Pijama party unicorn

Estimada Daniela,

Com sempre, esperaves el teu aniversari en candeletes. Et vas fer un calendari per anar tatxant els dies. Vam estar fent preparatius i imaginant la festa des de un mes abans del dia. Tenies clar que volies una festa de pijames, amb temàtica d’unicorn. Però el més difícil de tot: volies que fós una festa SORPRESA!. He de reconèixer que vaig patir bastant per aconseguir que no t’arribés la informació i aconseguir que fós una sorpresa per tu, i et pillés desprevinguda. Però ho vaig aconseguir!!

D’entrada vaig haver de demanar a totes les mames que no diguessin res a les seves filles, perquè sé que amb l’emoció, alguna t’ho hagués acabat dient. I elles van ser unes còmplices excel·lents.

El teu aniversari queia en dilluns. Amb el papa vam decidir fer la festa el divendres anterior, perquè tu t’esperaves el dissabte o el diumenge. Vaig convocar a tothom. I com que volies una festa de pijames i convidaves a 7 nenes, vaig reservar el lloguer de tipis perquè hi capiguessiu totes.

Quan ja ho tenia tot lligat... m’arriba un missatge de que la Mia Yanel fa la festa el mateix dia. Ara sí que estava preocupada. El Marcel i tu estàveu convidats, i tots dos ja hi havíeu anat l’any passat. M’anava bé que el Marcel hi anés, així tindries tota la casa per tu. Però com ho feia per dir-te que tu no hi anaves. Com t’ho prendries? I què li deia a la mare de la Mia perquè no es filtrés la notícia i t’arribés a les teves oïdes?

Finalment vaig decidir no parlar del tema... el Marcel va preguntar per què no hi anaves tu, i li vaig dir que només estàveu convidats els de segon cicle. Ell em va respondre que la Mia també et convidava, llavors li vaig haver d’explicar al Marcel, i demanar-li sisplau que guardés el secret. És un crack, ho va fer.

Un altre tema és que la majoria de les teves amigues agafen el bus de Poblenou. Jo els havia dit que anessin a casa seva i després vinguessin pitant cap aquí, perquè jo et portaria a berenar però tampoc podíem estar molta estona fora, a més fa fred i es fa fosc aviat. Elles em van dir que creuar Barcelona no valia la pena, que era millor que agafessin el bus de Balmes. Ok. Però a totes els van dir excuses de mentida (que anaven al dentista, o casa l’àvia). Total, que baixant del bus, ens vam acomiadar amb “bon cap de setmana”. Tu eres la única que no sabies que ens veuríem al cap d’un moment.

Vam anar a berenar, i a comprar les llaminadures per la festa... i em vaig coordinar amb el papi. Quan vas arribar, primer et vas quedar tota sorpresa amb la decoració de la sala... i al cap d’un segons, el papi va tocar el gong... i dels tipis van sortir... totes les teves amigues. Tu estaves amb una boca de pam. Tan sorpresa que no reaccionaves. Elles et van abraçar, cridant el teu nom una i altra vegada, i llavors vas reaccionar: la festa sorpresa!!!

El primer que vau fer va ser disfressar-vos, pintar-vos, posar-vos ben guapes. Després posar música, cantar amb altaveus, ballar. Vau fer un circuit de coixins i anàveu saltant de coixí en coixí. Vam fer la clàssica búsqueda del tresor, amb pistes que havies escrit tu, i jo havia anar amagant estratègicament. Vau berenar, i fer el pastís, un pastís espectacular de colors i amb ales i tot. Vau veure la peli dels Pitufos. Vau sopar. Us vaig explicar un conte i a dormir. A algunes els va costar més, a l’Oihana la van acabar venint a buscar. Però vau dormir força bé. L’endemà esmorzar, jocs al pati, calcomanies, enganxines per les ungles, pintar els vidres i descans a l’hamaca.

Va ser una festa molt complerta. Et van fer molts regals. Et van encantar. Vas fer un vídeo dels teus, de jugando con Dani, explicant cadascun dels regals. Nosaltres et vam regalar el Centre Comercial de Polly Pocket, tal com vas demanar.

