i la nit una mica trista perquè no les tornaries a veure en un any! Us vau fer unes abraçades immenses i fortíssimes de comiat.

 

Ritual de les cendres de l'àvia Núria

La Tània va venir a Llívia a passar uns dies amb nosaltres abans de marxar de viatge a New Zealand, per conèixer la casa, Llívia, per acomiadar-nos. També va portar les cendres de l’àvia Núria per fer un ritual i enterrar-les. Vam anar de passeig i cadascú va agafar una pedra del camí. Arribant a casa, vam recordar l’àvia Núria i vam pintar la pedra amb el que ella ens suggeria. El papa va fer un forat al costat d’un castanyer i allà vam enterrar les cendres. vam tapar el forat i al damunt cadascú hi va posar la seva pedra. Ens vam explicat què significava el dibuix:

una posta de sol i un mandala

un tauler de 3 en ratlla, perquè 3x3 fan 9, i l’àvia havia superat els 90

la muntanya del Montsacopa i l’església de Sant Francesc, amb un camp de flors i el símbol d’una cinta de Möbius

l’àvia Núria al mig, i en cercles concèntrics tots els seus descendents, i un cercle de cors al voltant significant que estiguin sempre sostinguts per l’amor

les dues cèl·lules originals (l’òvul i l’espermatozou) que li van donar la vida, l’úter i la lluna (símbol matern)

Estiu 2023

Aquest estiu l’heu passat gairebé tot sencer a Llívia. Tret de la primera setmana de vacances, que vam anar a Menorca, i com és habitual, a les tardes vam sortir en barca. Els primers dies et vas dedicar a fer castells a la sorra. Després et vas tirar per la roca més alta de Cala Turqueta. Déu n’hi dó lo bé que nedes ja!! T’encanta comprar pulseres als hippies. I el hit de Ciutadella: els gelats de Sa Gelateria.

A finals de juliol va morir l’àvia Núria. Ja era molt velleta, feia uns anys que era dement i no reconeixia a ningú, i finalment va tenir un ictus que se la va emportar. Tot i no haver-hi tingut gaire relació, us ha afectat molt la seva marxa. Volíeu que arribés als 100 anys!! Mentre el papi i jo estàvem al tanatori, funeral, crematori i demés, tu vas estar a casa l’Ilai a Gréixer, un poblet dels pirineus molt petitó i mono, on viuen unes 30 famílies amb nens i nenes de la vostra edat. Vas estar molt contenta.

Quan el Marcel va marxar de campaments amb l’esplai, i tu et vas quedar de filla única. Et va encantar. A més, estàs vivint una època en la que el Marcel es fica molt amb tu, i vas poder descansar una mica. Ens vas fer mil regalets al papa i a mi. I vam anar a la piscina municipal i a les termes, vam jugar al que ens vas demanar i vam menjar tot allò que més t’agrada: princesa per 10 dies!

També vam anar una setmana amb la Tribu a prop de Vidrà. Tu i la Lua vau estar inseparables des del primer fins l’últim dia. Us agraden les mateixes coses: cantar, ballar, fer la roda i el pi pont, pintar-vos i pentinar-vos, i intercanviar roba. Aquest any vau demanar de fer la performance amb adultes i sense els nens. El tema del show el vam triar a votacions, i va sortir guanyadora la teva proposta: “Misterio en el salón de belleza”. Vam fer un sketch molt divertit d’un assassinat en una perruquería just en el moment que hi havia un apagón a causa d’una tempesta. L’inspector i les dues ajudants (vosaltres) havíeu de descobrir què havia passat. I un cop descobríeu l’assassina i us l’enduieu, resulta que tot plegat era una conxorxa perquè la “morta” pogués heredar i repartir-nos els dinerets. Ens van fer un ritual de comiat abans de marxar a NZ, amb cançons, balls, i ens van regalar un atrapasomnis amb totes les bendicions pel nostre viatge. Vam fer vàries excursions a salts d’aigua, gorgs i rius per remullar-nos la calor.

