Fiji és un estat insular format per 322 illes enmig del Pacífic. En el mapa
es veu tot blau amb piquets. Només un terç estan habitades. Els indígenes es
caracteritzaven per ser els millors constructors de barques de fusta del
Pacífic, i grans lluitadors i caníbals.
És un oasi de luxe: clima tropical, mar calentet de color verd, sorra
blanca amb palmeres cocoteres i els esculls de corals més variats i plens de
colors que hem vist mai.
Aprofitant les vacances de tardor hem vingut 10 dies a Viti Levu, l’illa
més gran i on s’ubica la capital. Hem estat a un resort que es diu Nanuku, i
teníem una casa xulíssima, amplia, amb pati, pisina i molt comfortable. El
resort estava molt cuidat. El menjar deliciós. Ens desplaçàvem en bici pel seu
interior. I el vam triar perquè tenia un Kid’s Club amb moltes activitats. Des
del primer moment vau tenir una Nanny assignada per vosaltres dos, la Bernie.
Us heu entès molt bé, i heu jugat molt amb ella. Els vostres jocs preferits
eren el Marco Polo a la piscina, l’escondite per la casa, i jocs de taula. Tant
ella com tot l’staff de l’hotel tenien un somriure d’orella a orella, super
amables, carinyosos i emetien una felicitat natural contagiosa.
Per desplaçar-nos dins del resort anàvem en bici. Un dia vam anar a unes
tirulines llargues, que travessaven un riu en mig de la selva. Tu, Daniela, no
hi havies anat mai, et vas estrenar. El dia abans estaves morta de por. Però
estic molt orgullosa de tu, perquè en cap moment et vas fer enrere. Un cop
allà, les primeres tirades et veia tensa, amb les cames ven entrelligades per
no xocar amb res. Però mica en mica li vas anar agafant el tranquillo. Quan vam
acabar, com que no hi havia ningú al darrera, ens van oferir de tornar a fer el
circuit, i tu ràpidament vas dir que sí. A la segona volta ja et tiraves com
una experta. Et vam felicitar molt i estaves tan contenta! Una conquesta més de
superació de la por.
El dia del meu aniversari em vas fer uns detalls que em van robar el cor,
com sempre. Una targeta de felicitació moníssima, en Canva, i des de la porta
de l’habitació, em vas fer un passadís amb tovalloles, decorat amb flors a banda
i banda, que es bifurcava en dos: un caminet anava fins a un cistell amb la
roba i joies que m’havia de posar aquell dia, i l’altra anava cap a un perfum
que em vas regalar.
Aquell 21 d’abril el vam en un lloc ben especial: una de les illes
desertes, justament Nanuku, la que dóna nom al resort. Era una illa petita, amb
arbres que feien ombra i alguna hamaca penjada. Res més. Vam fer snorkle i vam
veure coralls de mil formes i colors, peixets amb dissenys variats i una
tortuga. Vam fer castells de sorra, un barco amb la closca d’un coco, vam
buscar petixines, gronxar-nos a les hamaques i pujar als arbres. Al cap d’unes
hores, sense massa estímuls, estàvem tots relaxats, a la sorra, mirant
l’horitzó. No ens en volíem anar. Va ser un aniversari que mai oblidaré.
Ah, i un detall graciós. Al restaurant, pels altaveus, quasi sempre sonava
la mateixa cançó, i vam fer molta conya amb ella. Si la busques, segur que la
reconeixeràs. És: Shoot Down de Maoli, fiji, Jamey Ferguson.