Em vas demanar que l’any que ve volies repetir, però et vaig dir que dos anys seguits sorpresa ni hablar. Al menys un entremig de festa normal, sisplau!!

 

Carta de part meva en els teus 7 anys

Estimada Daniela,

Quan em paro a mirar-te, m’estovo assaborint la teva bellesa. Ets preciosa i ben feta com una flor i delicada com la seva aroma. Alegre com un dia assolellat. Dolça com els pastissos que fem. Suau com la seda. Lleugera com una ploma. Carinyosa com una mare amb les seves cries. Tigresa salvatge. Amazona de unicornis. Pintora incansable. Ballarina i cantarina del teu món interior. Fada de l’amor. Per allà on passes deixes un camí de flors de colors.

M’agrada veure totes les teves creacions. Els llitets per les teves nines. Les disfresses de princesa, Frozen, Lady Bug, ballarina, pirata, detectiu o de coses terribles per halloween. Les combinacions que fas amb la roba que et poses. Les notetes d’amor que ens vas deixant. Les cançons que inventes mentre et banyes o dibuixes. El balls que fas mentre et mires al reflex dels vidres. Les pedres que pintes. Les polseres que et fabriques. Els contes que inventes. El maquillatge que et poses. Els regals que fas per les teves amigues.

Em crida l’atenció la cura que tens amb les teves coses. No t’oblides cap peça de roba a l’escola, et prepares el que necessites el dia anterior i ho poses a la motxilla. Ets previsora i ordenada.

Tens una imaginació desbordant. Crees al teu voltant escenaris de tota mena, dones veu a tots els personatges, i vius milions d’aventures amb ells. Des de princeses i castells, superheroïnes poderoses, mares i àvies amb les seves filletes que es posen malaltes i s’han de curar, acampades a l’habitació, jefa d’un restaurant a la caseta del pati que serveix menjars deliciosos als seus comensals. Curses d’obstacles a la sala amb cordills ben entortolligats. Bruixes que fan pocions màgiques amb líquids de colors. Cuineres que fan els millors pastissos i magdalenes amb les pedres i sorra del pati. Cantant a l’escenari d’un gran teatre.

T’encanta fer plans amb les teves amigues, i anar a dormir a casa seva. Inventar reptes de tota mena per fer juntes, des de festes d’un color i heu d’anar vestides d’aquell color, o una temàtica per portar objectes relacionats amb allò, o aventures que t’agradaria fer i atrezzo per poder imaginar i crear el teu món. També t’agrada tenir videotrucades amb elles quilomètriques. Ets una bona amiga. Et sento propera, generosa, alegre, amb moltes ganes de compartir, de recolzar, de cuidar. Saps adaptar-te per encaixar. També has après a dir el que no et va bé, sempre amb suavitat i respecte. No imposes el teu criteri, sinó que proposes amb tan entusiasme que sedueixes. I també agafes les propostes dels altres i t’hi sumes, hi participes i les fas teves. T’agrada fer regals, compartir les coses que més t’agraden i gaudir en companyia.

A casa és fàcil pactar amb tu. Quan tens un desig i no és possible realitzar-lo (comprar unes sabates que t’agraden i ja en tens prous, o vestits, o deixar muntada la tenda tota la setmana), en podem parlar i arribar a solucions bones per a nosaltres, els pares i per tu. Ets flexible i saps cedir, alhora que defensar la teva posició sense confrontacions. Quan alguna cosa no et ve de gust, com anar a natació, t’expliquem perquè és important, et donem un marge de temps, i tu tractes d’escoltar-ho, entendre-ho, i t’avens a fer-ho. I t’hi compromets. Inclús si et surt un plan aquell dia, saps que tens natació i no el pots fer.

