Primera vegada al cine

Aquest dissabte vas anar al cine per primera vegada. El pare i jo estàvem de "nit màgica" (terme que utilitzem per dir que marxem a passar un cap de setmana de parella i vosaltres us quedeu sols amb la Miriam). Normalment ho montem perquè sigui màgic, perquè aneu al chiquipark, per quedar amb alguna amiga, per menjar el vostre menjar preferit, ... aquesta vegada vas anar al cine amb els pares de l'Ohiana i l'Ohiana, la Leia i la Miranda, a veure "Frozen 2". Em van explicar que vas estar encantada durant les dues hores, rient amb el ninot de neu i emocionada amb la música i els efectes especials. Després vau anar a sopar i vau fer una "juerga" que vau tornar a casa quasi a les 11, quan amb nosaltres sempre estàs dormint entre 9 i 9.30!!! Vam parlar per skype i se't veia d'allò més animada!

El Tió som els pares

S'acosta Nadal i fa un parell de dies vaig anar a un taller sobre els Reis Mags, on es plantejava la possibilitat de viure aquestes festes com un joc simbòlic, en el que donem vida a personatges, on té lloc la imaginació i la fantasia, però sense enganyar, sense dir mentides. Perquè la mentida pot generar desconfiança cap a mi, cap als adults, cap al món.

Vaig aprendre moltes coses, però no vaig acabar de veure com reorientar la situació, donat que nosaltres sí que havíem mentit. Havíem afirmat que el tió menja, i que caga els regals, i que és màgic.

Doncs avui ha sortit el tema del calendari d'advent, del tió. Un dels recursos que he après al taller és el de fer-vos partícips de totes les decisions, perquè així anem veient que ho fem entre tots. Així que us he preguntat:

- Aquest any voleu que fem servir el tió de l'any passat, o en recollim un de nou al bosc?

- Un de nou.

- I on voldreu que el col·loquem?

- A la sala.

- I què li donarem de menjar?

I aleshores és quan ha arribat la pregunta DIRECTA per part del Marcel:

- El tió menja de veritat?

- Tu què creus?

- Que sí.

(glubs!)

- Jo no l'he vist mai menjar. De fet, és un tronc.

- Les peles les deixeu vosaltres o les deixa el tió?

(glubs glubs)

- Les deixem nosaltres carinyo. Ens agrada fer aquest joc. A vosaltres us agrada? El seguim fent?

- Siiiiiii

(ufffff!!)

Després el Marcel ha preguntat si caga de veritat. També hem dit que era un joc. I ha preguntat en quin moment posem els regals. Hem dit que ho averigüés, que era una sorpresa, però s'has enfadat, i ha dit que no li agradaven les sorpreses. Així que us ho he explicat:

- Quan estem cantant per escalfar els bastons.

Llavors ha preguntat pel papà Noel. Hem dit que també era un joc. I ell mateix ha deduït que tots els papas Noels que veiem són adults disfressats. Tu, Daniela, has seguit amb la fantasia, dient que potser algun era el real... però el Marcel t'ho ha deixat ben clar: "ho fan tot els adults. No hi ha màgia. Hi ha sorpresa".

Estic curiosa com aniràs digerint tot això, com ho viuràs aquest any, i si la mentida/realitat t'afectarà d'alguna manera, o faràs el trànsit de forma fluïda i sense brusquedats, permetent que la teva part màgica segueixi donant via lliure a la imaginació.

Segona part.

Avui ha tornat a sortir el tema del tió, i de que us pensàveu que el tió menjava de veritat. Ara sabeu que som nosaltres qui menja les mandarines i deixa les peles. Heu decidit que vosaltres també voleu fer aquest rol, i hem quedat que ho farà un dia cadascú, d'amagat dels altres perquè sembli que ha estat el tió, per ordre de petita a gran.

Tots Sants

Aquest any hem viscut Tots Sants de forma conscient, sentida i explícita.

El Josep estava seguint un curs de reparació de la relació amb els ancestres, i d'aquest curs ha extret bastants recursos.

En primer lloc vam fer un altar a la sala amb fotos dels avantpassats, objectes que ens recordessin a ells, objectes que ens evoquen espais sagrats i de reverència, i fruits de l'època (castanyes, boniatos, mandarines, magranes, fulles seques, etc). Vam encendre unes espelmes i durant deu dies i deu nits, ininterrumpidament, hi ha hagut sempre alguna espelma encesa. A les nits deixavem la porta del pati entreoberta, simbolitzant que deixavem que entressin.