La resta hem estat instal·lats a Llívia. Als matins heu anat al Saltaestiu. A tu t’encanta això de fer teatre, dansa, manualitats, i sobretot de gravar els vídeos i veure’ls tots junts els divendres. A les tardes has estat molts dies amb la Clara, a casa seva, a la piscina, al parc, fent manualitats i cosetes per la paradeta del parc. També t’has fet molt amiga de l’Abril, de la seva urbanització. Un dia fins i tot vau anar a la disco dels tipis, i t’ho vas passar pipa. Van flipar de lo bé que balles, amb aquest estil tan personal, que vas expressant amb gestos la lletra de les cançons. Un altre dia vam anar a veure un espectacle de màgia que ens va deixar amb la boca oberta. Un altre vam anar d'excursió, i als llits elàstics d'Osseja. I com a novetat, aquest estiu heu començat a fer classes de tenis amb l’Àngel.

Estic molt feliç de veure que vas fent amigues i tens planitos. Era el meu desig per vosaltres quan vam aterrissar a Llívia fa 4 anys i mica en mica s’està fent realitat.

Ritual canvi de cicle

Ahir vas fer el ritual de canvi de cicle a l'Akua. És un ritual molt bonic, en el que els alumnes de P5, 3er, 6è i 4rt d'ESO passeu per sota d'un arc decorat amb buguenvíl·lies perquè marca el final d'un cicle i l'entrada en el següent. El funcionament del ritual és que us reuniu tots els d'aquell curs a un costat, i el vostre tutor o tutora us llegeix un escrit especialment dedicat i us acomiada. En el teu cas va ser:

"Escucha bien, porque vamos a decirte un mensaje muy importante. Eres fantástica tal como eres. Tu autenticidad es lo que te hace especial y única. Tu personalidad y tu talento son algo maravilloso. Sigue cultivando tu interés y tu amor por el arte, como el teatro, porque es una parte hermosa de quien eres. Confía en ti misma y en tu valor. Eres capaz de lograr cosas extraordinarias. Siempre estaremos aquí para apoyarte y recordarte lo increíble que eres. Eres una estrella brillante"

Llavors camines per sota de l'arc i a l'altra banda us rep un tutor del proper cicle que us rep amb una abraçada i un collaret de quartz. Tu et vas emocionar molt, perquè has estat molt a gust amb les teves professores, sobretot amb l'Almu que ha estat com una segona mare per tu. I perquè tenies present que a més del comiat de cicle també t'acomiades de tota la família Akua per un any, ja que el curs vinent serem a NZ. 

Després feu una dansa tots els alumnes i profes de l'escola plegats.

Les teves amigues: Mia, Charlie, Daira, Vera, Elsa, Sophie

Alícia:obra de teatre fi de curs

Diumenge vas fer l’obra de teatre de fi de curs amb Èxit. Hem vingut a veure’t el papa i jo, el Marcel, l’àvia Mariona i la Lola, tal com tu volies. Vam descobrir el pis de dalt del teatre, que estava buit, i vam poder estar a primera fila i ho vam veure perfecte. Vaig fer vídeos i fotos de totes les vegades que tu sorties, perquè sabia que t’encantaria veure’t després.

Tu estaves tranquil·la i alhora il·lusionada. Vaig acompanyar-te a les 9 per fer l’assaig final, i l’estrena era a les 11.30. Feies dos personatges bastant principals, l’eruga i també una de les cartes, la del 2 de cors. I el que no m’havies dit, és que en un dels balls tu eres la protagonista, agafaves el micro, al mig de tot el grup, i deies unes paraules.

Et sabies el paper i les passes super bé, estaves molt segura i suelta a l’escenari. Es nota que t’agrada actuar i tenir públic. L’únic que et diria és que quan balles procuris no mirar al terra, aixecar la vista, perquè puguem veure bé la teva bonica cara i expressió.

L’obra va ser molt distreta, amena, dinàmica. Combinava perfecte el teatre, amb la dansa. M’agradava molt com ocupàveu l’espai escènic, i l’agilitat amb la que canviàveu d’escena, per exemple quan vau posar i treure les cadires. Vaig felicitar a la Raquel, perquè us ha guiat amb molt art i molt carinyo, i a tu, perquè vam quedar tots impressionats amb la teva actuació!

El millor regal que he tingut aquest aniversari

El millor regal que he tingut aquest any, sense cap mena de dubte és el teu.