M’agrada fer pastissos amb tu, el nostre preferit és el brownie, i fer veure que no m’adono que durant el preparatiu no pares de llepar-te els dits. Llegir contes juntes, ara estem amb la Pippi Calcesllargues que ens fa riure i ens enamora a totes dues. Despertar-te cada matí amb mils de mimitos. Acollir-te quan estàs trista i notar que et deixes anar i confies en que en mi tens un refugi segur. Celebrar les teves alegries. Acompanyar-te en bici a l’autocar. Comprar-te cosetes noves de roba i veure la cara d’il·lusió que poses quan les reps. Pensar i fer projectes de manualitats, amb diferents materials i tècniques. Decorar la casa per nadal. Fer els preparatius de la teva festa. Anar veient els teus logros amb psicomotricitat, amb lectura, amb mates. Fer un passeig per la muntanya agafades de la mà. Deixar que em triis el look quan vaig de festa i em maquillis el dia del meu cumple.

Desitjo que anem construint una relació que doni espai a tot el que som, on hi càpiguen les nostres llums i les nostres ombres, on puguem abraçar amb cura la nostra fragilitat, i apreciar les nostres creacions, sentir-nos lliures per mostrar el que estem sentint, vivint i necessitant. Espai per apropar-nos quan necessitem contacte íntim, i per posar distància quan necessitem retirar-nos. Sabent que el fil umbilical que una vegada ens va unir, no es trencarà mai, perquè és el fil de la vida. I a través d’aquesta unió, podem connectar amb totes les dones, i homes, i sers vius, perquè tots som expressions d’una única Vida.

Esplai Sant Medir

Avui heu tingut la primera excursió amb l’esplai. Heu agafat els Ferrocarrils i heu caminat un parell d’hores fins a l’església de Sant Medir, que es diu igual que l’esplai, Sant Medir. Només has anat dues tardes de dissabte a l’esplai, i ja has fet una bona amiga, la Berta, i estàs encantada amb els teus monitors i monitores. Per això anaves encantada a l’excursió.

Cap a les 12 hem arribat els pares, i m’ha donat molta alegria veure que estaves la mar de contenta a la falda d’una monitora. Com que és l’esplai on ha anat el Pol tots aquests anys, et fa molta gràcia conèixer els seus amics i amigues, dir-los que ets la seva germana, i xerrar i estar amb elles.

Heu fet una petita actuació cada grup, on expressàveu què és per vosaltres l’esplai. M’ha agradat molt que tu has participat dient que era un lloc on jugar, fer amics i coses xules. També m’ha agradat molt veure com et miraves tots els espectacles amb gran atenció, especialment el dels més grans. Han dit coses precioses, com que al principi els feia mandra anar a l’esplai i tenien mils de coses més divertides a fer els dissabtes. Però a mida que van anar fent excursions i campaments, es van adonar que l’esplai era més que jugar. També crear, compartir, parlar de temes que ens inquieten, fer amics de veritat, i un lloc on pots ser tu mateix. Van fer paròdia de situacions de l’esplai, com els polls, i la pudor de vinagre als cabells. I van expressar la tristesa de cada comiat d’un monitor o monitora.

Després hem fet taronjada per grups, i hem dinat junts en cercle. A la tarda feien activitats i jocs per celebrar el 55è aniversari de l’esplai, però nosaltres hem marxat xino xano.

Tan de bo encaixis i quatlli, crec que pot ser un espai molt nutritiu i un entorn molt sa, on es fomenten els valors de respectes, solidaritat, sostenibilitat, llibertat, pensament crític, justícia, igualtat, amistat, gaudir de la natura i per suposat, diversió. El proper dia faran el ritual d’entrega dels mocadors, i encara que volíem anar a Llívia, ens quedarem, perquè per nosaltres els rituals són molt importants, i creiem que pot ser una oportunitat per sentir que tens un lloc a l’esplai i hi pertanyeu.

Un detall que avui he descobert, és que el símbol de l’esplai és un ocell amb ales obertes, per això tots els grups us dieu el nom d’un ocell: orenetes, pica-soques, astors, xoriguers, esparvers...

Avui heu tingut la primera excursió amb l’esplai. Heu agafat els Ferrocarrils i heu caminat un parell d’hores fins a l’església de Sant Medir, que es diu igual que l’esplai, Sant Medir. Només has anat dues tardes de dissabte a l’esplai, i ja has fet una bona amiga, la Berta, i estàs encantada amb els teus monitors i monitores. Per això anaves encantada a l’excursió.

