Pijama party unicorn

Estimada Daniela,

Com sempre, esperaves el teu aniversari en candeletes. Et vas fer un calendari per anar tatxant els dies. Vam estar fent preparatius i imaginant la festa des de un mes abans del dia. Tenies clar que volies una festa de pijames, amb temàtica d’unicorn. Però el més difícil de tot: volies que fós una festa SORPRESA!. He de reconèixer que vaig patir bastant per aconseguir que no t’arribés la informació i aconseguir que fós una sorpresa per tu, i et pillés desprevinguda. Però ho vaig aconseguir!!

D’entrada vaig haver de demanar a totes les mames que no diguessin res a les seves filles, perquè sé que amb l’emoció, alguna t’ho hagués acabat dient. I elles van ser unes còmplices excel·lents.

El teu aniversari queia en dilluns. Amb el papa vam decidir fer la festa el divendres anterior, perquè tu t’esperaves el dissabte o el diumenge. Vaig convocar a tothom. I com que volies una festa de pijames i convidaves a 7 nenes, vaig reservar el lloguer de tipis perquè hi capiguessiu totes.

Quan ja ho tenia tot lligat... m’arriba un missatge de que la Mia Yanel fa la festa el mateix dia. Ara sí que estava preocupada. El Marcel i tu estàveu convidats, i tots dos ja hi havíeu anat l’any passat. M’anava bé que el Marcel hi anés, així tindries tota la casa per tu. Però com ho feia per dir-te que tu no hi anaves. Com t’ho prendries? I què li deia a la mare de la Mia perquè no es filtrés la notícia i t’arribés a les teves oïdes?

Finalment vaig decidir no parlar del tema... el Marcel va preguntar per què no hi anaves tu, i li vaig dir que només estàveu convidats els de segon cicle. Ell em va respondre que la Mia també et convidava, llavors li vaig haver d’explicar al Marcel, i demanar-li sisplau que guardés el secret. És un crack, ho va fer.

Un altre tema és que la majoria de les teves amigues agafen el bus de Poblenou. Jo els havia dit que anessin a casa seva i després vinguessin pitant cap aquí, perquè jo et portaria a berenar però tampoc podíem estar molta estona fora, a més fa fred i es fa fosc aviat. Elles em van dir que creuar Barcelona no valia la pena, que era millor que agafessin el bus de Balmes. Ok. Però a totes els van dir excuses de mentida (que anaven al dentista, o casa l’àvia). Total, que baixant del bus, ens vam acomiadar amb “bon cap de setmana”. Tu eres la única que no sabies que ens veuríem al cap d’un moment.

Vam anar a berenar, i a comprar les llaminadures per la festa... i em vaig coordinar amb el papi. Quan vas arribar, primer et vas quedar tota sorpresa amb la decoració de la sala... i al cap d’un segons, el papi va tocar el gong... i dels tipis van sortir... totes les teves amigues. Tu estaves amb una boca de pam. Tan sorpresa que no reaccionaves. Elles et van abraçar, cridant el teu nom una i altra vegada, i llavors vas reaccionar: la festa sorpresa!!!

El primer que vau fer va ser disfressar-vos, pintar-vos, posar-vos ben guapes. Després posar música, cantar amb altaveus, ballar. Vau fer un circuit de coixins i anàveu saltant de coixí en coixí. Vam fer la clàssica búsqueda del tresor, amb pistes que havies escrit tu, i jo havia anar amagant estratègicament. Vau berenar, i fer el pastís, un pastís espectacular de colors i amb ales i tot. Vau veure la peli dels Pitufos. Vau sopar. Us vaig explicar un conte i a dormir. A algunes els va costar més, a l’Oihana la van acabar venint a buscar. Però vau dormir força bé. L’endemà esmorzar, jocs al pati, calcomanies, enganxines per les ungles, pintar els vidres i descans a l’hamaca.

Va ser una festa molt complerta. Et van fer molts regals. Et van encantar. Vas fer un vídeo dels teus, de jugando con Dani, explicant cadascun dels regals. Nosaltres et vam regalar el Centre Comercial de Polly Pocket, tal com vas demanar.

Em vas demanar que l’any que ve volies repetir, però et vaig dir que dos anys seguits sorpresa ni hablar. Al menys un entremig de festa normal, sisplau!!

 

Carta de part meva en els teus 7 anys

Estimada Daniela,

Quan em paro a mirar-te, m’estovo assaborint la teva bellesa. Ets preciosa i ben feta com una flor i delicada com la seva aroma. Alegre com un dia assolellat. Dolça com els pastissos que fem. Suau com la seda. Lleugera com una ploma. Carinyosa com una mare amb les seves cries. Tigresa salvatge. Amazona de unicornis. Pintora incansable. Ballarina i cantarina del teu món interior. Fada de l’amor. Per allà on passes deixes un camí de flors de colors.

