Pell delicada

Estimada Daniela, hem descobert que tens una pell molt delicada, molt fina, molt seca, i que dóna veu i expressa el teu malestar. És molt bonica i la cuidarem molt.

Tot va començar a principis d'any, quan tu tenies només tres setmanetes, el teu germà Marcel es va posar molt malalt, tenia molta febre, el vam portar al metge i va trobar una bossa d'aigua al cor, i el cardiòleg, en mirar-s'ho, va trobar una malformació al cor. Tot plegat (la bossa, la febre i la malformació) eren moltes coses juntes, i el van ingressar a Sant Joan de Déu.

Va ser un ensurt molt fort per nosaltres. A més, a mi m'hauria agradat poder ser a l'hospital amb ell, però tu eres molt petitona i no et volia deixar sola. Aquesta situació em va angoixar molt, i sembla que tu vas absorvir aquesta angoixa, a través de la llet i de les vibracions emocionals.

Com que tu no pots expressar encara les teves emocions, ni descarregar-les, ho vas fer a través de la pell. Vas començar amb uns petits granets amb butllofeta a les galtes. Després els granets van escampar-se per tota la cara i el cap, i la zona de la galta es va assecar i es va convertir en una gran capa vermella. Després tenies tota la cara com una gran capa vermella i la zona de les galtes i celles com una crosta taronja. I finalment et vas pelar la cara, i va tornar a aparèixer la pell fina i blanca amb la que vas néixer. 

Ho vam passar malament, perquè realment és molt aparatós. Però la pediatra ens va tranquil·litzar en dir-nos que tu no hi paties. També ens va dir que aquest fenomen aniria i vindria fins que tu hagis tret totes les dents. Ens va dir que el teu element principal, la teva energia és l'energia del foc. I sorpresa: ens va dir que segurament series pelroja amb pigues. Serà veritat?

Regals

La teva arribada ens ha fet molta il·lusió a tota la família i als amics. Molts d'ells ho han volgut celebrar venint a conèixe't i fent-te algun regal. Aquí t'ensenyaré els més destacats:

La Manta de la tia Mireia

La manta de la tia Mireia: Per l'arribada d'en Marcel vaig teixir una manta. Vaig tardar molt en acabar-la, així que aquesta vegada vaig decidir teixir-te un vestidet. Quan li vaig explicar a la Mireia, ella em va dir: "doncs ja li teixeixo jo". Dit i fet. Aquest és el resultat. Et queda molt mona.

Bossa de la Mariona Bosch i els seus tresors

Moisès de l'àvia Mariona

La bossa de la Mariona Bosch: La Mariona t'ha regalat una bossa dels "tresors". A dins hi ha un llibre de poemes, dirigit a les dones, amb perspectiva de gènere, que és la seva especialitat. La dedicatòria diu: "has arribat amb ganes de viure, de créixer. I jo et vull regalar poesia, poesia que em diu que una dona més ha arribat al món, i que això és alegria. I que ho tenim tot al davant, per volar i caminar. Amb tot l'amor, Mariona". Per això tens unes sabates per caminar, i una libèl·lula, per volar. I un cor, perquè ho facis sempre des de l'amor, i envoltada d'amor.

El Moisès de l'àvia Mariona.

Les arracades de l'àvia Gran: és tradició que l'àvia Gran regala les mateixes arracadetes a totes les seves besnétes.

El peluchito del padrí Lluís.

Peluchito de la Lola i del padrí Lluís

La cadira de la Isabel, la Mariona, la Kala i la Lua: Quan vam anar a casa seva a conèixer la Lua, em vaig fixar en la que tenien la Kala i la Lua, i vaig dir "quin bon regal". I elles em van dir: "us el farem per la Daniela". I aquí el tens. També en van portar un pel Marcel.

I molta robeta: un pijama de la Lola, un vestit de la Tete i de la meva tia Aurèlia, un traje de l'àvia Mariona, la meva tia Tere, la Laura i família, el JL, la tia Montserrat.

Cadira de la Isabel, la Mariona,
la Kala i la Lua

Benvinguda a la Família

Estimada Daniela,

Benvinguda a aquest món extrauterí, a la nostra família, a la nostra llar. Estem super contents amb la teva arribada. Ens fa molta il·lusió tenir una nena a casa. I a més ets tan bonica, que dóna gust mirar-te, cuidar-te. Se’ns cau la baba a tots.

El teu germà petit, el Marcel, et diu Nina, perquè encara no sap pronunciar bé totes les lletres. Ho diu amb tota la seva tendresa i dolçor. I sempre que et veu et vol fer petons. És un gest molt bonic i amorós, el que passa és que està una mica malaltó i no vull que t’encomani. N’hi deixo fer només un cada vegada. Tu li vas portar un ós de pelutx molt gran el dia que vas arribar. Està encantat amb ell, l’abraça amb tot el seu cos, i ha passat a formar part de la seva família íntima de pelutxs, amb els que dorm cada nit. I quan li preguntem “com és la Daniela?”, ell fa un gest amb la mà i la cara que vol dir “petitona petitona”. “I el Marcel?” i estira els braços i diu “graaaan”!

El teu germà gran, en Pol, també et té molt carinyo. Et va regalar un sonall per nadal. I sempre que et ve a veure et diu cosetes: “que mona que ets, Daniela”, “que petitona i bonica”. I també et fa carícies i petons.

El pare està feliç de tenir una princeseta. Després de dos nois ben masculins, una mica d’aire fresc i femení a casa no ens estorba gens! “Ai senyor, quina coseta”, va dient. T’agafa amb tota la cura del món, i quan et té a sobre, li cau la baba. Troba que t’assembles a mi, però sobretot, que ets clavadeta al Marcel quan va néixer. És cert.

 I jo? Jo estic en un núvol de felicitat. Estem quasi tot el dia juntes. Dorms al llit amb nosaltres, ben a propet meu, en cucharillas. I  durant el dia et porto moltes estones amb el mocador. Som una unitat indivisible encara. No penso per mi mateixa, penso per les dues. Tot el que faig ho faig amb tu, i a tot arreu on vaig, hi vaig amb tu. I quan estàs al bressol, inquieta o tensa, només agafar-te i apretujar-te amb el meu pit, ben a propet, ben embolcallada amb els meus braços, i fer-te un petó al cap, i dir-te alguna coseta... ja t’afluixes i estàs a la glòria. I jo també. És com si ens completessim l’una a l’altra. M’agrada molt donar-te el pit, i adonar-me de com creixes i et nutreixes a través dels meus pits i la meva llet. És molt bonic donar-te l’aliment i el refugi i protecció amb el meu cos.
A més, em dóna una gran alegria adonar-me que aquesta vegada l'alletament flueix, tinc llet i tu t'engreixes. M'estic "destraumatitzant" de l'experiència d'alletament amb en Marcel durant les seves primeres setmanes de vida.

Alegria que vaig sentir quan el 19 de desembre ja
 pesaves més de 4 kg!

Des del teu segon dia de vida, et porto moltes
estones al fulard, fent de mama cangur!