Cap a les 12 hem arribat els pares, i m’ha donat molta alegria veure que estaves la mar de contenta a la falda d’una monitora. Com que és l’esplai on ha anat el Pol tots aquests anys, et fa molta gràcia conèixer els seus amics i amigues, dir-los que ets la seva germana, i xerrar i estar amb elles.

Heu fet una petita actuació cada grup, on expressàveu què és per vosaltres l’esplai. M’ha agradat molt que tu has participat dient que era un lloc on jugar, fer amics i coses xules. També m’ha agradat molt veure com et miraves tots els espectacles amb gran atenció, especialment el dels més grans. Han dit coses precioses, com que al principi els feia mandra anar a l’esplai i tenien mils de coses més divertides a fer els dissabtes. Però a mida que van anar fent excursions i campaments, es van adonar que l’esplai era més que jugar. També crear, compartir, parlar de temes que ens inquieten, fer amics de veritat, i un lloc on pots ser tu mateix. Van fer paròdia de situacions de l’esplai, com els polls, i la pudor de vinagre als cabells. I van expressar la tristesa de cada comiat d’un monitor o monitora.

Després hem fet taronjada per grups, i hem dinat junts en cercle. A la tarda feien activitats i jocs per celebrar el 55è aniversari de l’esplai, però nosaltres hem marxat xino xano.

Tan de bo encaixis i quatlli, crec que pot ser un espai molt nutritiu i un entorn molt sa, on es fomenten els valors de respectes, solidaritat, sostenibilitat, llibertat, pensament crític, justícia, igualtat, amistat, gaudir de la natura i per suposat, diversió. El proper dia faran el ritual d’entrega dels mocadors, i encara que volíem anar a Llívia, ens quedarem, perquè per nosaltres els rituals són molt importants, i creiem que pot ser una oportunitat per sentir que tens un lloc a l’esplai i hi pertanyeu.

Un detall que avui he descobert, és que el símbol de l’esplai és un ocell amb ales obertes, per això tots els grups us dieu el nom d’un ocell: orenetes, pica-soques, astors, xoriguers, esparvers...

T'he fet un nou jersei de ganxet

Aquest estiu he après la tècnica de fer jerseis topdown, és molt guai perquè els fas tots d'una peça, sense haver de cosir les peces. Jo me n'he fet un, i tu n'has volgut un altre per tu. Hem anat a la botiga de llanes i has triat els colors. I després d'unes quantes hores tricotant... finalment: ja el tens llest!!

Estic molt orgullosa, espero que t'hi sentis còmoda i el facis servir molt.

T'estimo bonica.

Nits màgiques

El papi i jo hem començat una dinàmica per apropar-nos i alhora gaudir de Llívia: les nits màgiques. Cada quinze dies, marxem els dimecres a la casa de Llívia, passem tot el dia allà, ens quedem a dormir i tornem els dijous després de dinar. D'aquesta manera fem un "break" en la rutina, estem a la natura, gaudim de la casa i tenim un espai exclusiu de parella per reconnectar-nos. Vosaltres us quedeu amb la cangur, primer la Mirian, ara la Clàudia.  No us agrada gaire, sempre que hi ha nit màgica remugueu, i us queixeu, i ens demaneu que no en fem. Tant és així que vam decidir fer una Assamblea familiar per parlar-ne. I utilitzant l'espelma que solem posar el mig, us vam explicar que amb les tasques del dia a dia, la nostra flameta es va apagant. I les nits màgiques serveixen perquè la nostra flameta, que és el nostre amor, torni a estar gran i bonica. I així tinguem molta energia per estar amb vosaltres, jugar, i donar-vos també amor. Tota la família hi guanya. Ho vau entendre molt bé, ja no remugueu tant. I de tant en tant, em demanes com està la flameta.

Aquest any ho farem diferent, marxarem els dijous, i contractarem un taxi perquè us vingui a recollir el divendres al cole i us porti a Llívia, així nosaltres tindrem 4 dies seguits.

Tenim una tradició, i és que als vespres, jo us explico per videotrucada els contes de bona nit. Cadascun escull un conte dels de les emocions, que sempre estan a Llívia, i us vaig ensenyant les imatges i explicant els contes. Després us recordo quant que us estimo i així aneu a dormir més a gustet.