Primer em vas fer un joc de pistes per tota la casa, que acababa en un full on explicava que des d'aquell dia fins al dia del meu aniversari, cada dia em regalaries un dibuix (i quedava una setmana!): Felicitats mama. Ja estem en el teu mes d'aniversari. Vull que sàpigues que et tinc preparada una sorpresa molt gran. Tots aquests dies et faré dibuixos molt xulos. firmat, Daniela. Cada dia m'apareixia el teu dibuix, tots molt treballats, originals i diferents.

El dia del meu aniversari, vas anar amb el papi al Bocí a buscar els meus bombons preferits, i em vas regalar una capsa feta per tu, que quan aixecaves la tapa s'obria com una flor i apareixien els bombons pels quatre costats de la caps i al mig en una tassa ben plena. Super espectacular.

Aquell cap de setmana me'n vaig anar a un stage, i al tornar, que era el dia de Sant Jordi, encara tenies més regals per mi: unes arracades en forma de rosa que havíeu comprat a l'Akua, uns punts de llibre, més bombons, uns anells, un penjoll i una taula amb xinxetes que per l'altra banda estaven cobertes de plastelina, per penjar collarets o anells.

Moltíssimes gràcies bonica. És tan preciosa la teva creativitat, generositat i amor que hi poses en els regals i en els detalls. Ho valoro i aprecio moltíssim i m'arriba al bell mig del cor.

Primeres colònies de Setmana Santa amb l'esplai!

 

Renovació del vots de matrimoni dels pares

 

La teva primera desfilada

La meva botiga preferida de roba, OKB, munta una desfilada cada any amb la col·lecció de primavera-estiu de la marca Traces of Me. Les models som clientes fidels i enamorades de l'estil de la botiga. A mi sempre em proposen de desfilar, i sempre dic que sí. Aquest any, quan em van enviar els videos dels passos a assajar pel meu grupet de desfilada, te'ls vaig ensenyar per assajar juntes i passar una estona divertida. I va resultar que tu també volies desfilar. Jo et vaig dir que era per portar roba de dona, que en aquella botiga no venen roba de nenes. Però tu vas insistir en que els preguntés si podies desfilar. I quan vaig anar a fer la prova de vestits ho vaig deixar caure, i l'Àngels, la propietària que és molt simpàtica i ens tenim molt carinyo em va dir que endavant. Que ja buscaríem com fer-ho, amb una camisa a mode de vestit i leggins o similar. I em va dir que tindria molta gràcia fer un grupet amb l'àvia, les tres generacions. L'àvia va estar-hi d'acord, ella s'apunta a un "bombardeo", i el més difícil de tot, tenia espai a l'agenda (bé, va haver de cancel·lar una visita guiada a una exposició). Total, vam anar a fer la prova de vestits. Tu vas tenir clar què et volies posar i quins accessoris, i a l'Àngels li vas encantar. Vam estar practicant els passos a casa i diumenge vam anar a l'assaig. El 21 de març va ser la desfilada.

T'he fet una bufanda que sembla un peluix

La última prenda que he teixit ha estat una bufanda per a tu, a demanda. Volies una bufanda semblant a la que l'àvia de la Sophie li va fer a la Sophie. Em vas explicar que volies una llana "despentinada" de color rosa claret. Vaig passar per una botiga de llanes de prop de Nexes i vaig veure dues llanes que em va semblar que t'enamorarien, pel color i per la textura. En vaig fer foto i de seguida em vas confirmar que les comprés. Tu em vas dir la mida d'ample i que volies poder-te-la lligar doble i passant les puntes pel mig. Vam calcular la llargada, però quan la tenia, em vas dir que les fes tot el llarg que donés el cabdell. Així ho vaig fer! El vaig esgotar. 

Has quedat encantada, i els primers dies dormies amb ella abraçadeta com si fos un peluix. I és que té un tacte deliciós. Llàstima que ja està fent uns dies ben calurosos i quasi no l'has pogut portar. Però ens l'endurem a New Zealand!!