Nosaltres dos hem escrit una carta revocant tota mena de mandats que encara poguessin tenir pes sobre la nostra vida i la nostra persona, basant-nos en 4 eixos: el poder, el sexe, el diner, la salut.

Per altra banda, vam agrair i recollir tota la força, sabiduria, i vitalitat que ens arriba per part d'ells.

Un cop fet l'altar, vam estar meditant, fent-los presents, i explicant-los coses de la nostra vida actual.

Amb vosaltres també vam fer un petit ritual. Amb peces de fusta del Kapla, us vam posar a tots tres, i vam anar construint la piramide dels avantpassats, pares, avis, besavis, rebesavis. Posant nom als que coneixem. I explicant que cadascun d'aquests havia estat necessari perquè vosaltres estessiu aquí. I que molts havien tingut una vida difícil, els havia costat tirar endavant i tenir fills, i gràcies a la seva lluita, la vida havia arribat fins a nosaltres. Així que expressant agraïment a tots.

El dia de Tots Sants vam anar a un Dolmen, la casa dels morts en els homes antics. I vam fer una ofrena en una pedra propera amb tot el que hi havia de natural en l'altar. Els elements de la Terra els tornavem a la terra. Com nosaltres, que també venim de la terra i un dia hi tornarem.

Una nit vam recitar una oració molt bonica per honrar els ancestres, Vam explicitar que ara tancàvem la porta al món dels morts, i si havia quedat alguna part nostra en el seu món, la recuperàvem. I fins l'any que ve no la tornaríem a obrir. I vam desmuntar l'altar.

La veritat és que ha cobrat molt més sentit, i ens agradarà repetir-ho i fer-ne una tradició.

Vosaltres, per la vostra part, a l'Akua vau celebrar el "castaween"! Tu vas voler una disfressa de vampiressa que vam fer a casa, amb ales i orelles de ratpenat!!

Assamblea familiar

Hem posat en marxa una proposta per afavorir la comunicació entre nosaltres: l'assamblea familiar.

Ens reunim en cercle. Cadascú té el seu coixí, teixit per mi segons els colors desitjats per cadascú. I en el centre hi posem una espelma, rellotge de sorra i unes campanetes.

Per torns, cada vegada la monta i la dirigeix un dels membres.

Comencem encenent l'espelma, tocant la campana i girant el rellotge per fer un minut de silenci.

Després comencem amb la ronda d'agraïments per coses bones que hem rebut dels altres durant la setmana. A continuació, ronda amb allò que no ens ha agradat i les peticions de millora. Ho anotem. I revisem les peticions de la setmana anterior a veure si s'han complert o no. Finalment mirem el calendari i anunciem els esdeveniments més importants de la setmana. Per últim, consensuem una activitat divertida, que ens agradi a tots, i decidim en quin moment la farem. Tanquem l'assamble amb un altre minut de silenci i apaguem l'espelma.

Hem vist que formalitzar aquest espai ens ajuda a donar més pes a certs límits o canvis d'estructura, o manera de funcionar. També ho fem servir per enunciar esdeveniments importants, com el canvi d'escola, en un ambient receptiu i relaxat. 

Viatge a l'Ardèche, França

Aquest estiu hem anat de vacances a un càmping a França, a la zona de l'Ardeche. Li dóna el nom el riu, que és molt llarg i ple de meandres. En alguns llocs fa platgetes, on la gent pot estar-s'hi i banyar-se al riu. També està ple de coves. Nosaltres vam anar a visitar la més gran de totes, la Madeleine. La cova era un túnel de lava i amb el pas de l'aigua i els anys s'ha anat creant aquesta meravella.  És espectacular les formes que han fet les estalactites i estalagmites al llarg de milers d'anys. La va descobrir un pastor que havia perdut una cabra. Allà us vam comprar uns pelutxos en forma de ratpenat.

Una altra activitat que vam fer moltes vegades va ser llogar un kayak al mateix camping i fer una excursioneta riu amunt, fins a alguna platja, pont, o lloc bonic on banyar-nos i fer un picnic. Però l'atracció preferida vostra: la piscina del camping amb els seus tobogans d'aigua! La Isla Fantasia a quatre passes del bungalow, i cada dia tants cops com volguessiu, matí, tarda i nit!! Tu, Daniela, en aquesta piscina, has fet el salt a atrevir-te a nadar sola!! Felicitats!!