Covid familiar

La última quinzena de juliol la hem passat de quarantena, juntets a casa i sols. Passant la Covid.

Va començar el papa amb símptomes un dissabte al vespre. A ell segurament li va passar una pacient, que després li va dir que era positiva.

Jo era fora, de retir. Però vosaltres estàveu amb ell, i ell us ho va contagiar. Quan jo vaig tornar del retir, el diumenge, el papa ja havia marxat cap a Barcelona, amb la idea de confinar-se uns dies allà i que nosaltres poguéssim fer vida normal a Llívia. Però el mateix dilluns, tu i el Marcel, al vespre, vau començar a trobar-vos malament. Tots dos vau passar la nit del lloro amb febre. L'endemà al matí ja estàveu recuperats. Dimecres vam anar a fer la PCR i efectivament, havíeu passat la Covid. I dijous, vaig caure jo, amb símptomes. Primer mal de coll, després febre, cansament i per últim tos. Quan el papa va veure que tots l'havíem agafat, va decidir venir a Llívia. 

El meu procés va ser força lleu. Però al papa se li va complicar. Els 5 primers dies tenia febre baixa i cansament. Però a partir del 6è dia li va començar a pujar molt la febre. I tot i que prenia paracetamols i ibuprofens, li costava molt de baixar. Va anar a l'hospital de Puigcerdà, perquè li feien mal els ronyons, per descartar infecció d'orina. Li van analitzar, i no li van trobar res. Llavors va decidir prendre sistemàticament cada 4h medicació perquè la febre devia ser una resposta autoimmune exagerada. Però la febre seguia pujant i cada cop costava més de controlar. Al 8è dia, el vaig portar a l'Hospital del Pilar d'urgències. Allà li van trobar pneumònia, que explicava la febrada. Però li van dir que era vírica. Resulta que ell cada dia estava més dèbil, fins que el 10è dia, dilluns, va trucar al 061, i una ambulància el va venir a buscar a casa perquè van considerar que calia fer una altra valoració. Al Clínic li van dir que la pneumònia era bacteriana i calia antibiòtics. El van ingressar perquè amb tot això la pneumònia estava molt avançada. De seguida li va baixar la febre, i es va anar recuperant a nivell d'oxigen i de constants. Divendres tornava a ser a casa. I ara poc a poc va recuperant l'energia, tot i que als vespres encara queda fos.

Han estat uns dies difícils perquè vosaltres teníeu molta energia i nosaltres dos hem estat molts dies super aixafats, i alguns força inquiets. Però us heu sabut distreure molt bé solets o amb la Clàudia i heu fet que aquesta llarga quarantena de 14 dies fos força entretinguda i amable per a tots.

Avui t'ha caigut la primera dent!

Estimada Daniela,

Avui ha passat algo molt important, i molt esperat: t'ha caigut la primera dent. Ja feia molts dies que se't movia, cada dia una mica més. Ahir a la nit ja la podies posar del tot horitzontal per davant. Em vas demanar que te l'arranqués però ho vaig fer tan suau que no es va arrancar. Però ho devia deixar a punt de caramel. Aquest matí, estaves al llit amb mi, i l'has mogut amb la llengua, i de sobte em dius: "m'ha caigut la dent". Ha estat una alegria tan gran, t'he abraçat fort, hem anat a mirar el forat al mirall, i hem fet aquesta foto que hem enviat al papa (que està a Barcelona passant el coronavirus), i al chat de família. Tots t'han dit que estaves guapíssima, i que ja ets gran.

Avui passarà el teu primer Ratoncito Pérez. Tot i que tu m'has dit que t'hagrada més "hada de los dientes". Et deixarà una capsa joier musical, amb un mirallet i bailarina que dóna voltes. Per guardar-hi les teves dents i els teus tresors.

Com que ja se't mou una altra dent, ja tinc preparat el pròxim regal de la fada Tomasa: una planxa per allisar els cabells. Perquè en aquests moments de la teva vida, dius amb tota seguretat, que de gran vols ser perruquera.