Viatge a Marroc

Després de l’èxit del viatge familiar a Costa Rica el nadal del 2019, vam quedar que cada dos anys repetiríem el plan. L’any passat no ho vam poder fer perquè hi havia moltes restriccions pel tema COVID. Però aquest any va sortir la proposta d’anar a Marroc. L’organitzadora del viatge va ser la Mireia. I li estic molt agraïda perquè ho va fer amb carinyo i s’hi va dedicar molt. Però està clar que tenim estils molt diferents de viatjar. A ella li agrada anar a un ritme trepidant, veure el màxim de llocs i fer el màxim d’activitats cada dia. I a nosaltres en canvi, ens agrada anar a un ritme més lent, quedant-nos uns quants dies a cada lloc, per donar-nos temps a saborejar l’ambient, a tenir estones de relax a l’hotel, a un bar o plaça, on veure la gent passar o contemplar un paisatge. Vam anar a Rabat, a Casablanca, a Fez, després vam arribar fins al desert de Merzouga, i vam recórrer tota la vall del Draa per finalment acabar a Marrakesh. Això significa que vam passar moltíssimes hores al minibus amunt i avall, i vam estar a 5 hotels diferents en 9 nits. El que més us va agradar va ser el desert. És un paisatge molt diferent, amb les dunes de sorra d’aquest color torradet, sobre les que podíeu córrer, fer la croqueta, el tobogan. Va ser molt bonic el passeig en camell a la posta de sol, amb tot el joc de llums i ombres. Tot un repte pujar al llom d’un animal tan alt i desconegut. I sobretot el moment de pujar i baixar, semblava una muntanya russa. També era molt xula la jaima on dormíem. I el silenci. I el cel estrellat. Allà vam passar el cap d’any, i ho vam celebrar fent una ronda de desitjos pel nou any, i unes ballaruques al voltant d’una foguera. Fez va ser molt bonic perquè vam recórrer la Medina de punt a punta, passant per un munt de carrerons estrets, veient un munt d’artesans i mercats, i menjant en restaurants típics el cuscús, el tahín i el te a la menta. A Marrakesh vam quedar un dia amb l’Anibal i el Lluc, que també estaven fent una ruta per Marroc. Vam visitar la Gran Plaça amb les serps i els monos, i vam passar una tarda agradable en un parc.

Viatge a Costa Rica

El Pont de la Puríssima aquest any era un aqüeducte, perquè els dies festius queien en dimarts i dijous. Així que nosaltres vam decidir agafar-nos la setmana sencera de festa, i cap a Costa Rica. Vam anar a visitar Nosara, amb un objectiu molt concret: decidir si era un bon lloc per fer realitat el somni que portem anys desitjant, que és fer un viatge d’un any en família. Fa uns 5 anys vam saber que uns amics de la Mireia havien anat a Bali, a la Green School a fer aquesta aventura. Ens va picar el gusanillo, i vam anar a visitar-ho per anar-hi nosaltres. Però en aquell moment el Pol tenia 13 anys i la seva mare no estava d’acord en que vingués amb nosaltres. El papa no va voler deixar-lo amb la seva mare un any, i després s’ha vist que va fer bé perquè ha estat vivint amb nosaltres des dels 14 anys. Però ara que ja en té 18 i ja pot decidir ell què vol fer, i ja és un estudiant universitari que pot viure pel seu compte, hem decidit reactivar el pla. També perquè el curs vinent tu Marcel faràs 6è de primària i ens sembla que és molt adequat, perquè com sempre vas amb els alumnes d’un curs per sobre, i l’any vinent series dels grans, doncs potser t’avorriries. I també fer-ho més endavant, quan ja estiguis a secundària, potser no et ve de gust perquè prefereixes estar a prop dels teus amics. I la Daniela farà 4rt, que ja és prou gran per fer el viatge i gaudir-lo, i recordar-lo, i parlarà un anglès suficient perquè ràpidament s’enganxi al ritme de l’escola. L’estiu passat vam estar fent una recerca de possibles llocs. Volíem que tinguessin una escola que estigués alineada amb els mètodes de l’Akua, d’aprendre fent, de respecte pel ritme de cada nen, d’apreciar les intel·ligències mútues, de posar mirada i atenció a les vivències emocionals i les dinàmiques grupals. També volíem que fos un lloc atractiu, i no urbà. I teníem un tercer condicionant: un país on no demanin estar vacunat de COVID perquè el papa i jo hem decidit no vacunar-nos. Amb totes aquestes variables, ens van quedar dues opcions seleccionades: Costa Rica i Nova Zelanda. Volíem anar a conèixer sobre el terreny per poder prendre la decisió més encertada possible. Nosara es un poble situat en un enclau de naturalesa meravellós, on la selva arriba fins al mar, i hi ha unes platges verges impressionants. A més, està ubicada a la Costa del Pacífic, orientada a sud, i hi ha unes postes de sol precioses. És un ritual a Nosara anar a contemplar aquestes postes de sol des de la platja i es crea un ambient lúdic i festiu molt simpàtic. Per altra banda, l’escola és senzilla però amb molta ànima, situada en un lloc bonic i espaiós, rodejada de natura. Els alumnes es veuen concentrats i alhora relaxats. És una escola bilingüe i tot i que la majoria d’alumnes són americans, hi ha un bon percentatge de locals. A més, ha sorgit de la necessitat de tenir una bona escola pels fills de les famílies assentades a Nosara des de fa anys, i es nota que s’ha creat des de les famílies, que ha anat creixent orgànicament i que està molt viva. De tota manera, el lloc presenta algunes característiques que ens van tirar una mica enrere. Per un costat, hi ha 6 mesos de l’any que estan en Monzó, i això vol dir que cada dia plou de forma intensa. Com que els camins són de terra, sense asfaltar, es genera fang i reguerots que incomoden la circulació. A més, hi ha un gran contrast entre la població local, del tercer món, que viu en barraques en una zona interior, i la població nouvinguda, sobretot americana, que han “colonitzat” la costa amb cases de luxe, restaurants agradables i caríssims, i oferta hotelera pels surfistes i centres per fer ioga. És difícil trobar casa i està a uns preus elevadíssims, amb un caràcter especulatiu exagerat. A més no hi ha un centre antic, un poblet on passejar i trobar-se o comprar. No hi ha oferta de plans (culturals, socials) més enllà del surf i el ioga. Tot plegat a mi em va fer un efecte d’assentament artificial, desnaturalitzat i desintegrat que no m’invitava a quedar-m’hi. Però val a dir que l’estança va ser agradable i tranquil·la. Estàvem en un hotel super agradable a peu de platja (Gilded Iguana), amb una piscina calenteta i a tu Daniela t’encantava estar en remull a totes hores. Alguns matins us vau quedar al Kids Club on us ho vau passar pipa. Vam fer uns banyitos divertidíssims amb les onades de Pacífic.

