Avui ha passat algo molt important, i molt esperat: t'ha caigut la primera dent. Ja feia molts dies que se't movia, cada dia una mica més. Ahir a la nit ja la podies posar del tot horitzontal per davant. Em vas demanar que te l'arranqués però ho vaig fer tan suau que no es va arrancar. Però ho devia deixar a punt de caramel. Aquest matí, estaves al llit amb mi, i l'has mogut amb la llengua, i de sobte em dius: "m'ha caigut la dent". Ha estat una alegria tan gran, t'he abraçat fort, hem anat a mirar el forat al mirall, i hem fet aquesta foto que hem enviat al papa (que està a Barcelona passant el coronavirus), i al chat de família. Tots t'han dit que estaves guapíssima, i que ja ets gran.
Avui passarà el teu primer Ratoncito Pérez. Tot i que tu m'has dit que t'hagrada més "hada de los dientes". Et deixarà una capsa joier musical, amb un mirallet i bailarina que dóna voltes. Per guardar-hi les teves dents i els teus tresors.
Com que ja se't mou una altra dent, ja tinc preparat el pròxim regal de la fada Tomasa: una planxa per allisar els cabells. Perquè en aquests moments de la teva vida, dius amb tota seguretat, que de gran vols ser perruquera.