Taller d'escacs del papa a l'Akua

 

Divendres passat el papa va venir a l'Akua tot el dia a fer un taller d'escacs. Al matí va fer unes classes teòriques on va explicar l'origen dels escacs, quines avantatges té jugar i quines aptituds ajuda a desenvolulpar. I per últim un repàs de les normes i un seguit d'estratègies per poder jugar millor. Va fer 3 classes, una a primer cicle, una a segon i una a ESO.

Després de dinar va haver-hi el torneig tan esperat: 18 partides simultànies!! Va ser molt espectacular, però pel papa va ser molt estressant perquè cada tablero era diferent, de diferent mida, i amb les peces diferents. I era molta informació per processar. Fins i tot es va marejar al principi, però ho va poder superar. Em comentava que al principi no havia volgut anar molt fort perquè li sabia greu eliminar als companys massa ràpid, però després se'n va arrepentir!!

Tu Daniela estaves molt emocionada que el teu pare fos l'"estrella" del dia, i tot i que els escacs de moment no t'interessen gaire, no et vas voler perdre la classe teòrica! També li vas demanar que dinés amb tu, a la mateixa taula amb les teves amigues.

Reto: 24 horas de unicornio

T'encanta anar a dormir a fora, sobretot a casa l'Oihana i la Sophie. En aquestes sortides, t'inspires en el youtube, i t'inventes reptes per fer amb les teves amigues. Un dels que vas viure amb més il·lusió va ser el de 24 horas con unicornios. Anaves vestida sencera d'unicorni, de cap a peus: vestit, camiseta, jersei, pantalons, mitjons, sabates, diadema i pijama. A més tenies la cantimplora forrada amb un dibuix d'unicorni, i vam fer amb manualitats un penjoll i una corona per tu i per l'Oihana d'unicornis. Ella també et va regalar un boli, un peluix, chucheries i un clip. Ho vam estar preparant durant setmanes i ho vas gaudir molt.

Blue Party

 

Inspirada en els videos de youtube "Jugando con Abby", on surt l'Abby i el seu pare fent tota meva de jocs i reptes, doncs t'has inventat el repte de la Blue Party, una trobada amb les teves millors amigues on tot ha de ser blau, des de com aneu vestides, maquillatge, decoració... fins el que us heu menjat.

La veritat és que trobar menjar blau ha estat tot un repte pels pares!! No n'hi ha quasi. Sort del colorant alimentari! Nosaltres hem fet madalenes i minidonuts, vernissats amb colorant. Elles han portat arròs i ous durs tenyits, palomites i xupaxups que ja venien blaus. I per suposat, l'aigua d'un blau elèctric preciós!!

Ha estat un dia molt divertit i original! Bravo per vosaltres.

Nadal 2020: marcat pel coronavirus

Aquest nadal, el gran sol en honor al solstici l'hem dibuixat amb retoladors en tota la finestra de la sala. Hem decorat molt el rebedor i la porta d'entrada, i com no, l'arbre, reciclant cosetes dels anys anteriors. Vosaltres heu portat targetes i arbres de l'Akua. Aquest any hem tingut una convidada al tió: la Chloe. Volia saber com celebràvem el tió, perquè ella volia incorporar-lo a les celebracions de casa seva, i la vam acollir.

Degut al coronavirus, vam haver de fer un test d'antígens per poder-nos reunir tots a casa l'àvia Mariona. I no vam poder quedar amb la Tània, perquè no volia arriscar-se a contagiar-se ja que va a veure sovint a l'àvia Núria a la residència. 

Per això aquest any, la Tània, us va regalar un joc de pistes comprat online. El vam fer a la cerdanya i va ser tot un èxit. Havíeu d'anar aconseguint peces per arreglar el rellotge que donava el toc de sortida a tots els personatges que porten regals als nens. Les proves eren d'endevinalles, jeroglífics i buscar pistes. Molt entretingut, variat i simpàtic.

La celebració de nadal a Premià també va ser molt complerta. Vam fer un ritual a l'avi Jaume en els 10 anys de la seva mort (no el vam poder fer el dia 16 de maig perquè estàvem confinats). L'àvia Mariona es va inspirar en les banderoles budistes d'oracions als morts. Va encarregar a un escultor unes bases de ferro per poder posar 10 troncs de bambú. I va encarregar 10 banderoles d'un material impermeable. Com que sou 10 cosins, us va demanar de participar en el ritual, de forma que cada cosí va pintar una de les banderoles en record del seu avi. Vosaltres éreu els únics que no el vau conèixer. Així que el dia de nadal les vam penjar i cadascú va explicar una mica el que representava el seu dibuix.

