Encara que el nadal
sembli una festa repetitiva, any rera any, me n’adono que cada vegada que la
celebrem té la seva particularitat.
Les particularitats
d’aquest any: tota la decoració que hem heretat de l’antic propietari de la
casa de Sant Cugat, el Jaume Sanahuja. L’avet del jardí tot ben il·luminat amb
llums de colors, els animalons lluminosos de l’entrada, i ninots de neu, llumetes
de colors, espelmatoris de papas noels, etc.
També vam anar amb la
Lola a comprar boles per decorar l’arbre de nadal, i ens ha quedat un arbre de
nadal preciós.
A mi em van encarregar
ser la mestra de cerimònies, i vaig agafar el repte encantada. No era fàcil, la
família és molt nombrosa, hi ha un rang d’edats molt ampli, gent de tota mena
de gustos i procedències. Però vaig mirar de fer un ritual senzill, profund,
bonic, i apte per a tothom.
El primer canvi va ser la
disposició de la gent. Enlloc de bancs alineats, tots mirant a l’altar, vaig
demanar que ens poséssim en cercle, per poder-nos veure tots. També vaig
demanar que posessin una gran fotos dels avis a l’altar amb dues grans
espelmes. I a l’entrada, un cistell amb espelmes una mica més petites per la
2G, mitjanes per la 3G i petitones per la 4G.
Vaig començar la
cerimònia amb un centrament i de seguida vaig explicar que un dels eixos de la
celebració serien els avis. Ells van ser els amfitrions que ens van convidar tantes
nits de nadal, ens han regalat la magnífica finca de Premià, van impulsar la
construcció de l’ermita, són els nostres ancestres, venim d’ells i allà jeuen
les seves cendres. Vaig demanar que ens connectéssim amb ells a través de la
foto, amb la relació que hi teníem, i que qui volgués digués alguna
característica, virtud que apreciava, de la que ells havien estat exemple
vital. La 3G van dir moltes coses, va ser ric i amè.
Llavors vaig parlar del
segon eix, el solstici d’hivern. La nit més llarga, el dia més curt. Inici
d’any per a moltes tradicions. Moment que invita a fer balanç. Vaig invitar-vos
a repassar com havia anat la darrera volta al sol, què era el més destacat,
quin regust deixava. I quins propòsits i fites teníem per la propera volta al
sol. I llavors vaig encendre les espelmes dels avis, i vaig convidar a tothom a
anar passant per l’altar, i encendre la seva espelma amb la dels avis, i
deixar-la a l’altar. Simbolitzant que agafem l’energia dels avis perquè ens
acompanyi, il·lumini, orienti i doni escalfor en els propers mesos. I a més,
simbolitzant tota l’energia de la nostra família.
Va ser tan bonic. I
l’altar, tot ple d’espelmes, feia un goig! Per acabar, vaig demanar que junts
dediquéssim un moment per enviar energia al Lluís, perquè tingui un any ple de
salut. Vaig demanar que penséssim en un desig per a tota la família pel proper
any. I un desig per tota la humanitat.
Després vam cantar unes
nadales. Vam anar a fer el picapica delicatessen. El Jordi i la Montserrat
havien preparat un recull de fotos de quan érem petits preciós, em va
transportar directament a la infància a Premià. I finalment, l’Adri i la
Cristina van oferir als més petits de la casa una gimcana, de búsqueda dels ous
d’or. El més graciós va ser que l’ou estava amagat al galliner, i no el
trobàveu perquè la gallina se l’havia fet seu i l’estava covant!!
El 25 vam anar a casa la Tània, a tu Marcel et va regalar un lego, a tu Dani un kit de scrap booking i a tots dos un llibre.
I la guinda del pastís va
ser la nadala que vau tocar la Daniela i tu a 4 mans a tota la família. Em va
costar convèncer-vos, però quan us vaig dir que podríeu passar la panera i
guanyar bons calerons, no us hi vau pensar dues vegades. El Miquel us va fer
una versió de Jingle Bells super xula i la vau brodar.
