El Tió som els pares

S'acosta Nadal i fa un parell de dies vaig anar a un taller sobre els Reis Mags, on es plantejava la possibilitat de viure aquestes festes com un joc simbòlic, en el que donem vida a personatges, on té lloc la imaginació i la fantasia, però sense enganyar, sense dir mentides. Perquè la mentida pot generar desconfiança cap a mi, cap als adults, cap al món.

Vaig aprendre moltes coses, però no vaig acabar de veure com reorientar la situació, donat que nosaltres sí que havíem mentit. Havíem afirmat que el tió menja, i que caga els regals, i que és màgic.

Doncs avui ha sortit el tema del calendari d'advent, del tió. Un dels recursos que he après al taller és el de fer-vos partícips de totes les decisions, perquè així anem veient que ho fem entre tots. Així que us he preguntat:

- Aquest any voleu que fem servir el tió de l'any passat, o en recollim un de nou al bosc?

- Un de nou.

- I on voldreu que el col·loquem?

- A la sala.

- I què li donarem de menjar?

I aleshores és quan ha arribat la pregunta DIRECTA per part del Marcel:

- El tió menja de veritat?

- Tu què creus?

- Que sí.

(glubs!)

- Jo no l'he vist mai menjar. De fet, és un tronc.

- Les peles les deixeu vosaltres o les deixa el tió?

(glubs glubs)

- Les deixem nosaltres carinyo. Ens agrada fer aquest joc. A vosaltres us agrada? El seguim fent?

- Siiiiiii

(ufffff!!)

Després el Marcel ha preguntat si caga de veritat. També hem dit que era un joc. I ha preguntat en quin moment posem els regals. Hem dit que ho averigüés, que era una sorpresa, però s'has enfadat, i ha dit que no li agradaven les sorpreses. Així que us ho he explicat:

- Quan estem cantant per escalfar els bastons.

Llavors ha preguntat pel papà Noel. Hem dit que també era un joc. I ell mateix ha deduït que tots els papas Noels que veiem són adults disfressats. Tu, Daniela, has seguit amb la fantasia, dient que potser algun era el real... però el Marcel t'ho ha deixat ben clar: "ho fan tot els adults. No hi ha màgia. Hi ha sorpresa".

Estic curiosa com aniràs digerint tot això, com ho viuràs aquest any, i si la mentida/realitat t'afectarà d'alguna manera, o faràs el trànsit de forma fluïda i sense brusquedats, permetent que la teva part màgica segueixi donant via lliure a la imaginació.

Segona part.

Avui ha tornat a sortir el tema del tió, i de que us pensàveu que el tió menjava de veritat. Ara sabeu que som nosaltres qui menja les mandarines i deixa les peles. Heu decidit que vosaltres també voleu fer aquest rol, i hem quedat que ho farà un dia cadascú, d'amagat dels altres perquè sembli que ha estat el tió, per ordre de petita a gran.

Tots Sants

Aquest any hem viscut Tots Sants de forma conscient, sentida i explícita.

El Josep estava seguint un curs de reparació de la relació amb els ancestres, i d'aquest curs ha extret bastants recursos.

En primer lloc vam fer un altar a la sala amb fotos dels avantpassats, objectes que ens recordessin a ells, objectes que ens evoquen espais sagrats i de reverència, i fruits de l'època (castanyes, boniatos, mandarines, magranes, fulles seques, etc). Vam encendre unes espelmes i durant deu dies i deu nits, ininterrumpidament, hi ha hagut sempre alguna espelma encesa. A les nits deixavem la porta del pati entreoberta, simbolitzant que deixavem que entressin.

Nosaltres dos hem escrit una carta revocant tota mena de mandats que encara poguessin tenir pes sobre la nostra vida i la nostra persona, basant-nos en 4 eixos: el poder, el sexe, el diner, la salut.

Per altra banda, vam agrair i recollir tota la força, sabiduria, i vitalitat que ens arriba per part d'ells.

Un cop fet l'altar, vam estar meditant, fent-los presents, i explicant-los coses de la nostra vida actual.

Amb vosaltres també vam fer un petit ritual. Amb peces de fusta del Kapla, us vam posar a tots tres, i vam anar construint la piramide dels avantpassats, pares, avis, besavis, rebesavis. Posant nom als que coneixem. I explicant que cadascun d'aquests havia estat necessari perquè vosaltres estessiu aquí. I que molts havien tingut una vida difícil, els havia costat tirar endavant i tenir fills, i gràcies a la seva lluita, la vida havia arribat fins a nosaltres. Així que expressant agraïment a tots.

El dia de Tots Sants vam anar a un Dolmen, la casa dels morts en els homes antics. I vam fer una ofrena en una pedra propera amb tot el que hi havia de natural en l'altar. Els elements de la Terra els tornavem a la terra. Com nosaltres, que també venim de la terra i un dia hi tornarem.

Una nit vam recitar una oració molt bonica per honrar els ancestres, Vam explicitar que ara tancàvem la porta al món dels morts, i si havia quedat alguna part nostra en el seu món, la recuperàvem. I fins l'any que ve no la tornaríem a obrir. I vam desmuntar l'altar.

La veritat és que ha cobrat molt més sentit, i ens agradarà repetir-ho i fer-ne una tradició.

Vosaltres, per la vostra part, a l'Akua vau celebrar el "castaween"! Tu vas voler una disfressa de vampiressa que vam fer a casa, amb ales i orelles de ratpenat!!