El Pont de la Puríssima aquest any era un aqüeducte, perquè els dies festius queien en dimarts i dijous. Així que nosaltres vam decidir agafar-nos la setmana sencera de festa, i cap a Costa Rica.
Vam anar a visitar Nosara, amb un objectiu molt concret: decidir si era un bon lloc per fer realitat el somni que portem anys desitjant, que és fer un viatge d’un any en família.
Fa uns 5 anys vam saber que uns amics de la Mireia havien anat a Bali, a la Green School a fer aquesta aventura. Ens va picar el gusanillo, i vam anar a visitar-ho per anar-hi nosaltres. Però en aquell moment el Pol tenia 13 anys i la seva mare no estava d’acord en que vingués amb nosaltres. El papa no va voler deixar-lo amb la seva mare un any, i després s’ha vist que va fer bé perquè ha estat vivint amb nosaltres des dels 14 anys.
Però ara que ja en té 18 i ja pot decidir ell què vol fer, i ja és un estudiant universitari que pot viure pel seu compte, hem decidit reactivar el pla. També perquè el curs vinent tu Marcel faràs 6è de primària i ens sembla que és molt adequat, perquè com sempre vas amb els alumnes d’un curs per sobre, i l’any vinent series dels grans, doncs potser t’avorriries. I també fer-ho més endavant, quan ja estiguis a secundària, potser no et ve de gust perquè prefereixes estar a prop dels teus amics. I la Daniela farà 4rt, que ja és prou gran per fer el viatge i gaudir-lo, i recordar-lo, i parlarà un anglès suficient perquè ràpidament s’enganxi al ritme de l’escola.
L’estiu passat vam estar fent una recerca de possibles llocs. Volíem que tinguessin una escola que estigués alineada amb els mètodes de l’Akua, d’aprendre fent, de respecte pel ritme de cada nen, d’apreciar les intel·ligències mútues, de posar mirada i atenció a les vivències emocionals i les dinàmiques grupals. També volíem que fos un lloc atractiu, i no urbà. I teníem un tercer condicionant: un país on no demanin estar vacunat de COVID perquè el papa i jo hem decidit no vacunar-nos. Amb totes aquestes variables, ens van quedar dues opcions seleccionades: Costa Rica i Nova Zelanda. Volíem anar a conèixer sobre el terreny per poder prendre la decisió més encertada possible.
Nosara es un poble situat en un enclau de naturalesa meravellós, on la selva arriba fins al mar, i hi ha unes platges verges impressionants. A més, està ubicada a la Costa del Pacífic, orientada a sud, i hi ha unes postes de sol precioses. És un ritual a Nosara anar a contemplar aquestes postes de sol des de la platja i es crea un ambient lúdic i festiu molt simpàtic. Per altra banda, l’escola és senzilla però amb molta ànima, situada en un lloc bonic i espaiós, rodejada de natura. Els alumnes es veuen concentrats i alhora relaxats. És una escola bilingüe i tot i que la majoria d’alumnes són americans, hi ha un bon percentatge de locals. A més, ha sorgit de la necessitat de tenir una bona escola pels fills de les famílies assentades a Nosara des de fa anys, i es nota que s’ha creat des de les famílies, que ha anat creixent orgànicament i que està molt viva.
De tota manera, el lloc presenta algunes característiques que ens van tirar una mica enrere. Per un costat, hi ha 6 mesos de l’any que estan en Monzó, i això vol dir que cada dia plou de forma intensa. Com que els camins són de terra, sense asfaltar, es genera fang i reguerots que incomoden la circulació.
A més, hi ha un gran contrast entre la població local, del tercer món, que viu en barraques en una zona interior, i la població nouvinguda, sobretot americana, que han “colonitzat” la costa amb cases de luxe, restaurants agradables i caríssims, i oferta hotelera pels surfistes i centres per fer ioga. És difícil trobar casa i està a uns preus elevadíssims, amb un caràcter especulatiu exagerat. A més no hi ha un centre antic, un poblet on passejar i trobar-se o comprar. No hi ha oferta de plans (culturals, socials) més enllà del surf i el ioga. Tot plegat a mi em va fer un efecte d’assentament artificial, desnaturalitzat i desintegrat que no m’invitava a quedar-m’hi.
Però val a dir que l’estança va ser agradable i tranquil·la. Estàvem en un hotel super agradable a peu de platja (Gilded Iguana), amb una piscina calenteta i a tu Daniela t’encantava estar en remull a totes hores. Alguns matins us vau quedar al Kids Club on us ho vau passar pipa. Vam fer uns banyitos divertidíssims amb les onades de Pacífic.