M’agrada veure totes les teves creacions. Els llitets per les teves nines. Les disfresses de princesa, Frozen, Lady Bug, ballarina, pirata, detectiu o de coses terribles per halloween. Les combinacions que fas amb la roba que et poses. Les notetes d’amor que ens vas deixant. Les cançons que inventes mentre et banyes o dibuixes. El balls que fas mentre et mires al reflex dels vidres. Les pedres que pintes. Les polseres que et fabriques. Els contes que inventes. El maquillatge que et poses. Els regals que fas per les teves amigues.

Em crida l’atenció la cura que tens amb les teves coses. No t’oblides cap peça de roba a l’escola, et prepares el que necessites el dia anterior i ho poses a la motxilla. Ets previsora i ordenada.

Tens una imaginació desbordant. Crees al teu voltant escenaris de tota mena, dones veu a tots els personatges, i vius milions d’aventures amb ells. Des de princeses i castells, superheroïnes poderoses, mares i àvies amb les seves filletes que es posen malaltes i s’han de curar, acampades a l’habitació, jefa d’un restaurant a la caseta del pati que serveix menjars deliciosos als seus comensals. Curses d’obstacles a la sala amb cordills ben entortolligats. Bruixes que fan pocions màgiques amb líquids de colors. Cuineres que fan els millors pastissos i magdalenes amb les pedres i sorra del pati. Cantant a l’escenari d’un gran teatre.

T’encanta fer plans amb les teves amigues, i anar a dormir a casa seva. Inventar reptes de tota mena per fer juntes, des de festes d’un color i heu d’anar vestides d’aquell color, o una temàtica per portar objectes relacionats amb allò, o aventures que t’agradaria fer i atrezzo per poder imaginar i crear el teu món. També t’agrada tenir videotrucades amb elles quilomètriques. Ets una bona amiga. Et sento propera, generosa, alegre, amb moltes ganes de compartir, de recolzar, de cuidar. Saps adaptar-te per encaixar. També has après a dir el que no et va bé, sempre amb suavitat i respecte. No imposes el teu criteri, sinó que proposes amb tan entusiasme que sedueixes. I també agafes les propostes dels altres i t’hi sumes, hi participes i les fas teves. T’agrada fer regals, compartir les coses que més t’agraden i gaudir en companyia.

A casa és fàcil pactar amb tu. Quan tens un desig i no és possible realitzar-lo (comprar unes sabates que t’agraden i ja en tens prous, o vestits, o deixar muntada la tenda tota la setmana), en podem parlar i arribar a solucions bones per a nosaltres, els pares i per tu. Ets flexible i saps cedir, alhora que defensar la teva posició sense confrontacions. Quan alguna cosa no et ve de gust, com anar a natació, t’expliquem perquè és important, et donem un marge de temps, i tu tractes d’escoltar-ho, entendre-ho, i t’avens a fer-ho. I t’hi compromets. Inclús si et surt un plan aquell dia, saps que tens natació i no el pots fer.

M’agrada fer pastissos amb tu, el nostre preferit és el brownie, i fer veure que no m’adono que durant el preparatiu no pares de llepar-te els dits. Llegir contes juntes, ara estem amb la Pippi Calcesllargues que ens fa riure i ens enamora a totes dues. Despertar-te cada matí amb mils de mimitos. Acollir-te quan estàs trista i notar que et deixes anar i confies en que en mi tens un refugi segur. Celebrar les teves alegries. Acompanyar-te en bici a l’autocar. Comprar-te cosetes noves de roba i veure la cara d’il·lusió que poses quan les reps. Pensar i fer projectes de manualitats, amb diferents materials i tècniques. Decorar la casa per nadal. Fer els preparatius de la teva festa. Anar veient els teus logros amb psicomotricitat, amb lectura, amb mates. Fer un passeig per la muntanya agafades de la mà. Deixar que em triis el look quan vaig de festa i em maquillis el dia del meu cumple.

Desitjo que anem construint una relació que doni espai a tot el que som, on hi càpiguen les nostres llums i les nostres ombres, on puguem abraçar amb cura la nostra fragilitat, i apreciar les nostres creacions, sentir-nos lliures per mostrar el que estem sentint, vivint i necessitant. Espai per apropar-nos quan necessitem contacte íntim, i per posar distància quan necessitem retirar-nos. Sabent que el fil umbilical que una vegada ens va unir, no es trencarà mai, perquè és el fil de la vida. I a través d’aquesta unió, podem connectar amb totes les dones, i homes, i sers vius, perquè tots som expressions d’una única Vida.