La última quinzena de juliol la hem passat de quarantena, juntets a casa i sols. Passant la Covid.
Va començar el papa amb símptomes un dissabte al vespre. A ell segurament li va passar una pacient, que després li va dir que era positiva.
Jo era fora, de retir. Però vosaltres estàveu amb ell, i ell us ho va contagiar. Quan jo vaig tornar del retir, el diumenge, el papa ja havia marxat cap a Barcelona, amb la idea de confinar-se uns dies allà i que nosaltres poguéssim fer vida normal a Llívia. Però el mateix dilluns, tu i el Marcel, al vespre, vau començar a trobar-vos malament. Tots dos vau passar la nit del lloro amb febre. L'endemà al matí ja estàveu recuperats. Dimecres vam anar a fer la PCR i efectivament, havíeu passat la Covid. I dijous, vaig caure jo, amb símptomes. Primer mal de coll, després febre, cansament i per últim tos. Quan el papa va veure que tots l'havíem agafat, va decidir venir a Llívia.
El meu procés va ser força lleu. Però al papa se li va complicar. Els 5 primers dies tenia febre baixa i cansament. Però a partir del 6è dia li va començar a pujar molt la febre. I tot i que prenia paracetamols i ibuprofens, li costava molt de baixar. Va anar a l'hospital de Puigcerdà, perquè li feien mal els ronyons, per descartar infecció d'orina. Li van analitzar, i no li van trobar res. Llavors va decidir prendre sistemàticament cada 4h medicació perquè la febre devia ser una resposta autoimmune exagerada. Però la febre seguia pujant i cada cop costava més de controlar. Al 8è dia, el vaig portar a l'Hospital del Pilar d'urgències. Allà li van trobar pneumònia, que explicava la febrada. Però li van dir que era vírica. Resulta que ell cada dia estava més dèbil, fins que el 10è dia, dilluns, va trucar al 061, i una ambulància el va venir a buscar a casa perquè van considerar que calia fer una altra valoració. Al Clínic li van dir que la pneumònia era bacteriana i calia antibiòtics. El van ingressar perquè amb tot això la pneumònia estava molt avançada. De seguida li va baixar la febre, i es va anar recuperant a nivell d'oxigen i de constants. Divendres tornava a ser a casa. I ara poc a poc va recuperant l'energia, tot i que als vespres encara queda fos.
Han estat uns dies difícils perquè vosaltres teníeu molta energia i nosaltres dos hem estat molts dies super aixafats, i alguns força inquiets. Però us heu sabut distreure molt bé solets o amb la Clàudia i heu fet que aquesta llarga quarantena de 14 dies fos força entretinguda i amable per a tots.
