Pijama party unicorn

Estimada Daniela,

Com sempre, esperaves el teu aniversari en candeletes. Et vas fer un calendari per anar tatxant els dies. Vam estar fent preparatius i imaginant la festa des de un mes abans del dia. Tenies clar que volies una festa de pijames, amb temàtica d’unicorn. Però el més difícil de tot: volies que fós una festa SORPRESA!. He de reconèixer que vaig patir bastant per aconseguir que no t’arribés la informació i aconseguir que fós una sorpresa per tu, i et pillés desprevinguda. Però ho vaig aconseguir!!

D’entrada vaig haver de demanar a totes les mames que no diguessin res a les seves filles, perquè sé que amb l’emoció, alguna t’ho hagués acabat dient. I elles van ser unes còmplices excel·lents.

El teu aniversari queia en dilluns. Amb el papa vam decidir fer la festa el divendres anterior, perquè tu t’esperaves el dissabte o el diumenge. Vaig convocar a tothom. I com que volies una festa de pijames i convidaves a 7 nenes, vaig reservar el lloguer de tipis perquè hi capiguessiu totes.

Quan ja ho tenia tot lligat... m’arriba un missatge de que la Mia Yanel fa la festa el mateix dia. Ara sí que estava preocupada. El Marcel i tu estàveu convidats, i tots dos ja hi havíeu anat l’any passat. M’anava bé que el Marcel hi anés, així tindries tota la casa per tu. Però com ho feia per dir-te que tu no hi anaves. Com t’ho prendries? I què li deia a la mare de la Mia perquè no es filtrés la notícia i t’arribés a les teves oïdes?

Finalment vaig decidir no parlar del tema... el Marcel va preguntar per què no hi anaves tu, i li vaig dir que només estàveu convidats els de segon cicle. Ell em va respondre que la Mia també et convidava, llavors li vaig haver d’explicar al Marcel, i demanar-li sisplau que guardés el secret. És un crack, ho va fer.

Un altre tema és que la majoria de les teves amigues agafen el bus de Poblenou. Jo els havia dit que anessin a casa seva i després vinguessin pitant cap aquí, perquè jo et portaria a berenar però tampoc podíem estar molta estona fora, a més fa fred i es fa fosc aviat. Elles em van dir que creuar Barcelona no valia la pena, que era millor que agafessin el bus de Balmes. Ok. Però a totes els van dir excuses de mentida (que anaven al dentista, o casa l’àvia). Total, que baixant del bus, ens vam acomiadar amb “bon cap de setmana”. Tu eres la única que no sabies que ens veuríem al cap d’un moment.

Vam anar a berenar, i a comprar les llaminadures per la festa... i em vaig coordinar amb el papi. Quan vas arribar, primer et vas quedar tota sorpresa amb la decoració de la sala... i al cap d’un segons, el papi va tocar el gong... i dels tipis van sortir... totes les teves amigues. Tu estaves amb una boca de pam. Tan sorpresa que no reaccionaves. Elles et van abraçar, cridant el teu nom una i altra vegada, i llavors vas reaccionar: la festa sorpresa!!!

El primer que vau fer va ser disfressar-vos, pintar-vos, posar-vos ben guapes. Després posar música, cantar amb altaveus, ballar. Vau fer un circuit de coixins i anàveu saltant de coixí en coixí. Vam fer la clàssica búsqueda del tresor, amb pistes que havies escrit tu, i jo havia anar amagant estratègicament. Vau berenar, i fer el pastís, un pastís espectacular de colors i amb ales i tot. Vau veure la peli dels Pitufos. Vau sopar. Us vaig explicar un conte i a dormir. A algunes els va costar més, a l’Oihana la van acabar venint a buscar. Però vau dormir força bé. L’endemà esmorzar, jocs al pati, calcomanies, enganxines per les ungles, pintar els vidres i descans a l’hamaca.

Va ser una festa molt complerta. Et van fer molts regals. Et van encantar. Vas fer un vídeo dels teus, de jugando con Dani, explicant cadascun dels regals. Nosaltres et vam regalar el Centre Comercial de Polly Pocket, tal com vas demanar.

Em vas demanar que l’any que ve volies repetir, però et vaig dir que dos anys seguits sorpresa ni hablar. Al menys un entremig de festa normal, sisplau!!