Nadal 2022

Aquest nadal hem introduit dos elements nous. - Hem elaborat la corona d’advent a casa, amb materials naturals que vam recol·lectar la última vegada que vam estar a Llívia (fulles d’avet, fulles i llavors d’eucaliptus, boletes vermelles i ataronjades, pinyes, etc.). Ho hem lligat tot amb fil ferro, li hem afegit un llaç vermell i l’hem penjat al rebedor. Ha quedat molt bonica. L’únic inconvenient és que cada vegada que li donàvem un copet, queien mils de fulletes de l’avet, i la corona s’ha anat quedant més magra cada dia! Amb el material que ens ha sobrat, hem omplert el terra del pessebre i ens ha quedat d’allò més farcidet de naturalesa. - Per altra banda, hem introduït el calendari d’advent Montessori. Primer vam recollir moltes glans del Turó Park. En vam seleccionar 24 que tinguessin mides diferents, de petita a gran, amb creixement gradual. Una tarda vam fer una espiral amb plastilina de sal (sal, farina i aigua). Després d’amassar-la bé, la vam deixar reposar, li vam donar la forma i vam clavar els 24 glans per deixar el forat. Vam esperar que s’assequés i la vam pintar amb aquarel·les en degradé del vermell al verd (colors de nadal). També vam anar a comparar una espelma adhoc, en forma d’arbre de nadal. Cada nit, enceníem l’espelma, posàvem la gla que corresponia i fèiem una ronda d’agraïments. Cadascú agraïa alguna cosa als altres membres de la família. Al principi no ho volíeu fer, “quin pal”. Però us vam explicar que així com al matí rebíeu un regalet, una xuxe o sorpresa, doncs al vespre dedicàvem un moment a reconèixer i agrair. Mica en mica vau anar entrant en el ritual i al final ja sortia súper fluid. A tu, Daniela, el tió, com és habitual, et va portar 3 regals: 

1. Vestits per les Barbies 

2. Una ronyonera tornassolada i a dins hi havia una càmera per fer fotos submarines 

3. 2 llibres