També vam fer un concert, en el que tu vas cantar el Santa Nit amb mi al piano, i el Marcel va tocar unes quantes peces, minuets de Bach i l'Entertainer. Et va sortir genial. 

El tió et va portar un artefacte de manualitats que poses un paper i unes gotes de tinta, ho tapes, ho fas girar, i queden unes imatges d'allò més psicodèliques. També un aparell reproductor de música, que permet cantar a sobre amb dos micròfons, permet gravar i fer eco. Estem fent unes improvitzadions a duo tu i jo que són tot un hit!! I com sempre llibres bonics. L'àvia Mariona us va regalar uns puzzles de fusta que són preciosos però molt molt complicats!! El tió de la cerdanya va portar un parxís amb daus incorporats, uns naipes i rotuladors florescents.

Com que aquest any no es podrà celebrar el Nadal a Premià amb tota la família Carulla, des de La Font s'han organitzat varies activitats alternatives, una d'elles un taller de galetes que vau gaudir moltíssim.

Una altra conseqüència del coronavirus és que van tancar la comarca de la cerdanya perquè hi havia un alt nombre d'infectats. En principi no hi podíem anar. Però com que Llívia és un enclau a França, vam provar sort a través de la Junquera, portant una declaració que anàvem a veure a la Mélodie, i tot i que vam donar volta, i vam tardar 4 hores... vam aconseguir el nostre objectiu i ens va fer molta il·lusió. Estava tot nevat, blanc, silenciós i preciós, amb unes postes brutals. Va valdre la pena intentar-ho!

Festa 6 anys

Per celebrar els teus 6 anys vam fer una festa a mida, tal i com tu volies: festa de Frozen. Les setmanes anteriors vam estar fent les banderoles amb dibuixos de copets de neu amb diferents tons de blau, verd i platejat. També vam estar preparant uns sobres pels regals del tresor. Vas fer-te una vareta màgica. I una invitació per convidar a les teves millors amigues: l'Oihana, la Sophie, la Vera i l'Elsa.

Vam posar les fotos de la teva evolució al vidre, vam penjar les banderoles, vaig comprar-te un globus gegant en forma de 6, amb els colors de l'arc de sant martí, inflat amb heli i per suposat, et vas vestir d'Elsa. Ja ho teníem tot a punt per començar.

A mida que anaven arribant les convidades, t'entregaven els regalets. La Sophie et va regalar un cofre de Lego en forma de cor, la Chloe unes pulseres que es decoren amb peces de Lego, l'Elsa i la Vera un joc de manualitats per fer la forma de l'Elsa i l'Ana i l'Olaf amb petits cilindres de colors, que després es planxen i queden enganxats, i l'Oihana una altra disfressa d'Elsa. Els papis et vam regalar la motxilla i estoig de Frozen.

Al principi vam estar al pati, vau jugar amb la sorra i els tobogans una estona. I va arribar l'hora de dinar. Havíem preparat pizza, entrepanets variats, hamburguesetes i patates fregides.

Després de dinar vam fer la gimcana de pistes en busca del tresor. Va ser molt entretingut. Una estona de joc lliure, manualitats i caseta de fora. Llavors us vaig proposar de pintar els vidres amb retoladors gegants. Els vau deixar preciosos i van servir de decoració durant tots els nadals. Llavors us vam donar una bengala a cadascuna amb el número 6, i les vau encendre... just el preàmbul per fer el pastís. Tu el vas rebre amb la corona daurada, i els plats, com no podia ser d'una altra manera, eren de Frozen. Vam estar una bona estona jugant a les estàtues musicals. També vam posar calcomanies de pulseres, rellotges i collarets. Vam pintar les cares. I finalment vam veure la peli amb crispetes: vas triar Mulan.

I colorín colorado, tu fiesta se ha acabado.